Obre el menú principal

Santa Coloma de Matella

Santa Coloma de Matella era una antiga església parroquial, que es troba esmentada per primer cop el 1123.

Des del 1164 figura com a propietat de Sant Miquel de Fluvià. El 1314, quan ja havia perdut la condició de parròquia, s'hi va instal·lar de manera independent una comunitat de monges seguidores de la Regla de Sant Benet, vingudes des de santa Margarida de Vilanera; tot i aquest arreplegament eren molt poques les benedictines ací reunides. El lloc estava en un indret exposat a les inundacions i el 1327 fou víctima de les aigües, cosa que obligà a la reduïda comunitat a dispersar-se. Finalment hom va autoritzar la seva integració amb Sant Joan de l'Erm (terme de Juià), tot i que es conservaren les possessions a Matella i el títol de priora d'aquesta casa.

El monestir era ubicat a l'actual mas Cebrià, a Sant Iscle d'Empordà, on encara hi ha vestigis d'una església (dels segles XVII i XVIII) sense culte.

ReferènciesModifica