Santa Creu d'Olorda (antic municipi)

antic municipi
Santa Creu d'Olorda
1820 — 1916 Molins de Rei
 
Sant Feliu de Llobregat
 
Sarrià (Barcelona)

Escut de {{{nom_comú}}}

Escut d'armes

Període històric Edat Contemporània
 • Creació del municipi 1820
 • Annexió a Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià 1916

L'antic municipi de Santa Creu d'Olorda era un municipi de la Serra de Collserola, independent fins a l'any 1916, quan fou dissolt i el seu territori incorporat als municipis limítrofs de Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. El nom fa referència a l'església de Santa Creu d'Olorda.

Història modifica

Històricament, el terme de Santa Creu d'Olorda pertanyia a la Baronia de Molins de Rei i mai formà part del territori de Barcelona.[1] A principis de segle xix Olorda era un sotsbatlle de Molins de Rei i el 1820 adquirí la categoria de municipi independent.

El municipi tenia com a centre l'església romànica de Santa Creu d'Olorda i estava format per diferents masies escampades i pel petit nucli de Sant Bartomeu de la Quadra.[2] L'ajuntament es reunia a les cases de la Rierada.[3] Dins del terme també s'hi podia trobar el Puig d'Olorda, el Turó del Xai o el Turó Rodó; així com l'antiga Pedrera dels Ocells.[4]

A principis de segle XX el municipi tenia 54 edificis amb 221 habitants de dret i tenia una escola per a nois i noies.[3]

Dissolució modifica

El 1912, la junta consistorial va dissoldre el municipi per deutes, dividint el territori entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià.[5] La divisió, basada en els propietaris, va afegir Sarrià com a part de Barcelona el 1921.[6] L'ajuntament de Molins de Rei va intentar reclamar part del territori el 2014, destacant els seus vincles històrics.[7][8][9]

 
Santa Creu d'Olorda a principis del segle xx

Bibliografia modifica

  • JORDÀ i CAPDEVILA, Josep M. "Santa Creu d'Olorda: història d'un poble que no pogué reeixir". Molins de Rei: Parròquia de Santa Creu d'Olorda, 2002.

Referències modifica

  1. «Santa Creu d'Olorda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2015].
  2. «El municipi impossible». pladebarcelona. [Consulta: 11 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 Gomis, Cels. Geografia General de Catalunya - Província de Barcelona. Barcelona: Albert Martín, 1910, p. 391-932 [Consulta: 11 setembre 2015]. 
  4. Plànol de la Parròquia de Santa Creu d'Olorde
  5. «Santa Creu d'Olorda». la Vanguardia, 10-12-1915 [Consulta: 11 setembre 2015].
  6. Situació al mapa de l'ICGC
  7. Polo, Jose «Molins de Rei arribarà als tribunals contra Barcelona per la propietat de Santa Creu d'Olorda». viumolinsderei.com, 30-05-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].
  8. «Molins de Rei inicia els tràmits per recuperar Santa Creu d'Olorda». molinsderei.cat, 29-05-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].
  9. «Barcelona i Molins de Rei es disputen l'ermita de Santa Creu d'Olorda». btv.cat, 25-06-2014 [Consulta: 11 setembre 2015].