Santa Creu de Vallcarca

ermita a Vallcarca i els Penitents, Barcelona

Santa Creu de Vallcarca, anomenada inicialment Verge de les Virtuts, fou una ermita situada a l'actual número 3 del carrer de Vallpar, al barri dels Penitents de Barcelona.[1] La va fer construir el pare Francesc Palau i Quer, fundador dels Carmelites Terciaris Descalços, que el 1853 havia comprat els terrenys de can Gomis i mas Falcó, on hi havia unes coves on hi vivien ell i els monjos. Per aquest motiu la gent els anomenava 'els penitents', origen del nom del barri.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Creu de Vallcarca
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVallcarca i els Penitents (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 08″ N, 2° 08′ 10″ E / 41.4188318°N,2.13615644°E / 41.4188318; 2.13615644

L'ermita era destinada a la comunitat masculina dels Carmelites Terciaris Descalços. Allà el pare Palau hi practicava exorcismes els diumenges, amb gran afluència de visitants i fidels.[3] El 1862, una mica més avall, al carrer de Ticià, hi va fer un espai per a la comunitat femenina, de germanes carmelites. Va morir el 1872, deixant l'ermita i els terrenys sense propietari. Per a evitar la seva pèrdua, mossèn Cinto Verdaguer la va comprar, endeutant-se. Aquest endeutament, i la tossuderia de viure amb la vídua Duran-Martínez i el seus fills en una casa del carrer de Ticià, propera a l'ermita, van causar el 'drama verdaguerià'.[3] El mateix Verdaguer ho explica en un dels seus articles 'En defensa pròpia':[4]

« Mai havia somniat en tenir cap possessió: no aspirava pas a ser propietari, però sí volia que la Verge del Carme i Santa Teresa ho fossen de sa capella de Vallcarca, i que d'allí cap persona malintencionada les ne pogués traure. [...] Aquella possessió que fou lo cadafalc de mon suplici, ha sigut una de les causes més amagades i fondes de ma persecució, puix segons tots los indicis i tots los parers, algun de mos contraris la pretenia. [...]. »
— Jacint Verdaguer, La Publicidad, 9 setembre 1897

Els escriptors Pérez Galdós i Narcís Oller van visitar a Verdaguer quan vivia al carrer Ticià. Posteriorment Rubén Darío també va viure en aquest carrer.[5]

El 1960 l'Ajuntament va enderrocar l'ermita, quedant únicament en peus una part de la paret de roca. Actualment hi ha la seu de les germanes carmelites.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Creu de Vallcarca
  1. 1,0 1,1 «El barri dels Penitents va prendre aquest nom pels ermitans que vivien en coves de la zona». Betevé, 03-05-2016.
  2. «Ruta Palautiana» (en castellà). Carmelitas Misioneras, juny 2011.
  3. 3,0 3,1 «Via Crucis dels Penitents (Gràcia, Vallcarca i els Penitents)». Endrets.
  4. Verdaguer, Jacint «Santa Creu de Vallcarca». Ara, 16 juliol 2015 (1897).
  5. Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. Tots els barris de Barcelona. segona edició. Barcelona: Edicions 62, juliol 1980, p. 88-89. ISBN 84-297-1183-X.