Santa Eulàlia (pailebot 1919)

pailebot històric del Mar Mediterrani

El pailebot Santa Eulàlia és un veler històric característic de la mar Mediterrània occidental i representatiu de la navegació de cabotatge. L'any 1919 va ser avarat a Torrevella (Alacant) i el 2011 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.[1]

Infotaula de vaixellSanta Eulàlia
Pailebot Santa Eulalia.jpg
Pailebot Santa Eulàlia entrant al Port de Barcelona, gener 2014

DrassanaMarí, Torrevella
Període de servei1919 modifica –
Historial
Col·locació de quilla
1918
Avarament
1919
Entrada en servei
1919 modifica

Carmen Flores
Des de 1919
PropietariPascual Flores Benavent
Serveitransport

Puerto de Palma
1928 – ?
PropietariJaume Oliver
Serveiestraperlo
Destídecomissada

Cala San Vicenç
? – 1973
PropietariNaviera Mallorquina
Serveipaquebot

Sayremar Uno
1973 – 1997
PropietariSayremar
Serveivaixell auxiliar

Flag of Catalonia.svg  Santa Eulàlia
Des de 1997
PropietariMuseu Marítim de Barcelona
Serveiactivitats pedagògiques
Port baseMoll de la Fusta
Característiques tècniques
Tipuspailebot modifica
Arqueig157 modifica
Desplaçament156,83 t modifica
Eslora34,6 m, 47 m incloent-hi el bauprès i la botavara
Mànega8,5 m modifica
Calat3,8 m modifica
Puntal3,8 m modifica
Propulsió
vela i motor: Volvo Penta (291,9 kW)
Potència367 CV modifica
Tripulació6 (capità i 5 mariners)
Més informació
MMSI224023640 modifica
Número IMO7937771 modifica
Distintiu de trucada
Echo
E
Golf
G
India
I
Kilo
K
(Echo-Golf-India-Kilo)
modifica
Lloc webLloc web modifica
Bé cultural d'interès nacional
Data25 maig 2010

L'any 1998 el Museu Marítim de Barcelona inicià la seva restauració i el rebatejà amb aquest nom en honor a la co-patrona de la ciutat de Barcelona, Santa Eulàlia. Actualment el pailebot Santa Eulàlia es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona i es pot visitar.[2]

HistòriaModifica

L'any 1918, l'armador Pascual Flores Benavent va ordenar construir dos pailebots idèntics de tres pals a les drassanes Marí de Torrevella que va batejar amb els noms dels seus fills, Carmen Flores i Pascual Flores. El veler Carmen Flores (avui Santa Eulàlia) va ser avarat el gener de 1919 i es va dedicar al transport de cereals, fusta, sal i minerals principalment.

Entre els anys 1919 i 1927 va navegar pel Mediterrani i també va creuar l'oceà Atlàntic en dues ocasions amb destí a l'illa de Cuba. El juliol del 1928 l'armador mallorquí Jaume Oliver el transformà traient el pal de mitjana i afegint-li motor per convertir-lo en un motoveler de dos pals. L'any 1931 la nau adoptà el nom Puerto de Palma i es va dedicar a fer mercat negre entre Barcelona i les Balears, fins que fou decomissada per contraban.

Després, sota el nom Cala San Vicenç, la Naviera Mallorquina el va utilitzar com a paquebot per al transport de passatgers i càrrega durant gairebé 40 anys. El 1973 l'empresa Sayremar l'adquirí i el 1975 el va modernitzar sota el nou nom de Sayremar Uno per tal fer-ne un vaixell auxiliar en treballs submarins i de salvament.

En aquesta darrera època, l'any 1997, fou adquirit pel Museu Marítim de Barcelona per iniciar el procés de restauració, reconstrucció i habilitació del pailebot com a vaixell operatiu, conservant tot allò que fou possible i fent de nou algunes parts com l'arboradura i l'eixàrcia.[3] Aquest cop va rebre el nom definitiu de Santa Eulàlia.

Actualment és el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i un recurs per programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb el mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).[4][5]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Garcia i Domingo, Enric. El Pailebot Santa Eulàlia. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2009. ISBN 9788493443153. 
  2. «El Pailebot Santa Eulàlia». MMB. [Consulta: 9 desembre 2018].
  3. Lladó Micheli, Enric. Cala Sant Vicenç : proposta d'aparell i manual de maniobra preliminar (Tesi) (en cat). Barcelona: UPC. Facultat de Nàutica de Barcelona, 1999. 
  4. «El Veler que no es jubila». Patrimoni Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2014].
  5. «Pailebot Santa Eulàlia». Web Museu Marítim de Barcelona. [Consulta: 10 abril 2014].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia