Santa Eulàlia (pailebot 1919)
El pailebot Santa Eulàlia és un veler històric característic de la mar Mediterrània occidental i representatiu de la navegació de cabotatge. L'any 1919 va ser avarat a Torrevella (Alacant) i el 2011 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.[1]
 Pailebot Santa Eulàlia entrant al Port de Barcelona, gener 2014 | |||||||||||||
Noms Santa Eulàlia
(1997–)  | |||||||||||||
| Drassana | Marí, Torrevella | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
País de registre
| |||||||||||||
| Historial | |||||||||||||
| Col·locació de quilla | 1918 | ||||||||||||
| Avarament | 1919 | ||||||||||||
| Entrada en servei | 1919 | ||||||||||||
Propietari/s
| |||||||||||||
| Carmen Flores | |||||||||||||
| Des de 1919 | |||||||||||||
| Propietari | Pascual Flores Benavent | ||||||||||||
| Servei | transport | ||||||||||||
| Puerto de Palma | |||||||||||||
| 1928 – ? | |||||||||||||
| Propietari | Jaume Oliver | ||||||||||||
| Servei | estraperlo | ||||||||||||
| Destí | decomissada | ||||||||||||
| Cala San Vicenç | |||||||||||||
| ? – 1973 | |||||||||||||
| Propietari | Naviera Mallorquina | ||||||||||||
| Servei | paquebot | ||||||||||||
| Sayremar Uno | |||||||||||||
| 1973 – 1997 | |||||||||||||
| Propietari | Sayremar | ||||||||||||
| Servei | vaixell auxiliar | ||||||||||||
 Santa Eulàlia | |||||||||||||
| Des de 1997 | |||||||||||||
| Propietari | Museu Marítim de Barcelona | ||||||||||||
| Servei | activitats pedagògiques | ||||||||||||
| Port base | Moll de la Fusta | ||||||||||||
| Característiques tècniques | |||||||||||||
| Tipus | pailebot | ||||||||||||
| Arqueig | 157 (GT) | ||||||||||||
| Desplaçament | 156.83 t | ||||||||||||
| Eslora | 34,6 m, 47 m incloent-hi el bauprès i la botavara | ||||||||||||
| Mànega | 8,5 m | ||||||||||||
| Calat | 3,8 m | ||||||||||||
| Puntal | 3,8 m | ||||||||||||
| Propulsió | vela i motor: YANMAR (298 kW)
| ||||||||||||
| Potència | 367 CV | ||||||||||||
| Tripulació | 6 (capità i 5 mariners) | ||||||||||||
| Més informació | |||||||||||||
| MMSI | 224023640 | ||||||||||||
| Número IMO | 7937771 | ||||||||||||
| Distintiu de trucada |  E  G  I  K (Echo-Golf-India-Kilo) | ||||||||||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||||||||||
| Data | 25 maig 2010 | ||||||||||||
L'any 1998 el Museu Marítim de Barcelona inicià la seva restauració i el rebatejà amb aquest nom en honor de la co-patrona de la ciutat de Barcelona, Santa Eulàlia. Actualment el pailebot Santa Eulàlia es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona i es pot visitar.[2]
Història modifica
L'any 1918, l'armador Pascual Flores Benavent va ordenar construir dos pailebots idèntics de tres pals a les drassanes Marí de Torrevella que va batejar amb els noms dels seus fills, Carmen Flores i Pascual Flores. El veler Carmen Flores (avui Santa Eulàlia) va ser avarat el gener de 1919 i es va dedicar al transport de cereals, fusta, sal i minerals principalment.
Entre els anys 1919 i 1927 va navegar pel Mediterrani i també va creuar l'oceà Atlàntic en dues ocasions amb destí a l'illa de Cuba. El juliol del 1928 l'armador mallorquí Jaume Oliver el transformà traient el pal de mitjana i afegint-li motor per convertir-lo en un motoveler de dos pals. L'any 1931 la nau adoptà el nom Puerto de Palma i es va dedicar a fer mercat negre entre Barcelona i les Balears, fins que fou decomissada per contraban.
Després, sota el nom Cala San Vicenç, la Naviera Mallorquina el va utilitzar com a paquebot per al transport de passatgers i càrrega durant gairebé 40 anys. El 1973 l'empresa Sayremar l'adquirí i el 1975 el va modernitzar sota el nou nom de Sayremar Uno per tal fer-ne un vaixell auxiliar en treballs submarins i de salvament.
En aquesta darrera època, l'any 1997, fou adquirit pel Museu Marítim de Barcelona per iniciar el procés de restauració, reconstrucció i habilitació del pailebot com a vaixell operatiu, conservant tot allò que fou possible i fent de nou algunes parts com l'arboradura i l'eixàrcia.[3] Aquest cop va rebre el nom definitiu de Santa Eulàlia.
Actualment és el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i un recurs per programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb el mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).[4][5]
Galeria modifica
.jpg)
.jpg)
Referències modifica
- ↑ Garcia i Domingo, Enric. El Pailebot Santa Eulàlia. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2009. ISBN 9788493443153.
- ↑ «El Pailebot Santa Eulàlia». MMB. [Consulta: 9 desembre 2018].
- ↑ Lladó Micheli, Enric. Cala Sant Vicenç : proposta d'aparell i manual de maniobra preliminar (tesi). Barcelona: UPC. Facultat de Nàutica de Barcelona, 1999.
- ↑ «El Veler que no es jubila». Patrimoni Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2014].
- ↑ «Pailebot Santa Eulàlia». Web Museu Marítim de Barcelona. [Consulta: 10 abril 2014].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia |
- La descoberta del pailebot Santa Eulàlia. Museu Marítim de Barcelona Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Pailebots o pailebotes de cabotaje en el Mediterráneo occidental (castellà)