Església parroquial de Santa Madrona (Barcelona)
L'església parroquial de Santa Madrona és un edifici del Poble-sec de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Madrona de Barcelona  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Arquitecte | Adrià Casademunt i Vidal | |||
| Construcció | 1888 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poble-sec (Barcelonès) | |||
| Localització | Tapioles, 10 i Margarit, 7 bis | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41326 | |||
| Id. Barcelona | 1844 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | Església Catòlica | |||
.jpg)
Descripció modifica
Es tracta d'un edifici religiós neogòtic de finals del segle xix, que fa d'església i rectoria. L'església té planta cruciforme, amb la façana principal afrontant al carrer de Tapioles. Té una única nau amb capelles laterals entre els contraforts. El seu absis queda dins del pati d'illa, envoltat de construccions auxiliars darrere d'edificis d'habitatges. Un petit passatge comunica la zona de l'absis amb el carrer de Margarit, permetent la visió de la porta del Convent de Sant Joan de Jerusalem,[2] una obra barroca realitzada completament en pedra i encastada en la part exterior de l'absis de l'església. Té una obertura rectangular flanquejada per columnes d'ordre compost i entaulament clàssic, amb un escut oval. Per sobre d'aquest entaulament presenta una fornícula profusament decorada amb elements barrocs. La imatge del sant titular està destruïda.[2]
La façana principal, orientada a l'est, té una composició simètrica dividida en tres parts; la nau principal i el cos de capelles a cada lateral. A la part de la nau apareix una zona sobresortint del pla de façana que incorpora l'accés i una rosassa a la part superior d'un finestral de proporcions verticals amb vidres policromats.[2] La portalada d'accés té una porta rectangular flanquejada per columnes. Com a continuació d'aquests elements s'alcen quatre arquivoltes que s'uneixen en un arc apuntat.[2]
La nau expressa en façana les pendents de la coberta, que és de dues vessants, seguint les capelles la mateixa pendent a una alçada més baixa. Tots els ràfecs són perfils classicistes de pedra amb arcuacions a sota.[2] La coronació del creuer es fa amb una cúpula semiesfèrica de diàmetre equivalent a la nau central. Aquesta volta està il·luminada per finestres perimetrals d'arc apuntat sites al cimbori. L'absis es cobreix amb una altra cúpula més reduïda.[2]
El campanar està situat a la zona central de la façana principal i s'alça com a continuació de la part sobresortida per sobre de la nau, fins a una alçada similar a la d'aquesta. La seva imponent alçada es va assolint amb diferents canvis de planta, passant primer de quadrada a octogonal, i després reduint-ne la dimensió.[2]
La façana cap al sud és cega, a excepció d'un rosetó de grans dimensions amb vitralls policroms en la façana del transsepte i unes finestres circulars petites entre els contraforts de la nau.[2]
El parament de totes les façanes estan fets amb carreus de pedra disposats regularment.[2]
.jpeg)
Història modifica
El 1885, el rector de la parròquia de Santa Madrona, Joan Martí i Cantó, va demanar permís per a construir una església i una casa rectoral al carrer de Tapioles.[3]
El 24 de maig del 1888, l'església va ser inaugurada, assistint-hi la reina regent Maria Cristina, el futur rei Alfons XIII, les seves germanes, alguns ministres i els bisbes de Barcelona, Lleida, Urgell, Tortosa, Vic i Sant Lluís del Potosí. L'11 de gener de 1898 es va inaugurar l'altar definitiu.[4]
El portal de l'antic Convent de Sant Joan de Jerusalem s'atribueix a Pere Costa i Cases o Miquel Sala i es data aproximadament del 1728. El convent, promogut pel prior Josep de Vilallonga, i situat a la desapareguda Riera de Sant Joan, fou venut el 1881 i, poc després, enderrocat per a l'obertura de la Via Laietana.[2]
Referències modifica
- ↑ «Església de Santa Madrona. Porta de l'antiga església de Sant Joan de Jerusale». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Església de Santa Madrona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Juan Martí i Cantó, rector de la parròquia de Santa Madrona en representació de Jaime Catalá, Bisbe de Barcelona. «Tapioles (10). Construir una església i casa rectoral en un solar». Q127 Eixample 2427/1885. AMCB.
- ↑ Històries i anècdotes del Poble-Sec. cerHisec, 2005, p. 34.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església parroquial de Santa Madrona |
- «Església de Santa Madrona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Porta de l'antic convent de Sant Joan de Jerusalem». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.