Obre el menú principal

Santa Magdalena del Pla

Capella del Pont de Vilomara

Santa Magdalena del Pla és una església romànica del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Santa Magdalena del Pla
Santa Magdalena del Pla (El Pont de Vilomara i Rocafort).jpg
Dades
Tipus església
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 206 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages
Municipiel Pont de Vilomara i Rocafort
Localització Dins del cementiri del Pont de Vilomara. El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages)
 41° 42′ 15″ N, 1° 52′ 19″ E / 41.704122°N,1.871899°E / 41.704122; 1.871899Coord.: 41° 42′ 15″ N, 1° 52′ 19″ E / 41.704122°N,1.871899°E / 41.704122; 1.871899
IPA
Identificador IPAC: 16919
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

És una construcció d'una sola nau, amb un absis semicircular a sol ixent. En la base d'aquest hi ha una socolada que sobresurt i interiorment és cobert amb una volta de quart d'esfera. La nau, per altra part, és coberta amb volta de canó, encara que hom creu que si es tragués el parament d'argamassa que la cobreix es descobriria la seva probable forma lleugerament apuntada. La volta està reforçada amb un arc toral que divideix la nau amb dos trams.[1]

La porta d'accés es troba al mur de migdia; està formada per un arc de mig punt amb dovelles grosses. Per tal que no caigui tot el pes sobre la clau de volta hi ha una llinda de descàrrega. El campanar és de tipus torre i acaba amb una piràmide truncada. L'aparell és fet amb carreus petits i disposats en filades.[1]

HistòriaModifica

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Rocafort, al lloc anomenat Vilomara. Aquest lloc és documentat des del 982 com a Vila Amara. L'església ja estava edificada el 1077, data en què Llop Sanç entrà com a monjo del monestir de Sant Benet de Bages i li féu donació i possessions que tenia a Vilomara. La donació de l'església es veu al monestir es veu confirmada el 1118 i es mantindrà fins a la desamortització de 1835. En la butlla del 1196 el Papa Celestí III confirma la donació de l'església de Santa Mª a l'esmenta't monestir. El 1246 l'església apareix citada sota l'advocació de S. M. i després oscil·larà la seva denominació entre Sta. Mª i Santa Magdalena, per quedar aquesta última.[1]

El 1685 quan rebé la visita del bisbe Pasqual es demanà que se li concedís la categoria de sufragània.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Magdalena del Pla
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Magdalena del Pla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2015].