És una església de tres naus rectangular amb capelles laterals a banda i banda. D'origen romànic tardà, fou molt modificada cap al segle xvii i avui mig derruïda i utilitzada com a cementiri, fins i tot amb nínxols dins la nau. De l'obra romànica d'aquesta església, sols en resta la porta amb arquivolta, dos capitells i columnes, un important campanar de paret de quatre arcs i algun pany de paret el costat de les luxoses eixamples d'arrel encara gòtica del segle xvii amb profusió de capitells, escuts de Catalunya i motllures arreu.[1]
Aquesta antiga Parròquia fou fundada pel Comte Ramon Berenguer i cal situarla a principis de la segona meitat del segle xii. Segons la llegenda, Sant Ramon de Penyafort fou batejat en aquesta església l'any 1175.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Santa Margarida dels Monjos». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].