Santa Maria Magdalena de Perpinyà

convent de Perpinyà

El convent de Santa Maria Magdalena de Perpinyà era un priorat benedictí de la ciutat nord-catalana de Perpinyà, de la comarca del Rosselló dedicat a acollir les prostitutes penedides. Per això el carrer on es troba conserva el nom antic de carrer de les Repenedides.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Santa Maria Magdalena de Perpinyà
Dades
TipusAntic convent de monges
ConstruccióSegle XIII
Característiques
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarri de Sant Mateu
Map
 42° 41′ 50″ N, 2° 53′ 36″ E / 42.697086°N,2.89325°E / 42.697086; 2.89325
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

Estava situat[1] en el carrer de Santa Maria Magdalena, o de les Repenedides, a la cantonada dels carrers dels Agustins i de Santa Magdalena, o de les Repenedides, a la part baixa del barri de Sant Mateu.

La reina Esclarmonda de Foix, muller de Jaume II de Mallorca, és esmentada com a influent en la seva implantació a Perpinyà. Des del 1261 consten llegues testamentàries a favor d'aquest monestir, molt abans de la intervenció d'Esclarmonda de Foix. Cal tenir en compte que una de les dues capelles del Palau Reial és també dedicada a Santa Maria Magdalena.

A partir del segle xv, aquest convent inicià una decadència que duia, el 1502, a la instal·lació en aquest convent de les Clarisses, que s'hi estigueren uns anys. El 1543 la comunitat era dissolta i l'edifici es dedicava a hospital.

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «113-Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 204. Santa Magdalena». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Puig, Carole. «Cartographie religieuse de la ville de Perpignan au Moyen Age». A: Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville. Du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. 10-11-12 mai 2007. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan. Archives. Histoire, XI). ISBN ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan. Depuis les origines jusqu'au Traité des Pyrénées. París: H. Welter, Éditeur, 1897. 

Referències modifica