Santa Maria de Guissona
La Col·legiata de Santa Maria és una antiga canònica agustiniana radicada a l'església arxiprestal de Guissona, a la comarca de la Segarra. És un monument protegit i des de 2013 és un Bé Cultural d'Interès Nacional.[1] L'església al centre neuràlgic de la vila, a la Plaça Major que per si mateixa constitueix un notable conjunt arquitectònic degudament inventariat.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Verge Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Part de | Iesso | |||
| Construcció | segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica arquitectura barroca | |||
| Altitud | 485 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Guissona (Segarra) | |||
| Localització | Pl. Major | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 349-MH-EN | |||
| Id. IPAC | 395 | |||
| Id. IPAPC | 1343 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | catolicisme | |||
Arquitectura modifica
Església parroquial de la vila de Guissona fou construïda a finals del segle xviii, tot i que incorpora elements com el campanar i les capelles del Sant Crist d'èpoques anteriors. Dominen les línies neoclàssiques, tot i que la façana presenta una composició molt barroca que ens recorda molt a la façana de la Universitat de Cervera. La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corínties i damunt un entaulament, en el qual s'obre una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per dos sants; damunt una finestra flanquejada per pilastres i volutes, coronada per un entaulament amb gerros als costats i un floró al centre. Aquesta estructura es mostra a manera de retaule amb aires molt barrocs. El coronament de l'edifici es resol amb una cornisa curvilínia més elevada a la nau central i que decau en els extrems. L'espai interior és de tres naus, la central coberta amb volta de creueria i les laterals amb voltes de llunetes, sustentades per grans pilastres octogonals amb capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer. Al presbiteri hi ha en una fornícula la imatge de la Verge Maria, a la qual està dedicada l'església. En els murs laterals s'obren tres capelles per banda molt fondes, com per exemple la Capella dedicada a la Verge del Claustre, patrona de Guissona o la de Sant Plàcid.
En el mur de migjorn la segona capella està tapiada i s'hi ubica el campanar. El campanar, que fou construït en 1688, és una torre quadrangular de grans dimensions, aixecada a base de grans carreus de pedra. Consta de tres cossos verticals que estan delimitats per línies d'imposta. Al segon cos de la torre hi ha instal·lat el rellotge i al tercer quatre finestres d'arc de mig punt amb balustrada de pedra. A la part superior hi ha una barana moderna i quatre gàrgoles amb figures antropomorfes. També hi ha un cos quadrangular a manera de llanternó construït recentment.
Tota la construcció ha estat aixecada amb grans carreus de pedra regular i l'interior està arrebossat i pintat de color salmó. A la façana posterior de l'església hi ha una figura femenina de pedra d'estil romànic. La figura presenta una forma hieràtica i rígida, està dempeus i amb les mans plegades. Sembla procedir d'un antic sarcòfag, ja que té sota el cap un coixí i porta una vestimenta religiosa. Als peus, hi consta un relleu amb dos caps de lleó o algunes petites figures molt erosionades. Al mur lateral de l'església hi ha un alt relleu que representa l'escena de l'anunciació a la Verge; es veu en un costat a l'Àngel i a l'altre la Verge separats per un gerro amb unes flors que es troba al centre. Als costats, hi apareixen les figures de dos Sants en fornícules llaurades a la pedra. Aquest conjunt sembla haver estat adossat al mur procedent d'algun sarcòfag o retaule.[2]
Notícies històriques modifica
L'església de Santa Maria s'aixeca damunt d'una primera edificació del segle v, fundada per monjos agustins. Després de la dominació àrab al segle x, es torna a edificar. Encara es va aixecar una tercera església consagrada el 1099 pel bisbe sant Ot d'Urgell. Santa Maria de Guissona depenia de la canònica d'Urgell, ja que el prior era sempre canonge de la Seu. Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272, amb només sis canonges, esdevingué col·legiata secular a la fi del segle xv, perdurant fins a mitjan segle xix. El 1423 el bisbe Ferrer d'Urgell havia intentat d'establir-hi la capital de la diòcesi, però al morir jove, no va tindre temps de defensar la seva idea. L'actual edifici, fou bastit al darrer quart del segle xviii per l'arquitecte Feliu Borràs, a partir d'un projecte de Marian Enric i Josep Burrià. L'edifici fou començat el 1776 i consagrat el 1800.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Guissona |
- ↑ Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya «ACORD GOV/169/2013, de 3 de desembre, pel qual es declara bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, l'església de Santa Maria, a Guissona, i se'n delimita l'entorn de protecció.». Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 05-12-2013 [Consulta: 5 desembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «Església de Santa Maria de Guissona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 novembre 2012].