Obre el menú principal

Santa Maria del Collet també coneguda com a Santa Maria del Mar és actualment una ermita resta del que era un petit monestir de monges benedictines a un turó al pla de Calonge. És un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Els seus orígens daten del segle XII. Forma la continuació d'un anterior assentament romà, la vil·la romana del Collet.[3]

Infotaula d'edifici
Santa Maria del Collet
SM Collet landscape.jpg
Dades
Tipus ermita
Primera menció escrita 1238[1]
Creació segle XII
Característiques
Estat d'ús mas, masia, ara en desús
Estil arquitectònic romànic amb elements gòtics
Material Pedra local
Ubicació geogràfica
Estat Espanya
Baix Empordà
 41° 51′ 01″ N, 3° 06′ 43″ E / 41.8503°N,3.11188°E / 41.8503; 3.11188
Bé cultural d'interès local
Identificador 6964
Conservació i restauració
1441[2]  abandonat com a monestir
2000  Adquirit per l'ajuntament de Calonge
Activitat
Categoria ermita, antic monestir
Diòcesi bisbat de Girona  (parròquia de Sant Antoni de Calonge)
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata
Fita del monestir al marge del Rec Madral
Església del monestir

L'indret, amb el monestir i les terres contigües, que es van anar adquirint a través de donacions o compres, eren administrats per la comunitat religiosa sota la direcció de la priora, tot i que no van arribar a ser mai de gran extensió. La seva vida girava a l'entorn del recolliment, la pregària, el treball i l'acollida dels pelegrins.

La comunitat de religioses hi va viure durant uns quants segles, exposada a tota mena de calamitats: les ràtzies que patien per part de la pirateria, les pestes, els aiguats del Rec Madral i les males anyades al camp. Hi hagué una època en què al monestir, només el sostenia una sola monja. Les edificacions, pel poc manteniment que s'hi feia, van deixondir i es va optar per cedir l'ús i el cultiu de les terres a tercers, conservant-ne la titularitat. L'antiga casa de pagès s'ha habilitat com a masia residencial.[4]

L'ajuntament de Calonge preveu restaurar la finca i considera transformar-la en centre d'interpretació de les ruïnes romanes del Collet.[5]

L'agost de 2014 se li va instal·lar una nova campana, obra de la foneria Rifer.[6]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria del Collet  
  1. Antoni Mora i Vergés Ermita de Santa Maria, o de Sant Antoni del Collet Relats en català, 6 d'abril de 2011
  2. Santa Maria del Collet a la Gran Enciclopèdia Catalana
  3. Pere Caner, Les masies de Calonge, Contribució a l'estudi de la pagesia calongina Annals Gironins, IEG, 1972, vol. 21, pàgina 333
  4. El Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge, "Entre la història i la natura“, Ajuntament de Calonge, 2a edició, sine dato
  5. Joan Badia i Homs, El Collet, un parc arqueològic irrenunciable en el seu conjunt, El Punt, 17 de desembre del 2002
  6. «L'erminta de Santa Maria del Colet a Calonge ja té campana». El Punt Avui, 10-08-2014 [Consulta: 12 agost 2014].