Església de Santa Maria del Remei

Infotaula d'edificiEsglésia de Santa Maria del Remei
Dades
Tipus	Església
Arquitecte	J. O. Mestres i Esplugas; A. Rovira i Rabassa; E. Sagnier i Villavecchia; J. Rodríguez i Lloveras
Construcció	1846-97; 1902-04; 1943-47
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	les Corts (Barcelonès)
Localització	Pl. Concòrdia, 1, Doctor Ibáñez, 23 i Cabestany, 26-34
	41° 23′ 13″ N, 2° 07′ 55″ E / 41.386964°N,2.132008°E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	42435
Id. Barcelona	2014
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona
Religió	catolicisme
Lloc web	parroquiaremei.org…

L'Església de Santa Maria del Remei és un temple parroquial a la plaça de la Concòrdia del Barri de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.^[1]

Història modifica

Detall del timpà

El projecte de l'església fou encarregat a l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, titulat l'any 1841, que per aquelles dates inicià les obres d'ampliació de la Casa Provincial de la Maternitat. Situada a la plaça Concòrdia, centre visible de l'eixample de les Corts, part dels terrenys eren propietat de la família Comas, que els cedí i sufragà la construcció del campanar.^[1]

Dedicada des dels seus orígens a la Mare de Déu del Remei, patrona dels trinitaris descalços, orde d'on procedia Mn. Pere Pla qui fou el seu primer rector. La parròquia fou erigida el 1846^[2] durant l'episcopat de Pedro Martínez de San Martín, les obres de construcció es prolongaren amb diverses interrupcions per manca de fons entre 1846 i 1850 quan es consagrà el temple.^[3] Ampliada el 1927, fou pràcticament destruïda interiorment per l'incendi provocat durant la revolució social espanyola de 1936 i reconstruïda amb dificultats econòmiques durant la postguerra. Hom ha distingit quatre grans reformes de les dependències parroquials: 1928, 1939-1947 i 1968.^[4]

Arquitectura modifica

Detall de la rosassa

El conjunt religiós el conformen tres elements: rectoria, església i campanar, adossats i cobrint el front de la plaça. L'església és d'una sola nau, de considerable alçada, i s'hi accedeix a través d'una escalinata central. Està concebuda dintre d'uns plantejaments de lectures de diferents períodes estilístics, i és, per tant, una de les obres pioneres de l'època romàntica en què s'inicià l'historicisme i els llenguatges eclèctics. D'aquesta manera, a la mateixa façana de l'església parroquial hi ha elements de l'art romànic (arcs de mig punt i llombard), de l'art gòtic (la rosassa), i de l'art neoclàssic (el frontó de coronament), alhora que el timpà de la porta d'accés té una decoració en mosaic pròpia de l'art romà d'Orient. Amb tot, la utilització dels arcs llombards fou força freqüent a mitjan segle xix, i un dels seus impulsors fou l'arquitecte Elies Rogent, sota influència del romanticisme bàvar. El campanar fou bastit força més tard, essent beneït el 1897. L'arquitecte encarregat del projecte i de la construcció fou Antoni Rovira i Rabassa, qui seguí amb un llenguatge historicista emprant els arcs de mig punt. La base de la torre és quadrangular, mentre que al punt on s'acaba l'església s'aixeca el segon cos, ja octogonal, on hi ha el rellotge, i està coronat per una decorada estructura de ferro amb la campana.^[1]

La façana és d'estil eclèctic, conté les portes a la rectoria a l'esquerra i la porta central principal que precedeix un cancell que dona pas a la nau principal. A la dreta del cancell hi ha la capella de la Verge, antic baptisteri, cobert amb volta d'aresta i l'escalinata del campanar. La nau central condueix per una arcada a la dreta d'aquesta a la capella del Santíssim. Al fons de la nau central hi ha un presbiteri elevat; i a l'esquerra l'accés a la capella baptismal i des d'aquesta s'arriba a la sagristia que és darrere el presbiteri.^[5]