Santa Maria della Rotonda

Santa Maria della Rotonda’a Ritonna en el dialecte d'Albano Laziale, antigament conegut com a Santa Maria Maggiore, és un important santuari marià del Laci, situat en la ciutat d'Albano Laziale, en la Ciutat metropolitana de Roma Capital, en l'àrea dels Castells Romans.[1]

Infotaula d'edifici
Santa Maria della Rotonda
Chiesa Santa Maria della Rotonda.JPG
Modifica el valor a Wikidata
EpònimMaria Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusSantuari Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMaria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura paleocristiana Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaAlbano Laziale Modifica el valor a Wikidata
 41° 43′ 48″ N, 12° 39′ 34″ E / 41.73012°N,12.65934°E / 41.73012; 12.65934
Activitat
Diòcesibisbat suburbicari d'Albano Modifica el valor a Wikidata

El santuari ocupa un antic edifici rodó de construcció romana notable del segle i, relligat a la vil·la de Domiziano a Castel Gandolfo, que va ser antigament un nimfeu[2] o, segons altres hipòtesis, un temple.[3] L'edifici va ser convertit a l'ús cristià a l'època de Constantí el Gran[1] o en el període entre el segle x i el XI.[4]

Probablement gestionat en els primers segles de la seva existència per religiosos de ritu bizantí, va ser erigit per sors agustinianes a partir del Trecento fins al 1444 i seguidament va ser assignat als religiosos girolamini de la basílica dels Sants Bonifaci i Alessio a l'Aventí a Roma, que el van tenir fins al 1663, any en què el santuari va ser adquirit per la diòcesi suburbicària de Albano amb l'objectiu d'instal·lar-hi el seminari episcopal.[5] Entre el 1708 i el 1799 la direcció del seminari i del santuari va passar als pares Escolapis. De llavors ençà, el santuari és de propietat diocesana i és agregat a la parròquia de la basílica seu de San Pancrazio. Avui és classificat entre els monuments arquitectònics tutelats pel Laci.[6]

NoteModifica

  1. 1,0 1,1 Giuseppe Lugli, op. cit., in Giuseppe Lugli, Studi e ricerche su Albano archeologica 1914-1967, p. 237
  2. Giuseppe Lugli, Castra Albana - Un accampamento fortificato al XV miglio della via Appia, in Giuseppe Lugli, Studi e ricerche su Albano archeologica 1914-1967, p. 249
  3. Filippo Coarelli, Guide archeologiche Laterza - Dintorni di Roma, p. 88
  4. Alberto Galletti, p. 34, cidGall
  5. Alberto Galletti, pp. 43-44, cidGall
  6. Polo di Roma - Schedatura di 1º livello