Santa Perpètua de Mogoda

municipi de Catalunya

Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSanta Perpètua de Mogoda
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 30′ N, 2° 12′ E / 41.5°N,2.2°E / 41.5; 2.2
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
CapitalSanta Perpètua de Mogoda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població25.928 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.641,01 hab./km²)
Llars43 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPerpetuenc, perpetuenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataIsabel García Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08130 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08260 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082606 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webstaperpetua.cat Modifica el valor a Wikidata

Situació modifica

Està situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs, a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.

Geografia modifica

Història modifica

El topònim prové de l'església de Santa Perpètua situada al lloc de Mogoda, que podria ser un antropònim germànic o de l'àrab al-muqata, «les parcel·les».[1][2] En els fogatges del segle xv consta com Santa Perpètua de la Mogoda i al segle xvi com Santa Perpètua de Mogoda, de la vegueria de Barcelona.[3] En els primers censos del segle xix es va registrar com a Santa Perpétua de Moguda.[4] El 1933 es va canviar a Santa Perpètua de la Moguda,[5] modificat el 1937 a Perpètua de Moguda en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia.[6] Durant el franquisme es va tornar al nom anterior fins al 1983.[7]

A Can Filuà s'han trobat restes de pobladors pertanyents al període neolític, de 9.000 anys d'antiguitat.

Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle x, encara que s'han trobat restes de cultura ibera, i també d'una masia romana. L'institut més important del poble es diu Ins. Estela Ibèrica per aquest motiu.

L'actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l'Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l'any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l'administració central de l'Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.

Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l'antiga es conserven importants restes de viles romanes.

A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua medieval, el nucli de la qual és l'actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s'aixecà el castell de Mogoda.

 
Estació de Santa Perpètua de Mogoda

La primera referència escrita de Mogoda data de l'any 990 i pel que fa a Santiga del 983. Des de llavors, al voltant de les sagreres de les esglésies de Santa Perpètua s'han desenvolupat els dos nuclis de població, amb més èxit pel que fa al de Santa Perpètua, ja que a partir del segle xviii crea al seu voltant una xarxa urbana, origen de l'actual nucli. Santiga, però, mantingué el seu aspecte definit per una plaça amb el safareig, el castell i les cases adossades dels treballadors i l'església, que encara avui en dia es pot observar. Durant el període medieval, nasqueren els més de 30 masos i masies localitzats al terme municipal.

Un dels fets històrics esdevinguts al terme és una batalla dins de la Guerra del Francès el 1810 esdevinguda entre Santa Perpètua i Mollet, que perderen els francesos.

El 1857 Claudi Arañó (industrial barceloní i membre del Foment del Treball) instal·là un vapor tèxtil als afores del poble. Fou l'inici de l'establiment d'indústries a Santa Perpètua i del creixement urbà.[8] El segle xx multiplicaria aquest fenomen en crear-se nous polígons industrials que provoquen un augment accelerat de població, molta d'ella d'origen immigrant, bàsicament espanyola. Al segle xxi continua la mateixa inèrcia, aquest cop amb immigrants de fora de l'estat espanyol.

Llocs d'interès modifica

 
Església de Santa Perpètua

Són d'interès les masies de Ca n'Oller, Can Banús, Can Miralpeix i Can Sabau, la Granja Soldevila (Mas Granollacs) que és posterior, però emblemàtica de la localitat, i el castell de Mogoda, així com el museu municipal.[9] A mitjans del segle xix s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils del municipi: El Vapor Aranyó i Ca n'Andal. A més, es troba al municipi l'arbre conegut més gruixut de tot el Vallès Occidental: el Lledoner de Can Llobet.[10]

Economia modifica

Tradicionalment agrícola, el creixement que ha tingut els darrers anys ha encaminat la seva economia cap a la indústria (50% de la població ocupada el 1996) i el comerç.

Demografia modifica

Entitat de població Habitants
Florida, la 7.189
Mogoda 127
Santa Perpètua de Mogoda 18.002
Santiga 13


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
45 43 43 292 859 1.547 1.764 1.611 1.742 1.888

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.017 2.227 2.575 2.552 3.618 8.217 13.528 16.811 16.936 16.936

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
18.124 18.233 19.084 19.486 20.844 21.644 24.325 25.191 25.606
25.409

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
25.556
25.705
25.999
25.930 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Administració modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Pere Bufí PSUC 19/04/1979
1983 - 1987 Pere Bufí PSUC 28/05/1983
1987 - 1991 Pere Bufí IC-V 30/06/1987
1991 - 1995 Pere Bufí IC-V 15/06/1991
1995 - 1999 Pere Bufí IC-V 17/06/1995
1999 - 2003 Pere Bufí IC-V 03/07/1999
2003 - 2007 Isabel Garcia Ripoll IC-V 14/06/2003
2007 - 2011 Manuel Ruíz Montero PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Isabel Garcia Ripoll IC-V 11/06/2011
2015 - 2019 Isabel Garcia Ripoll IC-V 13/06/2015
2019 - 2023 Isabel Garcia Ripoll Santa Perpètua en Comú 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Entitats modifica

Referències modifica

  1. «Santa Perpètua de Mogoda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.231. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. «Fogatges de Catalunya». Arxivat de l'original el 2009-01-31. [Consulta: 17 octubre 2010].
  4. «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». INE. [Consulta: 13 octubre 2010].
  5. Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6.  Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
  6. Tort, Joan «Los cambios de nombre de los municipios durante la revolución y la guerra civil españolas (1936-1939): El caso de Cataluña». Scripta Nova [Barcelona], vol. VII, núm. 133, 15-01-2003. ISSN: 1138-9788 [Consulta: 17 octubre 2010].
  7. Canvis de nom Arxivat 2008-06-07 a Wayback Machine., a Municat
  8. Bofarull, Anna Maria «Les ciutats del fum». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 72-73. ISSN: 1695-2014.
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. Vicens i Llauradó, Albert, 2013. Excursions pels arbres singulars del Vallès Occidental. Col·lecció Llibres de muntanya, 33. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. ISBN 9788492811526. Pàgs. 83-84.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Perpètua de Mogoda