Santa Pola

municipi del País Valencià

Santa Pola és una població valenciana de la comarca del Baix Vinalopó.

Infotaula de geografia políticaSanta Pola
Bandera de Santa Pola-3.svg Escut de Santa Pola.svg
Puerto-Sta-Pola.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Santa Pola respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 11′ 23″ N, 0° 33′ 20″ O / 38.189722222222°N,0.55555555555556°O / 38.189722222222; -0.55555555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesBaix Vinalopó Modifica el valor a Wikidata
Població
Total32.306 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat551,3 hab/km²
GentiliciSantapoler, santapolera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície58,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialElx
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel Zaragoza Fernández Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03130 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03121 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03121 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websantapola.es Modifica el valor a Wikidata

La seua població el 1994 era de 16.506 habitants (santapolers) i el 2009 33.400. El terme municipal presenta una extensió de 58,6 km². Limita amb el terme d'Elx i amb la mar Mediterrània.

HistòriaModifica

El seu origen històric es remunta al Portus Illicitanus, que realitzava l'activitat comercial de la ciutat romana d'Illice (Elx). Els vàndals hi derrotaren la flota de l'emperador Majorià el 460.[1] En l'època visigoda era coneguda com a Port Elecem i el seu nom musulmà fou Port del Cap de l'Aljub, que va perdurar fins a mitjans del segle xiv. No hi ha dades històriques sobre ella fins al 1556 en què es construí el Poble Nou de Santa Pola, prenent el nom de l'advocació de l'ermita d'algun caseriu, el que fa suposar que el nucli originari desaparegué.

El castell de Santa Pola el va manar construir Bernardino de Cárdenas y Pacheco que era el virrei de València, duc de Maqueda, duc de Frias i primer marqués d'Elx el 1557[2] quan regnava Felip II, d'acord amb el pla reial de defensa de la costa contra els pirates barbarescos. La seua eficàcia va permetre'n l'ampliació i enfortiment, la qual cosa l'ha mantingut fins avui. El 1786 va passar a la Corona per cessió del marqués d'Astorga. Finalment, l'alcalde Antoni Múrtula, en assabentar-se de la intenció del ministeri de defensa de derrocar-lo, es va posar en contacte amb la reina Isabel II i va negociar-ne la propietat. Després de pagar la quantitat acordada, la fortalesa va passar a mans del consistori local. D'eixa forma, i encara fins als nostres dies, el castell de Santa Pola és propietat del poble santapoler i s'ha convertit en el seu edifici més singular i representatiu.

En el segle xix, novament per relació amb la corona borbònica, va rebre el títol de vila de mans del rei Alfons XII (1877).

OrografiaModifica

Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centre, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i el Cap de Santa Pola.

La línia costanera té 13 km i es pot dividir en diversos sectors. Des de la frontera sud amb Elx fins al casc urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; en esta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. Les platges urbanes són la del Tamarit, Lisa i Gran Platja a l'oest del port; i a l'est la de Llevant, les cales de Santiago Bernabéu, (una successió de petites platges separades artificialment mitjançant espigons) i la del Varador, que és junt a les drassanes. Des d'allà cap envant, tota la costa del cap és estreta i accidentada, amb petites cales que són baix el penya-segat. El cap en si és vèrtex geodèsic de primer ordre i es coneix també com a Cap de l'Aljub. Té sobre ell un far de tercer ordre instal·lat des de 1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola.[3] Front al cap, a menys de tres milles nàutiques hi ha l'Illa de Tabarca, també anomenada Illa Plana o de Santa Pola, que pertany al municipi d'Alacant.[4]

El relleu presenta tres zones totalment diferents: la del NE està ocupada per la serra de Santa Pola, una espècie de promontori tabular compost per margas blavenques i moles groguenques que arriben a una altitud màxima de 143 metres al lloc on està el far. La zona del nord-oest, terra endins de la citada serra, es correspon amb un pla de tipus quaternari on s'ha desenvolupat l'única zona agrícola del terme, mentre que tota la meitat meridional coincidix amb la zona marjalenca de l'Albufera d'Elx, separada del mar per una fletxa d'arenes amb dunes. A eixa zona rogenca es duia extraient sal comuna des de temps immemorial, però les grans explotacions que hui dominen el seu paisatge començaren a gestar-se a finals del segle xix (700 hectàrees al Braç del Port) i s'ampliaren a inicis del segle xx.

Economia i naturaModifica

 
Port de Santa Pola

En el segle xx, igual que en els seus orígens, continua explotant la seua condició portuària la qual cosa li permet basar la seua economia en dos pilars bàsics: la indústria turística i la pesquera. És també molt important la indústria derivada de l'explotació de les salines, que des de sempre ha estat una activitat econòmica fonamental a la zona. Les Salines també mantenen una gran riquesa de fauna i flora que han fet que el seu paratge haja estat declarat Parc natural pel govern valencià.

LlenguaModifica

Santa Pola és una localitat de predomini lingüístic valencià. La varietat dialectal que es parla és el català occidental i, dins d'eixe bloc, el subdialecte alacantí. Destaquen, com a elements lingüístics característics, la pèrdua de la d intervocàlica final (cansada = [kan'sa]); l'assimilació vocàlica (terra = ['tɛrɛ]); l'ús de la essa sonora en la terminació -ció (combinació = [kombina'zio]), en les s finals de paraula seguides de vocal i absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: (caixa = [ˈkaʃa]); lèxic autòcton (mamola, arritranco, avixirugo, catxirulo, morseguillo, manyaco, embonyigar, més aïna, floriol, motroco, xafungar); etc. La parla de Santa Pola presenta, a més, alguns trets propis del català oriental. Este fet provoca que, en moltes ocasions, la fonètica santapolera estiga més a prop dels parlars de Tarragona o Barcelona que dels de València.[1]

El filòleg i eclesiàstic Antoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que seria el Diccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle xx, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana. En els nostres dies eixa afirmació s'ha rectificat i ja es considera la veïna població de Guardamar com la localitat catalanoparlant més meridional de tot el territori.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Compromís per Santa Pola (Compromís) i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Santa Pola

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Loreto Serrano Pomares 5.475 40,75% 10 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Yolanda Seva Ruiz 3.092 23,01% 6 ( +2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Ramón José García Rico 1.501 11,17% 3 ( )
Compromís per la Vall   Alejandro Escalada Villanueva 942 7,01% 1 ( -2)
Vox   Mireia Moya Lafuente 683 5,08% 1 ( +1)
Altres candidatures[a][b]   1.656 12,32% 0 (  -1)
Vots en blanc   88 0,65%
Total vots vàlids i regidors 13.421 100 % 21
Vots nuls 97 0,72%
Participació (vots vàlids més nuls) 13.534 59,17%**
Abstenció 9.339* 40,83%**
Total cens electoral 22.873* 100 %**
Alcaldessa: Loreto Serrano Pomares (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 10 de PP i 1 de Vox[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ Elx,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Santa Pola és Loreto Serrano Pomares de PP.[10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Pascual Tomás Orts Antón PP 15/06/1991 --
1995–1999 Pascual Tomás Orts Antón PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Conejero Bas PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Miguel Zaragoza Fernández PP 14/06/2003 --
2007–2011 Miguel Zaragoza Fernández PP 16/06/2007 --
2011–2015 Miguel Zaragoza Fernández PP 11/06/2011 --
2015–2019 Yolanda Seva Ruiz PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Loreto Serrano Pomares PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Santa Pola[11]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009
Població 2.759 4.383 4.100 3.935 4.022 4.200 5.325 5.851 6.443 9.198 12.022 15.365 18.922 27.521 29.221 33.400

CulturaModifica

La localitat valenciana compta, actualment, amb diversos col·lectius culturals que proporcionen al municipi uns mínims d'activitat social.

  • Banda unió musical de Santa Pola Fou fundada en 1978 pel santapoler Manuel Marhuenda. El 2013 complirà el seu 35è aniversari amb un interessant bagatge musical: ha editat 2 CDs (el primer dedicat al compositor local José Alfosea Pastor, el segon, gravat en directe, amb diversos concerts per a solistes i orquestra de vent i el tercer, també en directe, resultat d'un concert celebrat al Palau de la Música de València); ha realitzat un piromusical; concerts per Santa Pola, Elx, Oriola, Alacant, València, Madrid i un parell de gires per Galícia i França; ha presentat diversos espectacles musicals monogràfics, etc. Actualment, és dirigida per José Jaime Sempere Linares —professor del Conservatori professional d'Alacant— i compta amb un planter de més de 40 músics. Estos dies es troba participant en diversos actes de Setmana santa tant a Santa Pola com a Elx. Per al proper 25 d'abril està prevista la seua participació en la commemoració del XXV aniversari de la setmana santa local. Un concert en la Parròquia de l'Assumpció que suposarà la cloenda d'eixes celebracions.

TurismeModifica

Santa Pola és un indret d'especial interès turístic per les seues platges. Tanmateix, també cal destacar el seu important patrimoni arquitectònic i cultural, com el Castell-Fortalesa, les Restes Arqueològiques del Portus Illicitanus, les Restes Arqueològiques de la Casa Romana del Palmerar, les torres sentinella (Torre del Pinet, Torre Escaletes, Torre del Tamarit, Torre de la Talaiola, Torre del Carabassí) el museu del mar o el museu de la sal.

Així mateix el seu patrimoni natural també és destacable, amb els aiguamolls del Parc Natural de la Salines que compta amb 2.470 hectàrees declarat Zona d’Especial Importància per a les Aus.

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Podem (547 vots, 4,08%), Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (503 vots, 3,74%), Movimiento Ciudadano por Santa Pola (MCSP) (423 vots, 3,15%) i Canviem Santa Pola (CSPola-FEPAL) (183 vots, 1,36%).
  2. Sí Se Puede Santa Pola perdé el seu regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Mas i Miralles, Antoni. Aproximació a la variació de la parla de Santa Pola. Universitat d'Alacant, 2000, p. 4. ISBN 1134-5969. 
  2. Segarra Berenguer, Manuel Vicente. Acero del rey (en castellà). Editorial Club Universitario, 2003, p.451. ISBN 848454303X. 
  3. «Santa Pola, cabo de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. Varela, Santiago; Juan Calduch. «Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats». A: Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià (en español y valenciano). Joaquín Lara (diseño gráfico). Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalidad Valenciana, 1983. 
  5. Redacció «Loreto Serrano, alcaldesa de Santa Pola». diariodealicante.net, 15-06-2019.
  6. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.513 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. Junta Electoral de Zona d'Elx «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 34-41. inserció 4555/2019 [Consulta: 25 març 2020].
  8. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 març 2020].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Santa Pola», 26-05-2019. [Consulta: 25 març 2020].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Santa Pola. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  11. Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis de l'Estat Espanyol des de 1996.

Enllaços externsModifica