Obre el menú principal

Santiago Pedraz Gómez

jurista espanyol
(S'ha redirigit des de: Santiago Pedraz)

BiografiaModifica

Primer dels set fills del periodista Santiago Pedraz Estévez, que havia estat sotsdirector de l'Agència EFE. Part de la seva infància la va passar a Costa Rica, on el seu pare va treballar com a director del Diari de Costa Rica i també com a corresponsal.

Està casat amb Paula Arenas, filòloga, escriptora i periodista espanyola.

Carrera judicialModifica

En la judicatura va passar per diverses destinacions (Villacarrillo, Almeria, Cabra, País Basc, etc.). Va ser Degà dels Jutjats de Sant Sebastià. En 1992 acudeix a Madrid com a Lletrat cap de l'àrea de formació del Consell General del Poder Judicial. Posteriorment seria titular de Jutjats penals, d'Instrucció, de Primera Instància i en la Sala penal de l'Audiència Provincial. Des de 2003 a 2005 va ser Magistrat de la Sala penal de l'Audiència Nacional d'Espanya.

Trajectòria en l'Audiència NacionalModifica

El 5 de maig de 2005 va passar a ser titular del Jutjat Central d'Instrucció número u de l'Audiència Nacional. Amb prou feines després de mes i mig d'exercici en el lloc començava a adquirir una notable repercussió mediàtica per la seva decisió de no processar al terrorista De Juana Chaos per articles d'opinió que va publicar en el diari basc Gara. La Sala penal va revocar l'acte ordenant el processament, si bé després De Juana va ser condemnat a una pena mínima en sentència del Tribunal Suprem,que no va ser unànime en existir vots discrepantes entre els quals s'advocava per l'absolució. Al maig de 2008 és triat Degà dels Jutges Centrals de l'Audiència Nacional (Instrucció, Penal, Contenciós-Administratiu, Menors i Vigilància Penitenciària), càrrec en el qual contínua en haver estat reelegit al juny de 2012. L'octubre de 2012, va acordar l'arxivament d'una causa iniciada en ocasió d'una gran manifestació davant el Congrés dels Diputats("Envolta el Congrés"),convocada per plataformes del moviment de "indignats", en entendre que no suposava cap delicte. Entre els motius per acordar l'arxiu va al·legar el dret fonamental de llibertat d'expressió, assenyalant que "cal convenir que no cal prohibir l'elogi o la defensa d'idees o doctrines, per més que aquestes s'allunyin o fins i tot posin en qüestió el marc constitucional, ni, menys encara, de prohibir l'expressió d'opinions subjectives sobre esdeveniments històrics o d'actualitat, máxime davant la convinguda decadència de la denominada classe política".Aquesta última frase va donar lloc a una àmplia polèmica en els mitjans de comunicació.

El cas Couso i el principi i fi de jurisdicció universalModifica

Entre els casos dels quals ha estat instructor es troba la mort ocorreguda en 2003 del càmera periodístic José Couso a Bagdad, ocorregut durant la Invasió de l'Iraq. Va donar curs a una comissió rogatoria als Estats Units per interrogar com imputats als tres militars nord-americans responsables del carro de combat que va disparar contra l'Hotel Palestina. Va viatjar al gener de 2011 a Bagdad per realitzar una inspecció ocular a aquest efecte. Va decretar la crida i cerca dels citats militars, malgrat la intervenció temps enrere del Govern espanyol, llavors liderat per José Luis Rodríguez Zapatero, de modificar la normativa legal que permetia a la judicatura espanyola la persecució d'aquest delicte internacionalment. Això va ser a causa de les pressions del Govern de George W. Bush, la qual cosa es va descobrir més tard gràcies a les publicacions de Wikileaks. Finalment va haver de tancar el cas en 2015, davant una reforma operada pel Partit Popular en 2014 que va suprimir la jurisdicció internacional per crims de guerra, de manera que solament serien perseguibles per al supòsit que els militars residissin a Espanya.

En 2008 va imputar a responsables polítics xinesos per la seva actuació en el Tibet, no obstant això va haver d'arxivar el cas pel canvi legislatiu espanyol en matèria de jurisdicció universal. Va viatjar en 2006 a Guatemala amb la intenció d'interrogar als exdictadors Efraín Ríos Montt i Óscar Humberto Mejía Víctores, així com a altres cinc generals, per delictes de genocidi, terrorisme, assassinat, tortures i detencions il·legals

Al juliol de 2011 va admetre a tràmit una ampliació de la querella inicial per feminicidio, sent la primera querella a nivell mundial admesa a aquest efecte.

Altres causesModifica

Juntament amb Carlos Ollero i Alfonso Guevara, va ser autor en 2005 de la sentència a trenta-tres dirigents de Jarrai, Segi i Haika. Porta altres causes complexes com l'estafa d'Afinsa (estafa piramidal per venda de segells) d'un import d'uns 2.000 milions d'euros, havent-hi resultat perjudicades unes 200.000 persones, amb implicacions al mercat mundial i especialment als EUA. En la data actual han estat processats 14 directius. Actualment la causa es troba en fase de judici oral. Igualment, coneix de la causa contra els anteriors gestors i Consell d'Administració del Banc de València, per la irregularitats que van suposar la insolvència de l'entitat bancària. El Banc va haver de s'intervingut el que li ha suposat a l'Estat espanyol prop de 5.500 milions d'euros (any 2011-12). Ha conegut també de l'escàndol borsari de Gowex amb prop de 5000 inversors afectats.

Enllaços externsModifica