Santiago Pi i Sunyer

metge i polític català

Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.[1]

Infotaula de personaSantiago Pi i Sunyer
Biografia
Naixement1893 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1981 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, polític, metge, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Madrid
Universitat de Saragossa
Universitat de Panamà Modifica el valor a Wikidata
PartitIzquierda Republicana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
12 maig 1934Manifest per la conservació de la raça catalana Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJaume Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata
GermansAugust Pi i Sunyer, Carles Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata

Es doctorà en medicina el 1915.[1] El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston. Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona el 1921-1922, i el 1923 catedràtic a la Universitat de Saragossa. Col·laborà amb el seu germà August Pi i Sunyer en les investigacions desenvolupades per Ramón Turró i Darder al Laboratori Municipal de Barcelona. Publicà alguns articles a Revista de Catalunya i La Publicitat.

El 1933 fou nomenat vicepresident de la comissió permanent del Consell d'Instrucció Pública de la Segona República Espanyola, presidit per Miguel de Unamuno, i més tard fou nomenat sotssecretari del ministeri d'Instrucció Pública, càrrec des del qual contribuí a agilitzar el traspàs dels serveis d'ensenyament a la Generalitat de Catalunya. Simpatitzant de Manuel Azaña, el 1934 fou membre fundador del partit polític Izquierda Republicana, en el que es fusionaren Acción Republicana i el Partido Radical Socialista. Durant la Guerra civil espanyola ocupà la càtedra de patologia general i fisiologia patològica a la Universitat de Barcelona.

Es va exiliar el 1939 a França, on hi va residir fins al 1941. El 1940 formà part a títol personal del Consell Nacional de Catalunya creat a França per Lluís Companys i Jover. El 1941 s'instal·là a Bolívia, on fou catedràtic de fisiologia a la Universidad de San Simón de Cochabamba fins al 1951, quan es traslladà a Panamà, on també treballà a la seva Universitat.

El 1962 tornà a Catalunya, on el 1957 havia estat escollit membre de l'Institut d'Estudis Catalans, i fou professor de fisiologia a la Universidad Autònoma de Madrid el 1969-1970.

Obres modifica

  • El hombre y su obra vistos cien años después (1951)
  • Bases fisiopatológicas de los análisis clínicos (1950)
  • Bioquímica (1956)
  • Fisiología humana(1962) amb August Pi i Sunyer
  • Prácticas de fisiología: métodos físicos y químicos, d'Emil Abderhalden (traducció)

Fonts modifica

  1. 1,0 1,1 Fitxa i biografia de Santiago Pi i Sunyer a la Galeria de Metges Catalans, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). [Consulta: 25-01-2022].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica