Santos Abril y Castelló

Santos Abril y Castelló (Alfambra,[1] Terol, 21 de setembre de 1935) és un cardenal espanyol, arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major.

Infotaula de personaSantos Abril y Castelló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Alfambra (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe titular de Tamada
29 d'abril de 1985 – 12 de febrer de 2012
  Nunci apostòlic a Bolívia Bolívia
29 d'abril de 1985 – 2 d'octubre de 1989
  Nunci apostòlic a Camerun Camerun, Gabon Gabon i Guinea Equatorial Guinea Equatorial
2 d'octubre de 1989 – 5 de novembre de 1996
  Nunci apostòlic a Macedònia Macedònia del Nord
12 d'abril de 2003 – 9 de gener de 2011
  Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
En el càrrec des de 21 de novembre de 2011
← Bernard Francis Law
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Pontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1960–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà19 de març de 1960
per León Villuendas Polo
Consagració16 de juny de 1985
per Agostino Casaroli
Proclamació cardenalícia18 de febrer de 2012
per Benet XVI
Cardenal diaca de San Ponziano
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pro Ecclesia cum Petro

Biografia modifica

Va ser ordenat sacerdot de la diòcesi de Terol i Albarrasí el 19 de març de 1960. El 1961 va anar a Roma per estudiar, on obtingué el doctorat en ciències socials a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia Gregoriana. Alumne de l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica de Roma, s'incorporà al servei diplomàtic de la Santa Seu i treballà successivament al Pakistan, a Turquia i a la segona secció de la Secretaria d'Estat del Vaticà.

El 29 d'abril de 1985 va ser nomenat nunci apostòlic a Bolívia i arquebisbe titular de Tamada pel Papa Joan Pau II. Va rebre la consagració episcopal el 16 de juny de 1985 de mans del llavors cardenal secretari d'Estat Agostino Casaroli. Com a nunci papal serví a Camerun, Gabon i Guinea Equatorial (1989-1996), Iugoslàvia (1996-2000), Argentina (2000-2003) i Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina (2000-2003) i Macedònia (avui, Macedònia del Nord) (2003-2011).

En haver complert setanta-cinc anys, es retirà el 9 de gener de 2011, però immediatament després va ser nomenat vice-camarlenc de la Cambra Apostòlica per un període de tres anys. El 2 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació pels Bisbes.[2]

El 21 de novembre de 2011 va ser nomenat arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major,[3] la basílica papal associada amb el seu país natal, Espanya, els reis del qual en són protocanonges del capítol segons una butlla del papa Innocenci X.[4] Com arxipreste de la Basílica Liberiana, el cardenal Abril y Castelló va ser l'encarregat de rebre el recent elegit papa Francesc en la seva primera visita fora del Vaticà, el primer dia del seu pontificat.[5]

Benet XVI el proclamà cardenal en el consistori del 18 de febrer de 2012 com a cardenal diaca de Sant Poncià, títol del qual prengué possessió el 20 de maig següent.

El 21 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la congregació pels Bisbes i de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.[6] Perdrà el dret de votar en un conclave el 2015, quan complirà viutanta anys.

El 28 de juliol del 2012, el cardenal Abril y Castelló va ser nomenat pel papa Benet XVI el seu enviat especial a les celebracions del 950è Aniversari de la Diòcesi Catòlica Romana de Sapë (Sappa, la seu de la diòcesi, és el poble de Vau i Dejës, Shkodër).[7]

El 16 de desembre de 2013 va ser confirmat com a membre de la Congregació pels Bisbes. El 15 de gener de 2014 va ser nomenat membre de la Comissió Cardenalícia de vigilància de l'Institut per a les Obres de Religió.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santos Abril y Castelló


Precedit per:
Antônio Carlos Mesquita
 
Arquebisbe titular de Tamada

29 d'abril de 1985 – 12 de febrer de 2012
Succeït per:
Aldo Giordano
Precedit per:
Alfio Rapisarda
 
Nunci Apostòlic a   Bolívia

29 d'abril de 1985 – 2 d'octubre de 1989
Succeït per:
Giovanni Tonucci
Precedit per:
Donato Squicciarini
 
Nunci Apostòlic a   Camerun i   Guinea Equatorial

2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996
Succeït per:
Félix del Blanco Prieto
Precedit per:
Donato Squicciarini
 
Nunci Apostòlic a   Gabon

2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996
Succeït per:
Félix del Blanco Prieto
Precedit per:
Giuseppe Leanza
 
Nunci Apostòlic a   Macedònia del Nord

12 d'abril de 2003 – 9 de gener de 2011
Succeït per:
Janusz Bolonek
Precedit per:
Paolo Sardi
 
Vice-Camarlenc de la Santa Església Romana

22 de gener de 2011 – 23 de juliol de 2012
Succeït per:
Pier Luigi Celata
Precedit per:
Bernard Francis Law
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
21 de novembre de 2011
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Urbano Navarrete
 
Cardenal de l'Església Catòlica
Cardenal diaca de San Ponziano

18 de febrer de 2012
Succeït per:
en el càrrec