Santos Abril y Castelló

Santos Abril y Castelló (Alfambra,[1] Terol, 21 de setembre de 1935) és un cardenal espanyol, arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major.

Infotaula de personaSantos Abril y Castelló

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Alfambra (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
18 febrer 2012 –
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
21 novembre 2011 – 28 desembre 2016
← Bernard Francis LawStanislaw Rylko →
Nunci apostòlic a Macedònia del Nord
12 abril 2003 – 9 gener 2011
← Giuseppe LeanzaJanusz Bolonek →
Nunci apostòlic a Bòsnia i Hercegovina
9 abril 2003 – 21 novembre 2005
← Giuseppe LeanzaAlessandro D'Errico →
Nunci apostòlic a Eslovènia
9 abril 2003 – 9 gener 2011
← Giuseppe LeanzaJuliusz Janusz →
Nunci apostòlic a Argentina
4 març 2000 – 9 abril 2003
← Ubaldo CalabresiAdriano Bernardini →
Nunci apostòlic a Iugoslàvia
24 febrer 1996 – 4 març 2006
← Ettore FeliciEugenio Sbarbaro →
Pro-nunci apostòlic Camerun
2 octubre 1989 – 24 febrer 1996
← Donato SquicciariniFélix del Blanco Prieto →
Pro-nunci apostòlic Guinea Equatorial
2 octubre 1989 – 24 febrer 1996
← Donato SquicciariniFélix del Blanco Prieto →
Pro-nunci apostòlic Gabon
2 octubre 1989 – 24 febrer 1996
← Donato SquicciariniLuigi Pezzuto →
Arquebisbe catòlic
16 juny 1985 –
Arquebisbe titular
29 abril 1985 – 18 febrer 2012
← Antônio Carlos MesquitaAldo Giordano →
Nunci apostòlic a Bolívia
29 abril 1985 – 2 octubre 1989
← Alfio RapisardaGiovanni Tonucci → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Pontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1960–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAgostino Casaroli Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va ser ordenat sacerdot de la diòcesi de Terol i Albarrasí el 19 de març de 1960. El 1961 va anar a Roma per estudiar, on obtingué el doctorat en ciències socials a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia Gregoriana. Alumne de l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica de Roma, s'incorporà al servei diplomàtic de la Santa Seu i treballà successivament al Pakistan, a Turquia i a la segona secció de la Secretaria d'Estat del Vaticà.

El 29 d'abril de 1985 va ser nomenat nunci apostòlic a Bolívia i arquebisbe titular de Tamada pel Papa Joan Pau II. Va rebre la consagració episcopal el 16 de juny de 1985 de mans del llavors cardenal secretari d'Estat Agostino Casaroli. Com a nunci papal serví a Camerun, Gabon i Guinea Equatorial (1989-1996), Iugoslàvia (1996-2000), Argentina (2000-2003) i Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina (2000-2003) i Macedònia (avui, Macedònia del Nord) (2003-2011).

En haver complert setanta-cinc anys, es retirà el 9 de gener de 2011, però immediatament després va ser nomenat vice-camarlenc de la Cambra Apostòlica per un període de tres anys. El 2 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació pels Bisbes.[2]

El 21 de novembre de 2011 va ser nomenat arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major,[3] la basílica papal associada amb el seu país natal, Espanya, els reis del qual en són protocanonges del capítol segons una butlla del papa Innocenci X.[4] Com arxipreste de la Basílica Liberiana, el cardenal Abril y Castelló va ser l'encarregat de rebre el recent elegit papa Francesc en la seva primera visita fora del Vaticà, el primer dia del seu pontificat.[5]

Benet XVI el proclamà cardenal en el consistori del 18 de febrer de 2012 com a cardenal diaca de Sant Poncià, títol del qual prengué possessió el 20 de maig següent.

El 21 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la congregació pels Bisbes i de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.[6] Perdrà el dret de votar en un conclave el 2015, quan complirà viutanta anys.

El 28 de juliol del 2012, el cardenal Abril y Castelló va ser nomenat pel papa Benet XVI el seu enviat especial a les celebracions del 950è Aniversari de la Diòcesi Catòlica Romana de Sapë (Sappa, la seu de la diòcesi, és el poble de Vau i Dejës, Shkodër).[7]

El 16 de desembre de 2013 va ser confirmat com a membre de la Congregació pels Bisbes. El 15 de gener de 2014 va ser nomenat membre de la Comissió Cardenalícia de vigilància de l'Institut per a les Obres de Religió.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santos Abril y Castelló


Precedit per:
Antônio Carlos Mesquita
 
Arquebisbe titular de Tamada

29 d'abril de 1985 – 12 de febrer de 2012
Succeït per:
Aldo Giordano
Precedit per:
Alfio Rapisarda
 
Nunci Apostòlic a   Bolívia

29 d'abril de 1985 – 2 d'octubre de 1989
Succeït per:
Giovanni Tonucci
Precedit per:
Donato Squicciarini
 
Nunci Apostòlic a   Camerun i   Guinea Equatorial

2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996
Succeït per:
Félix del Blanco Prieto
Precedit per:
Donato Squicciarini
 
Nunci Apostòlic a   Gabon

2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996
Succeït per:
Félix del Blanco Prieto
Precedit per:
Giuseppe Leanza
 
Nunci Apostòlic a   Macedònia del Nord

12 d'abril de 2003 – 9 de gener de 2011
Succeït per:
Janusz Bolonek
Precedit per:
Paolo Sardi
 
Vice-Camarlenc de la Santa Església Romana

22 de gener de 2011 – 23 de juliol de 2012
Succeït per:
Pier Luigi Celata
Precedit per:
Bernard Francis Law
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
21 de novembre de 2011
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Urbano Navarrete
 
Cardenal de l'Església Catòlica
Cardenal diaca de San Ponziano

18 de febrer de 2012
Succeït per:
en el càrrec