Santuari d'Itsukushima

santuari xintoista a la prefectura d'Hiroshima

El Santuari d'Itsukushima (japonès: 厳島神社, Itsukushima-jinja) és un santuari xintoista (un jinja) situat a l'illa d'Itsukushima, depenent de la ciutat de Hatsukaichi a la prefectura d'Hiroshima. El santuari és inscrit a la Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1996 i també forma part dels Tresors Nacionals del Japó.[1]

Infotaula d'edifici
Itsukushima
Imatge
Gran Torii al mar a Itsukushima
Nom en la llengua original(ja) 厳島神社 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJinja i Ichinomiya (Xinto) Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional de la mar interior de Seto Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita811 Modifica el valor a Wikidata
Construcció593 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
batalla de Miyajima
Kangensai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aTres Deesses de Munakata Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicShinden-zukuri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície431 ha
Ubicació geogràfica
RegióÀsia-Oceania
LocalitzacióHatsukaichi, Hiroshima
Japó
Banyat perŌno Seto Modifica el valor a Wikidata
 34° 17′ 45″ N, 132° 19′ 11″ E / 34.295833333333°N,132.31972222222°E / 34.295833333333; 132.31972222222Coord.: 34° 17′ 45″ N, 132° 19′ 11″ E / 34.295833333333°N,132.31972222222°E / 34.295833333333; 132.31972222222
Format perItsukushima-jinja torii (en) Tradueix
Q107020642 Tradueix
Q107020643 Tradueix
Q107020641 Tradueix
Q107020639 Tradueix
Q107020640 Tradueix
Q107020644 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusCultural  → Àsia-Oceania insular
Data1996 (20a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(vi)
Identificador776
Propietats culturals destacades del Japó
Itsukushima-jinja torii
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Itsukushima-jinja torii

Tresors Nacionals del Japó
Q107020639
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Q107020639
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3169

Tresors Nacionals del Japó
Q107020640
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Q107020640
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3164

Tresors Nacionals del Japó
Q107020641
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Q107020641
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3165

Tresors Nacionals del Japó
Q107020642
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Q107020642
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3168

Tresors Nacionals del Japó
Q107020643
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Q107020643
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3167

Tresors Nacionals del Japó
Q107020644
Data29 març 1952
Propietats culturals destacades del Japó
Q107020644
Data5 abril 1899
Data de finalització29 març 1952
Identificador102/3166
Activitat
FundadorSaeki no Kuramoto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webitsukushimajinja.jp Modifica el valor a Wikidata

CaracterístiquesModifica

L'illa d'Itsukushima es troba al mar interior de Seto. La zona declarada Patrimoni de la Humanitat inclou les 432,1 hectàrees dins de l'illa i una zona al voltant de 2.634,3 hectàrees que inclou la resta de l'illa i part del mar al voltant de la mateixa. La zona la conformen 2 conjunts de santuaris: el complex Honsha que és el principal i consta de 37 edificis i els auxiliars, el Sessha Marodo-jinja que també inclou una zona boscosa al voltant del mont Misen i inclou 19 edificis més.[1]

L'estructura actual va ser construïda per Mori Motonari l'any 1571 i reprodueix l'estil arquitectònic Heian del segle XII.

El santuari principal està dedicat a les 3 deesses de Munakata: Ichikishima-hime, Tagitsu-hime i Tagori-hime, deesses del mar, el transport, la fortuna i les arts.[2] Té una superfície d'uns 270m², sent així un dels més grans del Japó.

El santuari Marodo o secundari està dedicat les 5 deïtats masculines: Amenooshihomimi-no-mikoto, Ikitsuhikone-no-mikoto, Amenohohi-no-mikoto, Amatsuhikone-no-mikoto i Kumanokusubi-no-mikoto. Aquest santuari (el més gran dels secundaris) està subordinat al santuari principal d'Itsukushima i té un estil molt similar al principal amb algunes diferències. En un costat de la sala de culte hi ha una sala de reclusió i a l'altre, una cambra de sutra, en la que els sacerdots recitaven sutres.

Una altra característica del lloc és el seu torii, anomenat o-torii (gran porta torii) situat a poc més de 200 metres del santuari principal. La característica principal d'aquest torii és que queda envoltat d'aigua durant la marea alta i s'hi pot accedir a peu quan la marea baixa.[3] El torii actual de 1875, és el 8é que s'ha erigit des de que es va fundar el temple.[4] Actualment mesura 16,8 metres d'alçada i s'aguanta sobre 4 pilars d'aproximadament 13,4 metres d'altura i 9,9 metres de circumferència fets de cedre natural.[4] El travesser mesura uns 23,3 metres de llarg. La seva teulada està coberta d'escorça de xiprer japonès i la resta de l'estructura està lacada de color taronja vermellós.[5]

HistòriaModifica

Els primers edificis del santuari es van erigir probablement durant el segle VI, l'any 593, per Saeki Kuramoto,[6] tot i que les primeres mencions del santuari daten de l'any 811, en el Nihon Koki (Notes sobre el Japó) on es mencionava aquest i altres temples del Japó.[7] L'any 1168, quan Taira no Kiyomori es va convertir en governador de la província de Aki, el clan Taira el va convertir en centre en un centre de culte pel clan, reformant-lo amb l'estil arquitectònic amb el que es construïen les residencies de la noblesa en aquella època. Amb el temps, va aconseguir més fama i va atraure més fidels al temple.

Després dels Taira, el clan governant Genji el va continuar venerant i patrocinant. Així també ho van fer Ashikaga Takauji (1305-1358) i Ashikaga Yoshimitsu (1358-1408) i altres shoguns del període Muromachi i pels clans Ōuchi i Mōri durant les èpoques de guerra.

El santuari principal va ser danyat per dos incendis els anys 1207 i també l'any 1223. Tot i les posteriors restauracions, cada una d'aquestes van anar canviat la forma del temple tal com demostren unes il·lustracions del període Koan (1278-1288). També es va registrar que un tifó el va danyar l'any 1325. Tot i aquestes reformes, l'estil arquitectònic s'ha mantingut fidelment.

Des del període Kamakura fins l'època de les guerres civils, el santuari d'Itsukushima va anar perdent popularitat i la seva influencia va anar minvant fins gairebé acabar en ruïnes. Quan Mori Motonari van guanyar la batalla d'Itsukushima l'any 1555, aquest va tornar a recuperar l'estatus que havia tingut anteriorment. L'estructura actual del temple principal va ser restaurada l'any 1571 respectant l'estil arquitectònic que va utilitzar Kiyomori durant el segle XII.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari d'Itsukushima
  1. 1,0 1,1 Centre, UNESCO World Heritage. «Itsukushima Shinto Shrine» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2018].
  2. «Itsukushima Shrine - Visit Hiroshima» (en japonès). [Consulta: 8 abril 2021].
  3. «Itsukushima Shrine» (en anglès). japan-guide.com, 20-11-2020. [Consulta: 8 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 Travel, Uncover. «Miyajima’s O-Torii Gate – One Of Japan’s Most Famous Sites» (en anglès americà), 30-09-2017. [Consulta: 8 abril 2021].
  5. «O-torii Gate | Sightseeing Spots | Miyajima Tourist Association». [Consulta: 8 abril 2021].
  6. «Itsukushima Shrine | Sightseeing Spots | Miyajima Tourist Association». [Consulta: 7 abril 2021].
  7. «History Itsukushima Shrine». Itsukushima Shrine Official Website. [Consulta: 7 abril 2021].