Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel

El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel és un edifici religiós situat al turó d'en Mora, actualment turó del Carmel, al barri del Carmel del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Infotaula edifici Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel
Epònim	mont Carmel
Dades
Tipus	Església
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona i Horta-Guinardó (Barcelonès)
Localització	Carrer del Santuari, 112-114
41° 25′ 06″ N, 2° 09′ 27″ E
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona
Religió	catolicisme

Història

S'obrí al culte públic l'11 d'abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel. La construí entre 1860 i 1864 l'ermità Miquel Viladoms, sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme. Viladoms fou violentament assassinat dins de la capella, que durant uns anys va quedar abandonada. A partir de 1890 hi residí mossèn Jaume Moré, que tenia cura espiritual dels pocs habitants de la zona, sota la dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.

A l'inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l'orfeó L'Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.

El 1913 el Patronato Popular de Cultura y Beneficencia de Nuestra Señora del Monte Carmelo, va convèncer mossèn Moré de traslladar-se a viure a Can Grau i oficiar la missa a la capella particular de la finca, deixant de fer-ho a l'ermita del Carmel, fins que el 1930 s'erigí l'església de Santa Teres de Jesús, perquè la capella havia quedat petita pel creixement del barri, i el mossèn tornà a l'ermita. El 1930 fou elevada a capella. A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.

La nova església del Mont Carmel, inaugurada la dècada de 1980

L'any 1962 es va establir com a parròquia. Amb el temps, a més de la seva tasca religiosa, la nova parròquia s'implicà profundament en la vida del barri, realitzant una gran tasca en terrenys com la sanitat, l'educació i la cultura, i implicant-se en les reivindicacions del barri a nivell de serveis i infraestructures. Atès la petita mida de la capella, que només podia acollir a trenta persones, entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani. El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l'arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany.