La saponita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), i dins d'aquesta pertany al grup de l'esmectita.[2] Va ser descoberta l'any 1840 a la península de The Lizard a Cornualla (Regne Unit). Rep el seu nom del llatí sapo, sabó, en al·lusió al seu aspecte greixós.

Infotaula de mineralSaponita
Chamosite, Saponite, Copper-188771.jpg
Saponita (verd clar) barrejada amb chamosita (verd fosc) i coure
Fórmula químicaCa0,25(Mg,Fe)3((Si,Al)4O10)(OH)2·nH2O
Epònimsabó Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLizard Point, Landewednack, Península de Lizard, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.45
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.20 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.3.1b.2
Heys16.7.7
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lígranular, massiu
Estructura cristal·linaa = 5.3 Å, b = 9.14 Å, c = 16.9 Å; β = 97°; Z = 2
Simetriamonoclínica prismàtica (2/m) C 2/m
Colorblanc, groguenc, vermellós, verdós, blavós
Exfoliació{001} perfecta
Tenacitatfràgil
Duresa1,5 a 2
Lluïssormat
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida
Gravetat específica2,24 a 2,30
Densitat2,3
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,479 a 1,490 nβ = 1,510 a 1,525 nγ = 1,511 a 1,527
Birefringènciaδ = 0,032 a 0,037
PleocroismeX = incolor, groc clar a verd-marró; Y = Z = incolor, de color marró verdós a marró fosc
Angle 2Vcalculat: 20° a 26°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1840
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La saponita és un silicat de calci, sodi, ferro i magnesi, hidroxilat i hidratat. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El grup de les esmectites en què s'enquadra són fil·losilicats monoclínics hidratats dins del grup més gran dels anomenats minerals de l'argila. És soluble en àcid sulfúric. Està molt relacionada estructuralment amb la ferrosaponita, una altra esmectita enriquida en ferro. Forma una sèrie de solució sòlida amb una altra argila, la beidellita, en la qual la substitució gradual del magnesi i ferro per alumini en la seva estructura molecular va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: titani, manganès, níquel, potassi i fòsfor.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saponita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

Apareix a l'interior de cavitats amigdales al basalt i en filons d'aquesta mateixa roca, en la qual es forma per deposició hidrotermal en silicats càlcics rics en ferro, amfibolites i en serpentinites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: celadonita, clorita, coure natiu, epidota, ortoclasa, dolomita, calcita o quars.

VarietatsModifica

  • Alumini-saponita: una varietat rica en alumini.[4]
  • Bowlingita: nom obsolet per pseudomorfismes de saponita després d'olivina.[5]
  • Saponita cúprica: una varietat que conté coure.[6]
  • Saponita fèrrica: una varietat que conté ferro.[7]
  • Saponita lítica: una varietat que conté liti.[8]
  • Sobotkita: una varietat rica en alumini descoberta en Sobótka, Polònia.[9]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saponita
  1. «Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  2. «Smectite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  3. «Beidellite-Saponite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  4. «Aluminium-saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  5. «Bowlingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  6. «Cuprian Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  7. «Ferroan Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  8. «Lithian Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  9. «Sobotkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].