Obre el menú principal

La saponita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), i dins d'aquesta pertany al grup de l'esmectita.[2] Va ser descoberta l'any 1840 a la península de The Lizard a Cornualla (Regne Unit). Rep el seu nom del llatí sapo, sabó, en al·lusió al seu aspecte greixós.

Infotaula de mineralSaponita
Chamosite, Saponite, Copper-188771.jpg
Saponita (verd clar) barrejada amb chamosita (verd fosc) i coure
Fórmula química Ca0,25(Mg,Fe)3((Si,Al)4O10)(OH)2·nH2O
Epònim sabó
Localitat tipus Lizard Point, Landewednack, Península de Lizard, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.EC.45
Nickel-Strunz 9a ed. 9.EC.45
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/H.20
Dana 71.3.1b.2
Heys 16.7.7
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí granular, massiu
Estructura cristal·lina a = 5.3 Å, b = 9.14 Å, c = 16.9 Å; β = 97°; Z = 2
Simetria monoclínica prismàtica (2/m) C 2/m
Color blanc, groguenc, vermellós, verdós, blavós
Exfoliació {001} perfecta
Tenacitat fràgil
Duresa 1,5 a 2
Lluïssor mat
Color de la ratlla blanca
Diafanitat translúcida
Gravetat específica 2,24 a 2,30
Densitat 2,3
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,479 a 1,490 nβ = 1,510 a 1,525 nγ = 1,511 a 1,527
Birefringència δ = 0,032 a 0,037
Pleocroisme X = incolor, groc clar a verd-marró; Y = Z = incolor, de color marró verdós a marró fosc
Angle 2V calculat: 20° a 26°
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1840
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La saponita és un silicat de calci, sodi, ferro i magnesi, hidroxilat i hidratat. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El grup de les esmectites en què s'enquadra són fil·losilicats monoclínics hidratats dins del grup més gran dels anomenats minerals de l'argila. És soluble en àcid sulfúric. Està molt relacionada estructuralment amb la ferrosaponita, una altra esmectita enriquida en ferro. Forma una sèrie de solució sòlida amb una altra argila, la beidellita, en la qual la substitució gradual del magnesi i ferro per alumini en la seva estructura molecular va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: titani, manganès, níquel, potassi i fòsfor.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saponita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jacimentsModifica

Apareix a l'interior de cavitats amigdales al basalt i en filons d'aquesta mateixa roca, en la qual es forma per deposició hidrotermal en silicats càlcics rics en ferro, amfibolites i en serpentinites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: celadonita, clorita, coure natiu, epidota, ortoclasa, dolomita, calcita o quars.

VarietatsModifica

  • Alumini-saponita: una varietat rica en alumini.[4]
  • Bowlingita: nom obsolet per pseudomorfismes de saponita després d'olivina.[5]
  • Saponita cúprica: una varietat que conté coure.[6]
  • Saponita fèrrica: una varietat que conté ferro.[7]
  • Saponita lítica: una varietat que conté liti.[8]
  • Sobotkita: una varietat rica en alumini descoberta en Sobótka, Polònia.[9]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saponita
  1. «Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  2. «Smectite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  3. «Beidellite-Saponite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  4. «Aluminium-saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  5. «Bowlingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  6. «Cuprian Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  7. «Ferroan Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  8. «Lithian Saponite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].
  9. «Sobotkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2014].