Sara Montiel

(S'ha redirigit des de: Sarita Montiel)

Sara Montiel, o també Sarita Montiel, nom artístic de María Antonia Abad Fernández (Campo de Criptana, 10 de març de 1928 - Madrid, 8 d'abril de 2013)[1]), va ser una vedet, cantant de cuplets i actriu que va participar en més de seixanta pel·lícules, sobretot a les dècades dels 50 i dels 60.

Infotaula de personaSara Montiel

Sara Montiel el 1955
Biografia
NaixementMaría Antonia Abad Fernández
10 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Campo de Criptana (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 2013 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort cardíaca sobtada Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSara Montiel Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu i cantant
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –  2013 Modifica el valor a Wikidata
EstilCopla andalusa, cuplet
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnthony Mann (1957–1963) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webwww.saramontiel.org
IMDB: nm0600060 Allocine: 39131 Allmovie: p50203 TMDB.org: 73572
Musicbrainz: 686c18e1-c145-483f-bd03-08286eaff543 Discogs: 986018 Allmusic: mn0000249063 Find a Grave: 108022555 Modifica el valor a Wikidata

Va ser la primera espanyola a triomfar a Hollywood, on va treballar amb les més grans estrelles internacionals del moment, com per exemple Gary Cooper, Burt Lancaster, Joan Fontaine, Vincent Price i Charles Bronson. És considerada com un mite del cinema.[2][3] En 2010 va ser guardonada per la Medalla d'Or al Mèrit del Treball pels 67 anys de carrera.[4]

Entre les seves pel·lícules es pot destacar Vera Cruz, de Robert Aldrich; El último cuplé, de Juan de Orduña i rodada a El Molino, i La violetera, de Luis Cesar Amadori. A algunes de les seves pel·lícules ja cantava boleros i cuplets, però no va ser fins a la dècada del 1970 que no va volcar-se més en la seva carrera com a cantant i artista en directe de varietats. Algunes de les seves cançons més mítiques són Bésame mucho i Fumando espero. També va començar a fer televisió, sempre dintre de l'entreteniment i les varietats, com per exemple el programa Ven al Paralelo, rodat al teatre Arnau de Barcelona.

Els darrers anys va seguir cantant i en contacte amb el cinema. En 2003 va gravar el tema Nena per a la banda sonora de la pel·lícula Mil nubes de paz i en 2004 va posar dues cançons a La mala educación. En 2009 va gravar un exitós single, Absolutamente, amb Fangoria, i va actuar al corresponent videoclip.

Premis i honors modifica

  • 1957: Premi a la Millor Actriu pel Sindicat d'Actors d'Espanya, per El último cuplé
  • 1958: Premi a la Millor Actriu pel Sindicat d'Actors d'Espanya, per La violetera
  • 1981: Ben Gurion Medal of Valor d'Israel
  • 1983: Medalla de la Legió d'Honor francesa
  • 1987: Premi Ricardo Montalbán Nosotros Foundation Golden Eagle de Hollywood a la seva carrera
  • 1997: Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències d'Espanya per la seva carrera
  • 2010: Medalla d'Or al Mèrit del Treball del govern de Castella - La Manxa per la seva carrera

Vegeu també modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica

Entrevista modifica

  • [1] (castellà)