Obre el menú principal

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Infotaula de geografia políticaSarral
Sarral - Carrer dels Jueus.jpg

Localització
Localització de Sarral respecte de la Conca de Barberà.svg
 41° 26′ 41″ N, 1° 14′ 56″ E / 41.44462°N,1.24888°E / 41.44462; 1.24888
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
Població
Total 1.544 (2018)
• Densitat 29,47 hab/km²
Llar 199 (1553)
Gentilici Sarralenc, sarralenca
Geografia
Superfície 52,4 km²
Altitud 467 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Josep Amill Canela
Identificador descriptiu
Codi postal 43424
Codi de municipi INE 43142
Codi territorial IDESCAT 431423
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants
Montbrió de la Marca 41
Sarral 1.426
Vallverd 25
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
142 153 199 1.057 2.580 2.803 2.465 2.683 2.217 2.048

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.239 2.183 1.795 1.858 1.630 1.622 1.431 1.389 1.363 1.406

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.413 1.403 1.430 1.452 1.492 1.596 - - 1.662 1.595

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.587 1.544 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Vallverd, i el 1975, Montbrió de la Marca.

HistòriaModifica

S'han trobat restes prehistòriques al terme, la qual cosa indica que es trobava habitat des de temps antics. També s'han trobat restes de vil·les romanes.

Després de la Reconquesta, el territori restava sota la jurisdicció del castell de Forès. El segle XI el lloc era conegut com a Saüc i pertanyia a les terres del castell de Forès. El rei d'Aragó i comte de Barcelona, Alfons I el Cast, li atorgà carta de població l’any 1180 i es constituí com Vila Reial. El 1187, el mateix rei donà al Monestir de Santes Creus el privilegi de fer ús del jaciment de ciment i del forn de Sarral. El 3 de novembre de 1285, el rei Pere II d'Aragó cedí el domini de les terres al monestir de Santes Creus. Donada l’oposició de la població a dependre del cenobi, el lloc tornà a quedar en mans de la corona el 1383.

Finalitzada la Guerra dels Segadors, el rei Felip IV entregà el lloc al marquès de Mortara en recompensa per la seva lleialtat durant la guerra. El 1800, en morir el VII marquès sense fills, el lloc passà al marquès de Figueira que fou senyor del lloc entre 1828 i 1833.

Encara que es coneix l’existència d’un castell durant l'edat mitjana, no queda cap rastre de la seva presència. Se suposa que va estar ubicat en el lloc en què està l'Ajuntament actual. Es coneix també que la ciutat va estar en un temps emmurallada i que els murs foren destruïts durant la guerra civil catalana contra Joan II.

El 29 de març de 1810 nasqué a Sarral Pau Alió Anguera, que ha passat a la història per ser el tinent de l’exèrcit de Ramon Cabrera que durant la Primera Guerra Carlina expugnà la fortalesa de Morella en un audaç cop de mà.

Llocs d'interèsModifica

 
Celler Cooperatiu de Sarral. A l'esquerra l'edifici de 1914 i a la dreta el de 1934.
  • Museu de l'Alabastre.[1]
  • Celler Cooperatiu de Sarral,[2] obra modernista de l'arquitecte Pere Domènech i Roura de 1914.[3] Està format per tres naus, més elevada la central, a l'estil de les masies catalanes.[3] Els finestrals verticals amb forma rectangular s'escalen a la façana seguint el pendent de la coberta i s'organitzen de dos en dos a les naus laterals.[3] Cal destacar el dipòsit, suportat per tres pilars de maó vist i coronat amb coberta cònica. L'any 1934 es va afegir un segon edifici quasi idèntic al primer.[3]
  • Ermita dels Sants Metges [4]

Sarralencs destacatsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 112. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 poblesdecatalunya.cat, Celler Cooperatiu (Sarral - Conca de Barberà)
  4. ermita dels Sants Metges, (Sarral - Conca de Barberà)

Enllaços externsModifica