Sarvandikar (en armeni: Սարվանդիքար), en turc: Savranda Kalesi), també escrit Sarvanda k'ar, fou un castell de l'antic Regne d'Armènia Menor, situat en l'actual província turca d'Osmaniye, a uns 115 km a l'est d'Adana.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sarvandikar
Imatge
Vistes des de l'est.
Dades
Tipuscastell
Construcciósegle XI-XII - 
Característiques
Estat d'úsruïnes
Estil arquitectònicromà d'Orient-armeni
Materialpedra
Localització geogràfica
EstatTurquia
Map
 37° 08′ 56″ N, 36° 27′ 33″ E / 37.1489°N,36.4592°E / 37.1489; 36.4592

Etimologia

modifica

El seu nom és d'origen armeni, està compost per dues paraules sarvanda k'ar , i significa «plana a dalt de la roca».

Descripció

modifica

Savranda fou una fortalesa construïda per vigilar i protegir l'extrem sud de les Portes de Síria, un camí de pas entre les Muntanyes de Nur i la regió de Síria. Més al sud, en aquest mateix camí estava el castell croat de Rocauillem.

El castell consta de dues muralles fortificades amb torretes i murs gruixuts per la banda sud i est, protegida per escarpats vessants en la banda nord i oest. Tot i que estigué ocupat durant breus períodes pels romans d'Orient, es tracta d'una construcció armènia que es feu a petició dels senyors de la Primera Croada, anteriorment només hi havia una torre.

El primer estudi arqueològic que es va fer, amb un plànol i descripció de tot el complex, va ser el 1979 per R. W. Edwards.[1] El conjunt té forma irregular, que s'adapta acuradament al relleu. El caracteritzen les torres arrodonides, l'entrada en corba, i uns bells carreus ben definits. Hi ha una petita capella construïda dins del perímetre de la muralla just al sud de l'entrada.[2] El 1977 el govern de Turquia inicià la construcció d'una presa i una estació hidroelèctrica als peus del castell. Amb aquestes obres quedà destruïda una petita vila que hi havia en aquell lloc.[3]

Història

modifica

El castell de Sarvandikar és esmentat per primera vegada el 1069, quan una tropa de seljúcides passà per aquest lloc quan només era una torre romana d'Orient.[4] Durant la primera croada, l'exèrcit comandat per Tancred de Galilea ocupà la fortalesa i entre el 1101 i el 1102 hi tingué empresonat a Ramon de Sant Geli. El 1135 el baró rubènida Levon I capturà el castell. Un any després el mateix Levon fou capturat pels croats i fou allibrat a canvi del pagament d'un quantiós rescat, més la donació de Savranda. Després de diversos intercanvis de propietat com aquest entre els anys 1172 i 1185, el castell quedà com a possessió armènia, governada pel baró Sembat, descendent de Hethum, la qual passà als seus hereus fins al 1298.[1] Aquell any els mamelucs l'ocuparen temporarilment fins que el 1337 tornà a estar sota sobirania d'Armènia.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Edwards, 1987, p. 216-221.
  2. Edwards, 1982, p. 165.
  3. Edwards, 1993, p. 199-201.
  4. Honigmann i Vasiliev, 1935, p.  121, nota 2.

Bibliografia

modifica
  • Edwards, Robert W. The Fortifications of Armenian Cilicia: Dumbarton Oaks Studies XXIII. Washington, D.C.: Dumbarton Oaks, Trustees for Harvard University, 1987. ISBN  0-88402-163-7. 
  • Edwards, Robert W. «Ecclesiastical Architecture in the Fortifications of Armenian Cilicia: First Report». Dumbarton Oaks Papers, 36, 1982.
  • Edwards, Robert W. «Settlements and Toponymy in Armenian Cilicia». Revue des Études Arméniennes, 24, 1993.
  • Honigmann, E.; Vasiliev, A. «Die Ostgrenze des byzantinischen Reiches von 363 bis 1071». A: Corpus bruxellense historiae byzantinae vol.3, 1935. 
  • Molin, Kristian. Unknown crusader castles. Hambledon Continuum, 2001.