Satèl·lit natural

cos celeste que gira al voltant d'un planeta

Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.[1] Generalment, és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant de l'estrella. En el cas de la Lluna, que té una mesura tan semblant a la Terra, en comptes de considerar la Terra com un planeta i la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). Aquest també és el cas de Plutó i el seu satèl·lit Caront.[2]

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la

Per extensió s'anomena satèl·lit natural o lluna qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos que no siga el Sol, com per exemple un asteroide com en el cas del satèl·lit asteroidal Dàctil girant al voltant de (243) Ida. Així es diu: els satèl·lits de Júpiter, però també, les llunes de Júpiter.

Els satèl·lits presenten formes i mides diferents i també poden ser de diferents tipus. La forma pot ser esfèrica, en aquells casos en que tenen prou massa per tal que la gravetat provoqui aquesta forma, o més o menys irregular en el cas de les mides més petites. Habitualment es tracta de cossos sòlids i alguns tenen atmosfera.[3]

En el sistema solar hi ha:

Es contraposa al terme satèl·lits artificials, que és un objecte fabricat per l'ésser humà.

Referit als satèl·lits naturals, ja que tots els objectes patixen la força de la gravetat, el moviment de l'objecte primari també es veu afectat pel satèl·lit. És precisament aquest fenomen el que permet el descobriment de planetes extrasolars. Si dos objectes tenen masses semblants, se sol parlar de sistema binari en comptes d'un objecte primari i un satèl·lit. El criteri habitual per a considerar un objecte com a satèl·lit és que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estiga dins de l'objecte primari.

Satèl·lits al sistema solarModifica

AAl sistema solar es coneixen uns 214 satèl·lits, 158 confirmats i 56 encara per confirmar, es distribueixen així:[4]

Satèl·lits de planetesModifica

Satèl·lits de planetes nansModifica

Els planetes Mercuri i Venus no tenen cap satèl·lit natural. Cerques sistemàtiques des de telescopis terrestres i missions no tripulades als planetes gegants han augmentat cada cert temps aquestes xifres en descobrir nous satèl·lits, i poden continuar fent-ho en el futur.

Satèl·lits del Sistema Solar
Ganimedes

(lluna de Júpiter)

Tità

(lluna de Saturn)

Cal·listo

(lluna de Júpiter)

Io

(lluna de Júpiter)

Lluna

(lluna de la Terra)

Europa

(lluna de Júpiter)

Tritó

(lluna de Neptú)

Titània

(lluna d'Urà)

Rea

(lluna de Saturn)

Oberó

(lluna d'Urà)

Jàpet

(lluna de Saturn)

Caront

(lluna de Plutó)

Umbriel

(lluna d'Urà)

Ariel

(lluna d'Urà)

Dione

(lluna de Saturn)

Tetis

(lluna de Saturn)

Encèlad

(lluna de Saturn)

Miranda

(lluna d'Urà)

Proteu

(lluna de Neptú)

Mimas

(lluna de Saturn)

Hiperió

(lluna de Saturn)

Febe

(lluna de Saturn)

Janus

(lluna de Saturn)

Amaltea

(lluna de Júpiter)

Epimeteu

(lluna de Saturn)

Tebe

(lluna de Júpiter)

Prometeu

(lluna de Saturn)

Pandora

(lluna de Saturn)

Hidra

(lluna de Plutó)

Nix

(lluna de Plutó)

Helena

(lluna de Saturn)

Atles

(lluna de Saturn)

Pan

(lluna de Saturn)

Telest

(lluna de Saturn)

Calipso

(lluna de Saturn)

Fobos

(lluna de Mart)

Deimos

(lluna de Mart)

Dafnis

(lluna de Saturn)

Metone

(lluna de Saturn)

Dàctil

(lluna d'Ida)

ReferènciesModifica

  1. «Satellite | astronomy» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 20. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 449. ISBN 84-7739-021-5. 
  3. Error en el títol o la url.«» (PDF). Solar System Moons Lithograph. [Consulta: 9 octubre 2021].
  4. «Moons» (en anglès). NASA Science. Solar System Exploration. [Consulta: 9 octubre 2021].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satèl·lit natural