Satyendra Nath Bose
Satyendra Nath Bose (bengalí: সত্যেন্দ্রনাথ) (Calcuta, 1 de gener de 1894 - Calcuta, 4 de febrer de 1974) fou un físic indi especialitzat en física matemàtica. És més conegut pel seu treball en mecànica quàntica en els principis dels anys 1920, proveint les bases per a l'Estadística de Bose-Einstein i la teoria de Condensat de Bose-Einstein. El bosó (una de les partícules elementals) és reconegut amb aquest nom en honor d'ell. Va ser premiat amb el segon reconeixement civil més alt a l'Índia, el Padma Vibhushan el 1954 donat pel govern de l'Índia.[1]
 Retrat de joventut de Satyendra Nath Bose  | |
| Nom original | (bn) সত্যেন্দ্রনাথ |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r gener 1894 Calcuta (Índia) |
| Mort | 4 febrer 1974 (80 anys) Calcuta (Índia) |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme |
| Formació | University College de Calcuta (1917–1921) Presidency University (1909–1915) Hindu School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física matemàtica |
| Ocupació | físic, polític, matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Calcuta (1947–1956) Universitat de Dhaka (1921–1947) |
| Membre de | |
| Professors | Jagadish Chandra Bose |
| Alumnes | Asima Chatterjee |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Purnima Sinha |
| Família | |
| Cònjuge | Ushabala Ghosh |
| Pares | Surendranath Bose i Amodini Devi |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
Bose va néixer a Calcuta i va ser el major de set germans. El seu pare, Surendranath Bose, va treballar al Departament d'Enginyeria dels Ferrocarrils de l'Est de l'Índia.
Bose va assistir a l'escola secundària hindú a Calcuta i després a la Facultat de la Presidència, també a Calcuta, obtenint sempre les més altes qualificacions. De 1916 a 1921 va ser conferenciant en el departament de física de la Universitat de Calcuta. El 1921 va passar a formar part del departament de física de la nova Universitat de Dacca (ara anomenada Universitat de Dhaka), novament com un conferenciant.
El 1926 va arribar a ser professor i va encapçalar el departament de física i va continuar ensenyant a la Universitat de Dacca fins a 1945. Després va tornar a Calcuta i va donar classes a la Universitat de Calcuta fins a 1956, data en què es va retirar de la docència i va ser nomenat professor emèrit.
El seu major èxit científic el va obtenir quan li va enviar un manuscrit a Einstein per tal que aquest el revisés i traduís. Einstein va quedar meravellat amb el treball i el va recomanar per a la seva publicació. El "paper" va ser la llavor del que després es va conèixer com el condensat de Bose-Einstein
Notes modifica
Bibliografia modifica
- Mehra, Jagdish «Satyendra Nath Bose, 1 January 1894 - 4 February 1974» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 21, 1975, pàg. 117-154. DOI: 10.1098/rsbm.1975.0002. ISSN: 0080-4606.
- Wali, Kameshwar C. Satyendra Nath Bose: His Life and Times (en anglès). World Scientific, 2009. ISBN 978-981-279-070-5.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satyendra Nath Bose |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Satyendra Nath Bose» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Blanpied, William A. «Bose, Satyendranath». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 desembre 2020]. (anglès)
- «Satyendra Nath Bose». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 5 desembre 2020]. (anglès)
- «Nath Bose, un bengalí en la corte de la física cuántica». BBVA Open Mind. [Consulta: 5 desembre 2020]. (castellà)
- «Bose Satyendra Nath - The Creator of Quantum Statistics». Vigyan Prasar. [Consulta: 5 desembre 2020]. (anglès)