Viquipèdia

Abraham Bar Hiyya

Astrònom i matemàtic jueu català
(S'ha redirigit des de: Savasorda)

Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136),[1][2] conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català. És autor de diversos tractats i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència àrab en el món occidental. Destaca la seva obra Geometria pràctica (1116), escrita en hebreu.[3]

Infotaula de personaAbraham Bar Hiyya
Nom original(he) אברהם בר חייא Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1070 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1136 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, astronomia, filosofia jueva, judaisme i traducció de l'àrab Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, traductor, astròleg, filòsof, astrònom, rabí, geògraf Modifica el valor a Wikidata
Influències

VidaModifica

Resident a Barcelona i precursor de l'escola de Toledo, es va formar científicament en la cort dels Banu Hud de Saragossa. A més, va ocupar càrrecs d'importància en les corts islàmiques d'Aragó, un dels quals li va valer el sobrenom pel qual més se'l coneix.

ObraModifica

A més de la seva obra original, cal destacar les seves traduccions[4] en col·laboració amb Plató de Tívoli (Plato Tiburtinus), al qual serveix com a traductor intermediari oral de l'àrab al romanç. D'aquesta col·laboració, que es va mantenir del 1134 al 1145, en van resultar prop d'una desena d'obres llatines en el camp de les matemàtiques, l'astronomia i l'astrologia.[5] La seva obra més assenyalada és l'Eibbur ha-Meshihah veu-ha-Tishboret ('Tractat sobre mesures i càlculs') traduït al llatí per Plató de Tívoli com a Liber Embadorum (1145), amb el qual va assolir gran reconeixement a l'edat mitjana per tractar per primera vegada en llatí les equacions de segon grau.

Aquest text, a més, se cita com una de les fonts del Liber Abaci de Leonardo de Pisa. També és autor d'una enciclopèdia, la primera en hebreu, titulada Yesod ha-Tebunah o-Migdal ha-Emunah ('Fonaments de la intel·ligència i la torre de la fe'). Entre les seves traduccions en col·laboració amb Plató de Tívoli, es troben el Quadripartitum de Claudi Ptolemeu, l'Esfèrica de Teodosi de Bitínia i el De Motu Stellarum d'al-Battaní, obra que va comentar i en la qual es va inspirar posteriorment Regiomontanus. Hi ha manuscrits de Savasorda a les biblioteques de París, Parma, Roma, Dublín i Munic.

Originals[6]Modifica

  • Yêsodé ha-têbuná u-migdal ha-êmuná (Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença): una mena d'enciclopèdia científica; en el prefaci, diu bar-Hiyya que és una traducció de l'àrab a l'hebreu, però no s'ha trobat cap original àrab amb el mateix contingut.[7]
  • Hibbur ha-mêsihá wé-ha-tidbóret (Tractat de geometria i mesurament): traduït al llatí amb Plató de Tívoli amb el títol de Liber Embadorum.[8]
  • Surat ha-áres (Forma de la Terra): tractat d'astronomia i cosmografia, dedicat a un desconegut Abraham ben Selomo; deriva bàsicament del Kitab fi harakat as-samawiyya wa-jawami ilm an-nujjum d'al-Farghaní.[9]
  • Hoesbón mahlêkot ha-kokabim (Càlcul dels moviments dels astres): part pròpiament matemàtica del tema astronòmic, seguint l'obra d'al-Battaní.
  • Luhot (Taules astronòmiques): complement de l'anterior i conegudes com a Taules de Savasorda. Se'n conserven diferents versions, unes de calculades per al meridià de Raqqa i d'altres per al meridià de Tolosa de Llenguadoc: aquestes taules van ser seguides segles després per Bonet Bonjorn.[10]
  • Sêfer ha-cibbur (Llibre de la intercalació del calendari): per a determinar les dates del calendari jueu, un problema important per a la litúrgia.
  • Hegyón ha-néfes (Meditació de l'ànima): tractat de filosofia.
  • Mêguil·lat ha-mêgal·lé (Llibre revelador): exegesi messiànica.
  • Iggéret ha-astrologiya (Epístola sobre l'astrologia).

Traduccions amb Plató de Tívoli[11]Modifica

 
Càlcul de l'àrea d'un cercle amb el "métode dels indivisibles". Llegenda: R - radi; L - longitud de la circumferència; S - Àrea del cercle
  • De horarum electionibus d'Ali ben Aḥmad al-Imrani, datada el 1133.
  • De iudiciis nativitatum d'Abu Alí al-Jayyat, datada el 1136.
  • Iudicia seu propositiones d'un desconegut Al-mansur, datada el 1136.
  • Quadripartitum de Ptolemeu, datada el 1138.
  • Centiloquium d'Àhmad ibn Yússuf al-Misrí, datada el 1138.
  • Liber embadorum de Bar Hiyya, datada el 1145.
  • De motu stellarum d'Al-Battaní, sense data.
  • Esfèriques de Teodosi de Bitínia, sense data.
  • De revolutionibus nativitatum d'Albubather (Abu Bakr ibn al-Jasib), sense data.
  • De operibus astrolabiae d'Ibn as-Saffar, sense data.
  • Questiones geomanticae d'autor desconegut, sense data.
  • Aeneas de pulsibus et urinis, probablement d'Hunayn ibn Ishaq, sense data.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Forcano, Manuel «Un tresor desconegut. El llegat intel·lectual dels jueus catalans» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.36-37. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ «Abraham Bar Hiyya». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons. (en castellà). [Accedit el 25-08-2021].
  3. ↑ Vides catalanes que han fet història. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7. 
  4. ↑ Vernet, pàgines 271 i següents.
  5. ↑ Freudenthal, pàgines 147-149.
  6. ↑ Romano, pàgina 97.
  7. ↑ Romano, pàgina 97, aventura que poden ser una sèrie de traduccions de diferents originals compendiades.
  8. ↑ Romano, pàgina 99.
  9. ↑ Romano, pàgina 101.
  10. ↑ Romano, pàgina 102.
  11. ↑ Romano, pàgina 104.

BibliografiaModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abraham_Bar_Hiyya&oldid=30136254»