Savona

un municipi Italià
Per a altres significats, vegeu «Savona (desambiguació)».

Savona (antigament Saona en lígur Sann-a)[1] és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona. L'any 2006 tenia 61.735 habitants.

Infotaula de geografia políticaSavona
Flag of Savona.svg
Porto turistico di Savona.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Savona (Savona, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 44° 18′ 29″ N, 8° 28′ 52″ E / 44.307975°N,8.481017°E / 44.307975; 8.481017
EstatItàlia
RegióLigúria
ProvínciaProvíncia de Savona Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total61.057 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat934,74 hab/km²
Geografia
Part deLigúria Modifica el valor a Wikidata
Superfície65,32 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniNostra Signora della Misericordia (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic019 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT009056 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI480 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.savona.it Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Se situa en la Riviera Ligure de ponent, travessada pel riu Letimbro, en la conjunció de dues autopistes: la Autostrada dei Fiori que uneix Gènova amb Ventimiglia, i la Autostrada A6 Savona-Torino.

És, per importància de mercaderies, el tercer port de Ligúria (després de Gènova i La Spezia), i actua també com a sortida al mar per a les indústries de Piemont i Lombardía. Té, a més, una important activitat ferroviària a causa de les vies que la travessen, que es dirigeixen fins al proper territori francès i connexió per carretera amb Torí a través de la A6 Savona-Torino.

Savona és també un important port turístic i comercial,[2] dotat d'una estació marítima eficient i moderna on recalen anualment nombrosos creuers que la connecten amb desenes de destinacions al voltant del món, especialment des que es va convertir en terminal de la companyia italiana Costa Crociere.[3]

Les platges de Savona van obtenir la distinció de Bandiera Blu el 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012. També el port turístic de la Vella Dàrsena (anomenada Cû de Beu en llengua ligur) va ser reconegut amb el mateix premi en aquests anys.

HistòriaModifica

Antic assentament dels Lígurs Sabacis, la ciutat va ser aliada de Cartago en la Segona Guerra Púnica contra Roma, en aquells dies aliada amb Gènova. Roma va sotmetre finalment a Savona cap el 180 a. C. i li va donar el nom de Savo Oppidum Alpinum. En èpoques romanes Savona va suplantar des de finals del segon segle a.C. el paper de Gènova com a port principal de la Ligúria.

Després de ser destruïda pel rei longobard Rotari el 641, va recuperar la seva riquesa i el seu comerç marítim sota el domini dels francs de Carlemany, i derrotant als pirates sarraïns en dures lluites es va constituir com a ciutat lliure el 1191 (Hoc habet exCoelis, q. sit Saona fidelis va ser el seu lema medieval).

 
La Torre Lleó Pancaldo ("A Torretta"), símbol de la ciutat de Savona

Al segle XI, Savona, al principi aliada de la República de Gènova, va sostenir contra ella dures lluites però també forts vincles, especialment amb alguns ducs de la família Campofregoso, que van intentar d'instaurar en ella una "signoria" personal.

S'estima que al segle XIII el seu port estava entre els primers del Mediterrani quant a capacitat de recepció de grans naus mercantils.

Durant el segle XIV, Savona va arribar a tenir una població estimada en el 150 % de la població de Roma, que per aquest llavors vivia un profund declivi.

Va viure la seva edat de màxima esplendor al segle xv, amb el nom de “Ciutat dels Papes”. Això es deu al fet que una de les famílies més influents de la ciutat, els Della Rovere, va tenir entre els seus membres a dos dels successors de sant Pedro: Francesco della Rovere (Sixt IV), i el seu nebot Giuliano Della Rovere (Juli II). El primer, promotor de la Capella Sixtina; el segon, mecenes de Michelangelo Buonarroti, Bramante i Rafael.

EsdevenimentsModifica

 
El Confuoco del 2008
  • El carnaval va sencer per les vies del centre històric. El mascarot típic savonès és Ciciolin, creada el 1953 del pintor Romeo Bevilacqua i que va donar a la Campanassa. Es l'únic mascarot lígur inscrit en l'Albo oficial de les màscares italianes semblants als més coneguts Arlecchino, Pulcinella i Balanzone.
  • La festa patronal de Nostra Senyora de la Misericòrdia el 18 març s'encenen grans pires al llit del torrent Letimbro la nit de la vigília mentre per la ciutat s'encenen llums i lluminàries. La festa arriba al punt àlgid amb la processó fins el Santuari de Savona.
  • La processó del Divendres Sant cada dos anys, en els anys parells.
  • La festa de santa Rita el 22 de maig, quan en el barri homònim es configura un mercat amb parades per la venda de roses i productes diversos.
  • L'actuació pirotècnica estival que té lloc el darrer dissabte de juliol amb focs d'artifici amb música.
  • La festa de santa Llúcia el 13 de desembre, on s'instal·la el tradicional mercat en via Paleocapa, en el centre de la ciutat.
  • El Confuoco (en llengua ligur O Confeugo) que té lloc el darrer diumenge abans de Nadal a la plaça Sisto IV amb la tradicional cerimònia d’il·luminació del tronc des d’on es treuen els auspicis per al futur. L'esdeveniment es completa amb una processó històrica.

Fills il·lustresModifica

Vegeu també: Categoria:Persones de Savona

Evolució demogràficaModifica

ReferènciesModifica

  1. GARZANTI. , 1996, p. 610. 
  2. «port de Savona». www.assoporti.it.
  3. «Costa Crociere».

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Savona