Sawney Bean
Alexander «Sawney» Bean (East Lothian, fl. s. xv-xvi), va ser el cap d'un clan de 48 membres a Escòcia al segle xvi. Segons informes, va ser executat per l'assassinat en sèrie de més i per canibalisme de 1.000 persones.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI East Lothian |
| Mort | segle XVI |
| Causa de mort | Pena de mort (Mort a la foguera ) |
| Activitat | |
| Ocupació | criminal, assassí en sèrie |
| Altres | |
| Condemnat per | assassinat |
La història apareix a The Newgate Calendar, un catàleg de crims de la Presó de Newgate de Londres. Mentre que els historiadors solen creure que Bean mai va existir o que la seva història ha estat molt exagerada, ha passat al folklore local i a formar part de la indústria turística d'Edimburg.
La llegenda modifica
Segons The Newgate Calendar, Alexander Bean va néixer a East Lothian durant el segle xvi.[1] El seu pare era enterrador i tallador de làpides, i Bean va intentar assumir el negoci familiar, però ràpidament es va adonar que tenia poc gust pel treball honest.
Es va casar amb una dona cruel anomenada Agnes Douglas, que aparentment va compartir les seves inclinacions i que es creia que era una bruixa. Després d'alguns robatoris i del canibalisme d'una de les seves víctimes, la parella va acabar amagant-se a una cova costanera de Bennane Head, entre Girvan i Ballantrae, on van viure sense ser descoberts durant 25 anys. La cova era de 200 m de profunditat i, durant la marea alta, l'entrada estava amagada per l'aigua.
La parella va tenir 8 fills, 6 filles, 18 nets i 14 netes. Diversos nets eren productes d'incest entre els seus fills.
El clan va prosperar sortint a les nits per robar i assassinar individus o petits grups. Els cossos de les víctimes es portaven a la cova, on eren desmembrats i menjats. Les restes eren confitades en barrils i les parts sobrants eren llençades a les platges properes, per fer creure a la gent que havia sigut un animal salvatge.
Les restes de cossos i les desaparicions no van passar desapercebudes pels veïns del lloc, però els Bean es quedaven a la cova durant el dia i atacaven les seves víctimes a la nit. El clan era tan secret que els vilatans ignoraven que els assassins visquessin tan a prop.
A mesura que augmentaven les desaparicions, es van realitzar diverses batudes organitzades per trobar els culpables. En una de les batudes es va descobrir la cova, però els homes es negaven a creure que qualsevol cosa humana pogués viure en ella. Frustrada, i en una frenètica recerca de la justícia, la gent del poble va linxar diversos innocents, però les desaparicions van continuar. Sovint, la sospita va recaure sobre els hostalers locals, ja que eren els últims coneguts que havien vist vives moltes de les persones desaparegudes.
Una fatídica nit, els Beans van emboscar a una parella casada que viatjava cap a una fira en cavall, però l'home era expert en el combat i es va poder defensar amb la seva espasa i la seva pistola. La dona va morir durant la lluita, però abans de poder assassinar l'home va aparèixer un gran grup de persones i els Bean van fugir.
Amb l'existència de Beans finalment revelada, no va passar molt temps abans que el rei (Jaume VI d'Escòcia (després Jaume I d'Anglaterra), en històries que daten els fets al segle xvi, encara que altres històries els daten al segle xv) van escoltar les atrocitats i van decidir dur a terme una cacera amb 400 homes i diversos gossos bloodhound. Aviat van descobrir la cova dels Beans, que prèviament havien passat per alt, en Bennane Head. Dins de la cova hi havia restes humanes, amb algunes parts del cos penjades a la paret i barrils plens de membres, havent estat l'escenari de molts assassinats i actes de canibalisme, així com objectes robats i joies.
Existeixen dues versions sobre el que va passar després:
- La versió més coneguda és que tot el clan va ser capturat viu, sense oferir resistència. Van ser empresonats a la presó de Tolbooth d'Edimburg, i després es van traslladar a Leith o Glasgow, on van ser executats sense demora i sense judici, ja que no van ser considerats humans ni aptes per a ser jutjats. Van tallar els genitals de Sawney i de tots els homes del clan, i després els van tallar les mans i els peus, i els van deixar sagnant fins que Sawney va dir les seves darreres paraules: «Això no s'ha acabat, mai s'acabarà». Després d'observar la mort dels homes, Agnes i les dones del clan van ser cremades vives a la foguera. Això recorda, en essència, si no en detall, els càstigs de penjat, arrossegat i esquarterat decretats per als homes condemnats per traïció, mentre que les dones eren condemnades a la foguera.
- Una altra versió diu que es va dinamitar l'entrada de la cova, amb tots els membres del clan Bean dins de la cova.
El poble de Girvan, situat a prop de la macabra escena dels assassinats i canibalisme, té una altra llegenda sobre el clan Bean. Es diu que una de les filles de Bean va deixar el clan i es va instal·lar a Girvan, on va plantar un Dule Tree (un arbre per a penjar gent) que va ser conegut com «The Hairy Tree» (L'Arbre Pelut). Després de la captura i l'exposició de la seva família, la identitat de la filla va ser revelada pels locals enutjosos i la van penjar d'una branca de l'Arbre Pelut.
Fonts i veracitat modifica
Sovint es considera a Sawney Bean una figura mítica. Citant un relat de 1843, Dorothy L. Sayers va incloure una narració espantosa en la seva antologia Great Short Stories of Detection, Mystery and Horror (Grans relats curts de detencions, misteri i terror, 1928; el llibre va ser un best-seller a Gran Bretanya, reeditat set vegades durant els següents cinc anys).[2] Un article de 2005 de Sean Thomas assenyala que documents històrics, com ara diaris i textos durant l'era en què Sawney Bean era suposadament actiu, no fan menció de les desaparicions en curs de centenars de persones.[3] A més, Thomas assenyala inconsistències en les històries, però especula que fets veritables podrien haver inspirat la llegenda:
| « | ... entre publicació i publicació, la datació precisa del regne de terror antropòfag de Sawney Bean varia molt: de vegades les atrocitats van ocórrer durant el regnat de Jaume VI d'Escòcia (ca. principis del 1600), mentre que altres versions afirmen que els Bean van viure segles abans. Vist a la llum, és discutible que la història dels Bean pugui tenir una base de veritat, però la data exacta dels esdeveniments s'ha anat enfosquint amb els anys. Potser la datació dels assassinats va ser presentada pels editors i escriptors de les publicacions, per tal que la història semblés més rellevant per als lectors ... Per afegir intriga, sabem que el canibalisme no era desconegut a l'Escòcia medieval i que Galloway era en temps medievals un lloc molt il·lícit; potser no hi hagi res a l'escala de la llegenda dels Bean, però cada història creix i es broda amb el temps. | » |
La llegenda de Sawney Bean s'assembla molt a la història de Christie-Cleek, que és de molt abans, de principis del segle xv.
La llegenda de Sawney Bean va aparèixer per primera vegada en els chapbooks britànics, que avui porta a molts a argumentar que la història era una eina de propaganda política per denigrar als escocesos després de l'aixecament jacobita. Sean Thomas no està d'acord, assenyalant:
| « | Si la història de Sawney Bean s'ha de llegir com deliberadament anti-escocès, com expliquem el mateix èmfasi en els criminals anglesos en les mateixes publicacions? No tindria un enfocament semblant al respecte? | » |
Una altra història de caníbals escocesos, semblant a les històries de Sawney Bean i Christie-Cleek, està continguda en l'obra de Nathaniel Crouch de 1696, un compilador i escriptor d'històries populars sota el pseudònim «Richard Burton». En aquest relat, va succeir el següent l'any anterior a la mort del rei Jaume II d'Escòcia, el 1459:[4]
| « | ... en aquell moment, un cert lladre que vivia amagat, amb la seva esposa i els seus fills, va ser cremat viu, havent fet la seva pràctica durant molts anys matar els joves i menjar-los; una noia d'un any d'edat es va salvar i es va criar a Dundee, que als dotze anys, va ser considerada culpable d'un mateix delicte horrible, va ser condemnada al mateix càstig i quan la gent la va seguir en multituds grans a l'execució, preguntant-se sobre el seu comportament antinatural, es va girar cap a ells i, amb un rostre cruel, va dir: «Per què dieu això, com si hagués fet un acte tan atroç, contrari a la naturalesa de l'home? Us dic que si no sabeu què tan agradable és el sabor de la carn de l'home, cap de vosaltres oblidaria menjar-la»; i així, amb una ment impenitent i obstinada, va patir una mort mereixedora. | » |
Héctor Boece (1465-1536) relata que la filla petita d'un bandoler escocès, que va ser executat amb la seva família pel canibalisme, encara que va ser criada pels pares adoptius, va desenvolupar l'apetit caníbal als 12 anys i va ser condemnada a mort per això. Això va ser resumit pels Drs. Gould & Pyle a la pàgina 409 del llibre Anomalies and Curiosities of Medicine (Anomalies i curiositats de la medicina).[5]
En la cultura popular modifica
L'escriptor escocès Samuel Rutherford Crockett escriu la seva novel·la The Gray Man (L'home gris, 1896) a partir de la història de Sawney Bean. Aquest autor és el primer a ubicar els fets de la família caníbal a (o a prop) de Bennane Head.[6]
Al cinema, la llegenda del clan caníbal va inspirar al director Wes Craven per a la seva pel·lícula The Hills Have Eyes (Els turons tenen ulls, 1977).[7][8]
Al manga Shingeki no Kyojin (進撃の巨人 , L'avanç dels gegants) escrit i dibuixat per Hajime Isayama, representa un món on els humans són sistemàticament devorats per gegantesques criatures humanoides. En l'adaptació de l'anime, dos gegants capturats són anomenats «Sawney» i «Bean» per la líder de l'esquadró Hansi Zoe.
Referències modifica
- ↑ «Sawney Beane». Arxivat de l'original el 2010-06-10. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ http://www.isfdb.org/cgi-bin/title.cgi?1066965
- ↑ Thomas, Sean. «In Search of Sawney Bean». Arxivat de l'original el 2008-05-19. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ "The History of the Kingdom of Scotland", Machell Stace 1813 p.135
- ↑ Gould, George M. & Pyle, Walter L., Anomalies and Curiosities of Medicine, W. B. Saunders, ©1896, Philadelphia, LC Control Number: 07028696 See archived text. Retrieved 14 November 2016.
- ↑ Urquhart, Robert H. Sawney Bean : Myth or Myth (en anglès). Ayrshire Archaelogical & Natural History Society, 2002, p. 15-18 (Ayrshire Notes).
- ↑ Muir, John Kenneth. Wes Craven. The Art of Horror (en anglès). McFarland & Company, 2004, p. 14. ISBN 978-0-7864-1923-4.
- ↑ Brown, Jennifer. Cannibalism in Literature and Film (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 131. ISBN 978-1-349-34784-1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sawney Bean |
- BBC Scotland - The Grisly Deeds of Alexander Bean (anglès)
- Photos and information (anglès)