Schleusengraben

Canal a Bergedorf (Hamburg)
Per a altres significats, vegeu «Schleusenkanal».

El Schleusengraben o canal de la resclosa és un canal que connecta l'antiga ciutat de Bergedorf (Hamburg) al Dove Elbe, un braç de l'Elba i finalment al port d'Hamburg.

Infotaula de geografia físicaSchleusengraben
Sluesengruepp.jpg
El canal vist des del pont del carrer Sander Damm
TipusCanal Modifica el valor a Wikidata
Classificació CEMT0
Ubicació
PaísHamburg (Alemanya)
LocalitzacióBille al barri de Bergedorf
53° 32′ 57.99″ N, 10° 3′ 44.5″ E / 53.5494417°N,10.062361°E / 53.5494417; 10.062361
Localitzacióriu Dove Elbe al barri de Curslack 53° 32′ 51.25″ N, 10° 3′ 37.82″ E / 53.5475694°N,10.0605056°E / 53.5475694; 10.0605056
 53° 28′ 36″ N, 10° 12′ 03″ E / 53.476624°N,10.200816°E / 53.476624; 10.200816Coord.: 53° 28′ 36″ N, 10° 12′ 03″ E / 53.476624°N,10.200816°E / 53.476624; 10.200816
Afluent
Dades i xifres
Resclosa2
Dimensions2,6  default (Llargada
Desnivell0
Activitat
Construcció1440-1443
Creació1443
El Kampbille (esquerra) en efluir de l'Schleusengraben (dreta)

Després de l'annexió de Bergedorf per als aliats hanseàtics, Lübeck i Hamburg el 1420, els negociants van investir i dotar Bergedorf d'un port anomenat Serrahn. Per a crear un enllaç directe amb el port d'Hamburg, van excavar un canal, en profitar parcialment del Löse, un braç ensorrat del riu Bille.[1] També van desviar les aigües del Bille al canal per a crear un dragatge natural pel corrent. Aquesta intervenció va assecar el Bille mitjà. Fins a la inauguració de la resclosa Krapphofschleuse a la desembocadura al Dove Elbe el 1929, el canal era sotmès al moviment de la marea.

El pont al carrer Sander Damm

A l'inici, el port de Serrahn va servir per al comerç de fusta i pedra del bosc del Sachsenwald. Al segle xix el canal va contribuir a la industrialització de Bergedorf. A poc a poc, la capacitat del canal va atènyer el seu límit i el ferrocarril va mostrar-se més eficaç. Avui, el canal només serveix per a la navegació esportiva i turística.[2]

Un projecte d'urbanització mixta, anomenat Schleusengärten (Jardins de la resclosa) és en via de realització: un barri urbà nou de 25 ha on habitatge, lleure aquàtic, despatxos i indústria neta conviuran. Al canal es crearan uns trenta atracadors per a vaixells d'habitatge.[3]

Afluents i efluentsModifica

Conca del Bille (Bil·le)

HakenOberhafenOberhafenkanalSchleusenkanalHochwasserbassinRückerskanalBillekanalcanal de BillbrookBullenhuser KanalTiefstackkanalSteinbrookgrabenGlinder Au o SteinbekHavighorster GrabenForellenbachSchleemer BachBarsbekJenfelder BachBornbekBornmühlenbachLadenbekKampbilleSchleusengrabenBrookwetterungSchulenbrooksbekDalbekKnollgrabenForstgrabenTrittauer MühlenbachAmelungsbekCorbekSchwarzer Au


Referències i Bibliografia[4]Modifica

  1. Astrid Albrecht, Die Bille, Hamburg, Ajuntament d'Hamburg, Servei del medi ambient, 1999/2000
  2. Josef Nyáry, Schleusengraben - Bergedorfs Lebensader, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 29 de setembre de 2006 (traducció: El canal de l'Schleusengraben: arteri vital de Bergedorf) (alemany)
  3. Schleusengärten Bergedorf, Hamburg, Ajuntament d'Hamburg, s.d.
  4. Rudolf Beckmann, Bergedorf-Bibliographie 1162-1938[Enllaç no actiu], Hamburg, Bergedorf Museum, 2006, 144 pàgines
  • Martin Knorr, Vom Bau des Bergedorfer Schleusengrabens 1443, Hamburg, tiposcript, 1979.
  • Jürgen Pfennigstorf, “Bergedorf: Werden und Wachsen durch das Wirken des Wassers von Elbe und Bille – Teil 2: Der Bau des Schleusengraben”, Lichtwark-Heft, 52è any, tom 64, Hamburg, 1999, pàgines 25-30, ISSN 1862-3549.
  • Richard Reinert, “Der Schleusengraben – Der Bergedorfer Schleusengraben besteht gut 550 Jahre,” De Latücht – Verbandszeitung des Kulturkreis-Verbandes Vierlande v. Hamburg, Desembre de 1996, tom 26, pàgina 11.
  • Ludwig Uphoff, “Glashütten am Schleusengraben”, Lichtwark,, juny 1962, tom 23, pàgines 18 ss.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schleusengraben