Schröckingerita
La schröckingerita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1873 per Albrecht Schrauf en honor de Julius von Schröckinger (1813-1882), naturalista txec que va observar amb especial força la mineralogia i malacologia, qui va trobar i descriure el mineral com un producte d'alteració de la uraninita.
 Schröckingerita | |
|---|---|
 Cristalls grocs de schröckingerita | |
| Fórmula química | NaCa₃(UO₂)(CO₃)₃(SO₄)F·10H₂O |
| Epònim | Julius von Schröckinger von Neudenberg (en)   |
| Localitat tipus | mina Svornost, Jáchymov, Erzgebirge, Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.EG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.EG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.21 |
| Dana | 17.1.5.1 |
| Heys | 12.2.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,634(1) Å; b = 9,635(1) Å; c = 14,391(2) Å; α = 91,41(1)°; β = 92,33(1)°; γ = 120,26(1)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | groc verdós |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | subvítria, nacrada |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,51 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,495 nβ = 1,543 nγ = 1,544 |
| Birefringència | δ = 0,049 |
| Dispersió òptica | feble |
| Fluorescència | groc-verda |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Srö |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La schröckingerita és un carbonat de fórmula química NaCa₃(UO₂)(CO₃)₃(SO₄)F·10H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Són rars els cristalls pseudohexagonals, que poden arribar a mesurar 6 mil·límetres, amb prominents {001}, i molt estret {100}, {101}, {201}, {102}, {104} i {108}. Normalment es troba de manera micàcia, en escates, rosetes, agregats globulars, en crostes i eflorescències.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la schröckingerita pertany a «05.EG - Uranil carbonats amb SO₄ o SiO₄» juntament amb la lepersonnita-(Gd) i el mineral sense anomenar UM1997-27-CO:CaHKSU.
Formació i jaciments modifica
És un producte d'alteració poc freqüent de la uraninita a la zona oxidada dels dipòsits d'urani. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, andersonita, bayleyita, swartzita, albrechtschraufita, liebigita, uraninita i dolomita.[2] Va ser descoberta a la mina Svornost, a Jáchymov (Erzgebirge, República Txeca). A dins dels territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (Castell-estaó, Lleida), on és un mineral molt escàs al jaciment, en el que es troba cristal·litzada sobre andersonita i a vegades sobre arenisca.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schröckingerita |
- ↑ «Schröckingerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Schröckingerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ Abella Creus, Joan; Viñals Olià, Joan «Nous minerals de la mina Eureka: metamunirita, schröckingerita, boltwoodita i gordaïta». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], XI, 1, febrer 2012, pàg. 14-18. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 8 maig 2016].