Viquipèdia

Scott Trial

prova de trial que es disputa a Yorkshire

L'Scott Trial és una competició motociclista de trial que recorre més de 135 quilòmetres (84 milles) fora de carretera pels erms de Yorkshire, Anglaterra. Tot i que actualment és una prova de trial amb unes característiques peculiars (de fet, una de les més exigents del Regne Unit), l'Scott ha estat considerat com a antecessor directe de la modalitat del motocròs.[1]

Scott Trial
Mapa del recorregut de l'edició del 2009
CategoriaTrial
LlocYorkshire Dales,
Regne Unit Regne Unit
Centre/SortidaVall de Swaledale
Coordenades54° 24′ 24.99″ N, 1° 48′ 48.35″ O / 54.4069417°N,1.8134306°O / 54.4069417; -1.8134306
DataFinals d'octubre
OrganitzadorRichmond Motor Club
Web oficialrichmondmotorclub.com
Historial
1a Edició1914
Total d'edicions94 (2022)
1r guanyadorRegne Unit Frank Philip
Darrer guanyadorRegne Unit Jack Price
Rècord victòriesRegne Unit Graham Jarvis (9)
Darrera revisió: 10/02/2023

L'esdeveniment, que aplega corredors britànics i internacionals, se celebra tradicionalment la tercera setmana del mes d'octubre i recapta diners per a l'associació de beneficència Scott charities.[2]

DetallsModifica

El tret més característic de l'Scott Trial és que combina habilitat i velocitat, ja que a banda d'aplicar el sistema de penalització reglamentari del trial, en què els pilots perden punts per posar un o més peus a terra en les seccions observades ("zones"), valora molt el temps emprat en fer el recorregut, penalitzant un punt extra per cada minut de més esmerçat pel pilot, prenent com a referència el temps marcat pel pilot més ràpid. Actualment el recorregut es divideix en 76 seccions.[3]

Durant anys l'Scott Trial ha atorgat una àmplia gamma de premis especials i trofeus memorials, inclosos l'Oldest Official Finisher i el Best Performing Yorkshireman.[4]

HistòriaModifica

L'Scott Trial va començar el 1914 quan Alfred Angas Scott, inventor i fundador de la companyia de motocicletes Scott, va desafiar els seus treballadors a conduir des de la fàbrica de Shipley fins a Burnsall, un poble vora el riu prop de Grassington, a través de les valls de Yorkshire.[5] Dels 14 participants només 9 varen acabar. La prova va ser represa després de la Primera Guerra Mundial, el 1919, i encara que Alfred Scott va morir el 1923,[6] l'esdeveniment va continuar essent organitzat pels treballadors de Scott fins a 1926.[2]

Aleshores el Bradford and District Motor Club es va fer càrrec de la gestió i va traslladar la sortida i la meta a Blubberhouses, un petit poble al districte de Harrogate, North Yorkshire. El 1938 l'entitat propietària dels terrenys, el Leeds Waterworks Authority, va decidir no permetre proves de motociclisme a la seva propietat, de manera que el trial va ser traslladat de nou a Swainby, al nord-oest del North York Moors National Park, a Cleveland, i la gestió va ser assumida pel Middlesbrough & Stockton Motor Club.[2]

SwaledaleModifica

 
Zona 39 a Black Hills, a l'edició del 2009

El 1950, l'ACU (Auto-Cycle Union, la federació de motociclisme del Regne Unit), dividí l'àrea entre el Centre del Nord-est i el Centre de Yorkshire, i l'Scott Trial va ser traslladat a Swaledale, una de les valls més al nord del Yorkshire Dales National Park, on ha romàs fins a l'actualitat. El Darlington and District Motor Club es va fer càrrec de l'organització fins al 1990, quan en va prendre el relleu el Richmond Motor Club.

L'Scott Trial de 1962Modifica

De la seva llarga carrera esportiva, Sammy Miller en destaca l'Scott Trial de 1962 com el més impressionant dels que va disputar. Una setmana de pluja va enfangar perillosament el recorregut i les condicions eren tan dolentes que només 40 pilots dels 185 que van prendre la sortida van poder acabar, amb Sammy Miller com a clar guanyador amb la seva Ariel 500 cc.[7]

L'edició del 2008Modifica

L'edició del 2008 fou gairebé tan humida i fangosa com la històrica de 1962, acabant-la només 60 dels 200 pilots que la van començar. Graham Jarvis fou qui va marcar els millors resultats sota la pluja constant, establint un rècord de vuit victòries en la prova i superant així el de set que tenia Sammy Miller. Aquest rècord el va tornar a millorar Jarvis el 2009 guanyant la prova per novena vegada.

Llista de guanyadors [8]Modifica

A 10 de desembre de 2022
 
Graham Jarvis a l'Scott Trial del 2008
 
James Dabill a l'Scott Trial del 2010
 
Jonathan Richardson a l'Scott Trial del 2011
Any Guanyador Motocicleta El més ràpid Temps Participants Arribats %
1914 Frank Philip   Scott Frank Philip 14 9 64%
1914 - 1918: Primera Guerra Mundial
1919 Geoff Hill   Triumph Geoff Hill 74 35 47%
1920 Clarrie Wood   Scott Clarrie Wood 131 64 49%
1921 Clarrie Wood   Scott Clarrie Wood 50 29 58%
1922 Harry Langman   Scott Billy Moore (Scott) 58 27 47%
1923 Ernie Mainwaring   Scott Clarrie Wood (Scott) 80 30 38%
1924 Wally Clough   Scott Wally Clough 90 35 39%
1925 Eddie Flintoff   Sunbeam A. Jackson (AJS) 117 64 54%
1926 Eddie Flintoff   Sunbeam W. Evans (Triumph) 31,8 km/h[a] 134 30 23%
1927 Oliver Langton   Scott W. Evans (Triumph) 145 60 41%
1928 Eric Langton   Scott Eddie Flintoff (Sunbeam) 116 51 44%
1929 Vic Brittain   Sunbeam Eddie Flintoff (Sunbeam) 106 97 80%
1930 Len Heath   Ariel Allan Jefferies (AJS) 2:19:54 92 38 41%
1931 Vic Brittain   Sunbeam Stanley Woods (Norton) 2:39:44 100 63 63%
1932 Allan Jefferies   Scott Allan Jefferies 2:30:00 94 70 74%
1933 Len Heath   Ariel Len Heath 69 32 46%
1934 Ken Wilson   Panther Ken Wilson 2:00:00 69 38 55%
1935 Len Heath   Ariel Allan Jefferies 2:28:18 74 42 57%
1936 Billy Tiffen   Velocette Allan Jefferies 2:58:00 80 38 48%
1937 Allan Jefferies   Triumph Allan Jefferies 1:48:00 89 42 48%
1938 Len Heath   Ariel W.J. Smith (Levis) 3:28:46 86
1939 - 1945: Segona Guerra Mundial
1946 Bill Nicholson   BSA Bill Nicholson 3:16:58 137
1947 Bill Nicholson   BSA Bill Nicholson 147
1948 Jim Alves   Triumph Jim Alves 3:27:45 100
1949 Bill Nicholson   BSA Bill Nicholson 2:40:00 137
1950 Bill Nicholson   BSA Bill Nicholson 3:08:00 195
1951 Bill Nicholson   BSA Bill Nicholson 3:54:00 178
1952 J.G. Draper[9]   BSA David Tye (BSA) 169
1953 Arthur Shutt   Francis Barnett David Tye 156
1954 Jeff Smith   BSA Jeff Smith 140
1955 John Brittain   Royal Enfield Gordon Jackson (AJS) 145
1956 John Brittain   Royal Enfield Gordon Jackson 139
1957 Artie Ratcliffe   Triumph Brian Stonebridge (Greeves) 163
1958 Sammy Miller   Ariel Jeff Smith (BSA) 178
1959 Jeff Smith   BSA Jeff Smith 197
1960 Arthur Lampkin   BSA Jeff Smith (BSA) 236
1961 Arthur Lampkin   BSA Arthur Lampkin 180
1962 Sammy Miller   Ariel Jeff Smith (BSA) 201
1963 Sammy Miller   Ariel Arthur Lampkin (BSA) 223
1964 Bill Wilkinson   Greeves Bill Wilkinson 183 72 39%
1965 Arthur Lampkin   BSA Arthur Lampkin 188
1966 Alan Lampkin   BSA Arthur Lampkin 193 43 22%
1967 Sammy Miller   Bultaco Bill Wilkinsom (Greeves) 184 40 22%
1968 Sammy Miller   Bultaco Gordon Farley (Greeves) 150 46 31%
1969 Sammy Miller   Bultaco Malcolm Rathmell (Greeves) 176 44 25%
1970 Sammy Miller   Bultaco Alan Lampkin (Bultaco) 4:30:03 147 61 41%
1971 Malcolm Rathmell   Bultaco Alan Lampkin (Bultaco) 4:41:35 185 76 41%
1972 Rob Shepherd   Montesa Rob Shepherd 4:24:23 195
1973 Malcolm Rathmell   Bultaco Malcolm Rathmell 4:42:35 201 49 24%
1974 Rob Edwards   Montesa Malcolm Rathmell (Bultaco) 4:38:21 185 48 26%
1975 Malcolm Rathmell   Montesa Malcolm Rathmell 4:25:00 198 44 22%
1976 Malcolm Rathmell   Montesa Malcolm Rathmell 4:13:40 200 53 27%
1977 Martin Lampkin   Bultaco Martin Lampkin 3:46:30 195 60 31%
1978 Martin Lampkin   Bultaco Martin lampkin 4:25:10 183 76 42%
1979 Malcolm Rathmell   Montesa Malcolm Rathmell 4:52:27 200 42 21%
1980 Malcolm Rathmell   Montesa Malcolm Rathmell 5:13:56 177 41 23%
1981 Martin Lampkin   Bultaco Nigel Birkett (Fantic) 4:48:24 178 62 35%
1982 Martin Lampkin   SWM Malcolm Rathmell (Montesa) 4:36:55 140 50 36%
1983 Gerald Richardson   Armstrong Gerald Richardson 4:24:14 128 70 55%
1984 Nigel Birkett   Yamaha Gerald Richardson (Yamaha) 4:32:20 152 50 33%
1985 Gerald Richardson   Yamaha Gerald Richardson 4:15:54 104 63 61%
1986 Tony Scarlett   Yamaha Philip Alderson (Yamaha) 4:57:16 146 78 53%
1987 Philip Alderson   Yamaha Harold Crawford (Yamaha) 4:44:57 164 99 60%
1988 Philip Alderson   Yamaha Harold Crawford (Yamaha) 4:32:20 151 71 47%
1989 Philip Alderson   Yamaha Gerald Richardson (Yamaha) 4:41:02 148 91 61%
1990 Robert Crawford   Beta Philip Anderson (Yamaha) 5:08:20 139 65 47%
1991 Philip Alderson   Yamaha Philip Anderson 145 62 43%
1992 Steve Colley   Beta Wayne Braybrook (Gas Gas) 5:04:30 142 76 54%
1993 Steve Colley   Beta Robert Crawford (Aprilia) 5:19:42 140 69 49%
1994 Dougie Lampkin   Beta Dougie Lampkin 5:25:17 166 68 41%
1995 Robert Crawford   Yamaha Robert Crawford 4:27:47 142 80 56%
1996 Graham Jarvis   Scorpa Steve Colley (Gas Gas) 4:56:40 129 74 57%
1997 Graham Jarvis   Scorpa Graham Jarvis 5:20:08 138 78 57%
1998 Graham Jarvis   Scorpa Graham Jarvis 5:50:40 147 27 18%
1999 Graham Jarvis   Bultaco Sherco Wayne Braybrook (Montesa-Silkolene) 5:11:17 175 76 43%
2000 Wayne Braybrook   Montesa Henry Moorhouse (Gas Gas 280-Haven) 5:22:13 195 83 43%
2001 Suspès a causa de la febre aftosa
2002 Michael Phillipson   Beta Ben Hemingway (Beta) 5:38:25 200 86 43%
2003 Graham Jarvis   Sherco Graham Jarvis 4:45:28 200 83 42%
2004 Graham Jarvis   Sherco Graham Jarvis 5:15:26 200 68 34%
2005 Graham Jarvis   Sherco Ian Austermuhle (Beta 270-UK.com) 5:10:23 200 78 39%
2006 Dougie Lampkin   Montesa Dougie Lampkin 4:56:49 200 80 40%
2007 Dougie Lampkin   Montesa Dougie Lampkin 4:53:30 200 85 42%
2008 Graham Jarvis   Sherco James Dabill (Montesa 300-Sandiford) 5:02:48 194 60 31%
2009 Graham Jarvis   Sherco James Dabill (Montesa-JST) 5:13:32 169 79 47%
2010 James Dabill   Gas Gas Michael Brown (Sherco-MRS) 5:08:48 200 73 37%
2011 Jonathan Richardson   Sherco John Sunter (Montesa-Appleyard) 4:41:58 210 85 42%
2012 Michael Brown   Gas Gas Michael Brown 5:00:09 191 71 37%
2013 Dougie Lampkin   Gas Gas Jonathan Richardson (Ossa 280) 5:18:04 186 71 38%
2014 James Dabill   Beta John Sunter (Montesa-Appleyard) 5:01:40 200 94 47%
2015 Ian Austermuhle   Beta Jonathan Richardson (Beta) 4:42:22 197 101 51%
2016 James Dabill   Vertigo Jonathan Richardson (Sherco) 5:00:29 200 88 44%
2017 Dougie Lampkin   Vertigo James Dabill (Gas Gas) 5:15:19 198 87 44%
2018 Dougie Lampkin   Vertigo Jack Price (Gas Gas) 5:07:17 200 80 40%
2019 James Dabill   Beta Jonathan Richardson (Montesa) 4:59:14 180 77 42%
2020 Suspès a causa de la COVID-19
2021 Jack Price   Vertigo Guy Kendrew (Gas Gas) 5:17:56 190 92 48%
2022 Jack Price   Vertigo Jonathan Richardson (TRRS) 5:00:18 200 126 63%
  1. ↑ 19,75 mph

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Motocross. Sus orígenes y atractivos». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 229-230, 238. ISBN 84-255-0245-4. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «A History of The Scott Trial» (en anglès). richmondmotorclub.com. Arxivat de l'original el 2009-02-24. [Consulta: 7 maig 2009].
  3. ↑ «Great eight! - The Scott Trial» (en anglès). tmxnews.co.uk. [Consulta: 9 maig 2009].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «2006 Richmond Motor Club Results» (en anglès). richmondmotorclub.com. [Consulta: 8 maig 2009].
  5. ↑ Berry, Ian. «The History of Motocross in Britain». A: Out Front! British Motocross Champions 1960-1974 (en anglès). High Wycombe: Panther Publishing, 2011, p. 1. ISBN 978-0-9564975-3-6. 
  6. ↑ «History of the Gritstone Club» (en anglès). gritstoneclub.org.uk. Arxivat de l'original el 2008-07-23. [Consulta: 5 octubre 2008].
  7. ↑ Reynolds, Jim. Best of British Bikes (en anglès). Patrick Stephens Ltd, 1990. ISBN 1-85260-033-0. 
  8. ↑ «Scott Trial Winners» (en anglès). richmondmotorclub.com. Arxivat de l'original el 2009-08-02. [Consulta: 7 maig 2009].
  9. ↑ «The Scott Trial – Hall of Fame» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 10 gener 2023].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Scott Trial
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Scott_Trial&oldid=31297228»