Señora ama (pel·lícula)

pel·lícula de 1955 dirigida per Julio Bracho

Señora ama és una pel·lícula hispano-mexicana de drama estrenada el 1955, dirigida per Julio Bracho i protagonitzada per Dolores del Río. La pel·lícula es basa en l'obra de teatre homònima de Jacinto Benavente.[1]

Infotaula de pel·lículaSeñora ama
Fitxa
DireccióJulio Bracho Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticEduardo Torre de la Fuente Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFernando de Fuentes, hijo
GuióJacinto Benavente i Julio Bracho Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSalvador Ruiz de Luna Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTed Pahle Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntonio Martínez
ProductoraUnion Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1955 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0047473 Filmaffinity: 891189 Letterboxd: senora-ama Allmovie: v148198 TMDB.org: 363991 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

La història tracta del matrimoni entre Feliciano (José Suárez) i Dominica (Dolores del Río), amos d'una hisenda. Tenen anys de casats, i Dominica no ha pogut concebre cap fill. Feliciano té fama de faldiller i d'haver engendrat molts fills il·legítims. S'implica que la seva infidelitat es deue a la incapacitat de la seva esposa de donar-li un fill. Dominica el defensa davant el públic però s'afligeix i li retreu en privat però mai es desvia del seu compromís d'estimar-lo fins a la mort.

A la casa viu també una noia, María Juana (María Luz Galicia), germana menor de Dominica. És una noia atrevida amb trets de gitana. Per raons que no s'expliquen amb claredat la van criar a la casa. Ja ha arribat a ser donzella i hi ha una tensió sexual molt forta entre ella i Feliciano, que ella encoratja i ell resisteix. La pel·lícula planteja una oposició clara entre Dominica, una dona de l'esperit, i María Juana, una dona de la carn.

Es decideix per la família que María Juana ha de casar-se amb el germà de Feliciano, José. María Juana no està enamorada de José i ho accepta de mala gana. Per tant resulta no un triangle d'amor sinó un rectangle que es compon de Feliciano, Dominica, María Juana i José.

Les noces de María Juana i José està plena de mirades receloses. Festegen i s'emborratxen mentre els atia la munió, que està assabentada de tot.

Repartiment modifica

Comentaris modifica

Se suggereix una comparació entre aquesta pel·lícula i una altra treta de l'obra de Jacinto Benavente, La malquerida. La present no està mal però falten la ferocitat, la senzillesa i la perversitat dels sentiments de l'altra. Falta la claustrofòbia opressiva de la casa de la hisenda del Soto de La malquerida. El guió no extreu tot el possible de la situació.[2]

Luis Gasca escrivia en 1976 que la pel·lícula és «poc més que una il·lustració de text». No li faltava raó. En aquest "poc més que" inclourem la lluminosa fotografia del hollywoodenc Ted Pahle, en una de les seves últimes aportacions al cinema espanyol.

L'adotzenada adaptació d'Enrique Llovet i el propi Bracho és d'altra banda un clar exponent, qui sap si involuntari, de cinema en la línia, cast i pedagògic, que els incondicionals de Dolores del Río i Jacinto Benavente sabran apreciar en el seu just valor. I els altres segurament també."

Referències modifica

  1. Señora ama a El País, 29 d'octubre de 1991
  2. Señora ama a elmiron.wordpress

Enllaços externs modifica