Sea Watch 3

vaixell de rescat

El Sea Watch 3 és un vaixell de rescat de refugiats que opera al Mediterrani per l'organització Sea Watch, amb seu a Berlín.[1] El vaixell té uns 50 m de longitud i està registrat com a iot als Països Baixos.

Infotaula de vaixellSea Watch 3
Número assignat per la drassana211 Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Desballestament
juny 2023

Galloo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari/s
Característiques tècniques
Tipusvaixell de salvament
iot
barca esportiva Modifica el valor a Wikidata
Arqueig645 (GT) Modifica el valor a Wikidata
195 (NT) Modifica el valor a Wikidata
Eslora50,35 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega11,58 m Modifica el valor a Wikidata
Calat3,62 m Modifica el valor a Wikidata
Velocitat12 kn Modifica el valor a Wikidata
Més informació
MMSI244140096 Modifica el valor a Wikidata
Número IMO7302225 Modifica el valor a Wikidata
Distintiu de trucada
Papa
P
Echo
E
Seven
7
Zero
0
Nine
9
Eight
8
(Papa-Echo-Seven-Zero-Nine-Eight) Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El vaixell va ser construït per Shimoda 211 al Japó com a proveïdor d'alta mar el 1972. El vaixell va lliurat a principis del juliol de 1973 al Petroleiro Brasileiro S. A. de Rio de Janeiro i entrà en servei amb el nom d'Alegrete. El 1982 es va vendre a la Companhia Brasileiro de Offshore del Salvador.[2] El 1990 el vaixell es va vendre a Sunset Shipping de Douglas, a l'Illa de Man i esdevingué vaixell de seguretat. El nom del vaixell canvià a Seaboard Swift. A la segona meitat de la dècada de 1990, va ser venut diverses vegades i va canviar de nom diverses vegades. El 1999 esdevingué un vaixell de suport per a la investigació sísmica. En 2004 tornà a ser venut i a canviar de nom. El 2010, el vaixell es va vendre a Rederij Groen i es va reanomenar Furore G al final de l'any. El Rederij Groen va utilitzar el vaixell com a vaixell de suport a alta mar.

El 2015 el vaixell va ser venut a Metges Sense Fronteres, a Barcelona. Amb el nom de Dignitat I va ser utilitzat pel salvament de refugiats a la mar Mediterrània. El 2017 Sea Watch es va fer càrrec del vaixell en substitució de la petita Sea Watch 2. El juny de 2018, el vaixell va ser aturat per les autoritats de Malta al port de la Valletta, perquè suposadament no estava registrat sota la bandera holandesa. Malgrat que el problema burocràtic fou aclarit el mes de juliol, per raons polítiques s'impedí sortir al vaixell fins a l'octubre.[3][4][5] El novembre de 2018 van iniciar una campanya conjunta els vaixells de Proactiva Open Arms, Mediterranea i Sea-Watch, que són l'Open Arms, el Mare Jonio i el Sea-Watch 3, juntament amb l'avió Moonbird per tal de prosseguir amb el rescat de refugiats al Mediterrani després d'unes setmanes en què els estats els havien impedit actuar de diverses maneres.[6]

Referències modifica

  1. No ens calen més normes, necessitem més de rescat de vaixells, Sea Watch, 26.
  2. Na verkoop herdoopt, Koopvaardij
  3. Matthew Vella: Malta still preventing Sea-Watch vessel from departing, despite positive inspection. Maltatoday, 11. September 2018, abgerufen 23. November 2018.
  4. Christian Jakob: Rückkehr der Seenotretter. TAZ, 6. November 2018, abgerufen 23. November 2018.
  5. Raphael Thelen und Andreas Evelt: "Sea-Watch 3" hat alle Zulassungen - darf aber nicht auslaufen. Spiegel, 1. August 2018, abgerufen 23. November 2018.
  6. Periódico, El «Open Arms vuelve al Mediterráneo a rescatar inmigrantes» (en castellà). elperiodico, 23-11-2018.