Viquipèdia

Sebastes capensis

espècie de peix

Sebastes capensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.[3][4]

Infotaula d'ésser viuSebastes capensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN114178726 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereSebastes
EspècieSebastes capensis Modifica el valor a Wikidata
(Gmelin, 1789)
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena capensis (Gmelin, 1789)
  • Sebastes chamaco (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Sebastes darwini (Cramer, 1896)
  • Sebastichthys capensis (Gmelin, 1789)
  • Sebastichthys chamaco (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Sebastodes chamaco (Evermann & Radcliffe, 1917)
  • Sebastodes chilensis (Steindachner, 1898)[1][2]
ProtònimScorpaena capensis Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Fa 37 cm de llargària màxima (encara que la seua mida més normal és de 30) i és de color vermellós a marronós amb 5-6 taques pàl·lides a l'extrem superior del dors. 13-14 espines i 13-14 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 6 radis tous a l'aleta anal.[5] Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb 3 espines i 18-19 radis tous.[6]

Reproducció modifica

És de fecundació interna[7] i vivípar.[8][9]

Alimentació i depredadors modifica

A Sud-amèrica menja principalment Mysidacea (75,06% de la seua dieta), Osteichthyes (6,29%) i Rhynchocinetes (6,03%),[10][11] i el seu nivell tròfic és de 3,19.[12] Als fiords i canals del sud de Xile, les larves joves d'aquesta espècie ocupen les àrees on els ous de copèpodes són abundants, mentre que les larves més grosses es desplacen vers altres zones de la plataforma continental on la salinitat és més alta i els copèpodes grossos més abundants.[13] A Xile és depredat per Pinguipes chilensis.[14][15]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix marí, demersal (entre 20 i 275 m de fondària)[5] i de clima subtropical (28°S-45°S, 15°W-25°E), el qual viu a l'Atlàntic[5] sud-oriental: Sud-àfrica,[5][16] Tristan da Cunha[5][17][18] i l'illa Gough.[19] És probable la seua presència també al sud i l'oest de Sud-amèrica (Argentina i Xile).[2][20][21]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans[20] i el seu índex de vulnerabilitat és de moderat a alt (53 de 100).[22]

Referències modifica

  1. ↑ Steindachner, F., 1898. Die Fische der Sammlung Plate. A: Fauna Chilensis. Abhandlungen zur Kenntniss der Zoologie Chiles. Zoologische Jahrbücher. Supplementheft, Jena Suppl., vol. 4: 281-338, Pl. 15-21. (Traducció al castellà al Boletín del Museo Nacional de Chile, vol. 5 (núm. 1) 1913: 167-199, Pls. 1-10).
  2. ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Eschmeyer, W. N., 1986. Scorpaenidae. Pàgs. 463-478. A: M. M. Smith i P. C. Heemstra, (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín. Pàg. 477.
  6. ↑ Morphology Data of Sebastes capensis - FishBase (anglès)
  7. ↑ Reproduction of Sebastes capensis - FishBase (anglès)
  8. ↑ Wourms, J. P., 1991. Reproduction and development of Sebastes in the context of the evolution of piscine viviparity. Environ. Biol. Fish. 30: 111-126. Pàgs. 114 i 117.
  9. ↑ Sabatés, A. i M. P. Olivar, 1990. Early development and spawning of Sebastes capensis in the Southeast Atlantic. Mar. Biol. 106:389-395.
  10. ↑ Barrientos, Claudio A.; González, M. Teresa; i Moreno, Carlos A., 2006. Geographical differences in the feeding patterns of red rockfish (Sebastes capensis) along South American coasts. Fishery Bulletin 104(4): 489-497. [1]
  11. ↑ Alvarado, V., 1985. Trophic and adaptative morphological aspect of red rockfish Sebastes capensis (Gmelin, 1788). M. S. thesis, 70 p. Facultad de Ciencias, Universitat Austral de Xile, Valdivia, Xile.
  12. ↑ Sea Around Us (anglès)
  13. ↑ Landaeta, M. F.; Castro, Leonardo R., 2006. "Larval distribution and growth of the rockfish, Sebastes capensis (Sebastidae, Pisces), in the fjords of southern Chile". ICES Journal of Marine Science 63: 714–724. [2]
  14. ↑ González, P. i C. Oyarzún, 2003. Diet of the Chilean sandperch, Pinguipes chilensis (Perciformes, Pinguipedidae) in the southern Chile. J. Appl. Ichthyol. 19(6):371-375. Pàg. 372.
  15. ↑ Organisms Preying on Sebastes capensis - FishBase (anglès)
  16. ↑ List of Marine Fishes reported from South Africa - FishBase (anglès)
  17. ↑ Anderson, M. E., D. L. Stein i H. W. Detrich, 2005. Additions to the ichthyofauna of the Tristan da Cunha Group, South Atlantic Ocean. Zootaxa No. 1072: 27-33.
  18. ↑ List of Marine Fishes reported from Tristan da Cunha Islands - FishBase (anglès)
  19. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a. Ed.). Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p. Pàg. 311.
  20. ↑ 20,0 20,1 FishBase (anglès)
  21. ↑ GBIF (anglès)
  22. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia modifica

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipi, els Estats Units.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Chen, L.-C., 1971. Systematics, variation, distribution and biology of rockfishes of the subgenus Sebastomus (Pisces, Scorpaenidae, Sebastes). Bulletin of the Scripps Institution of Oceanography of the University of California, vol. 18: i-vi + 1-115, Pls. 1-6.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 94.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • FAO-FIDI, 1994. International Standard Statistical Classification of Aquatic Animals and Plants (ISSCAAP). Fishery Information, Data and Statistics Service, Fisheries Department, FAO, Roma, Itàlia.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105): 647 p.
  • Paepke, H.-J. i R. Fricke, 1992. Kritischer Katalog der Typen der Fischsammlung des Zoologischen Museums Berlin. Teil 4: Scorpaeniformes. Mitteilungen aus dem Zoologischen Museum in Berlin, vol. 68 (núm. 2): 267-293.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 162.
  • Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p. Pàg. 94.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 39.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastes capensis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastes_capensis&oldid=32894323»