Sebastià Cabot Anguera

arquitecte català

Sebastià Cabot Anguera (Reus, 5 de novembre de 1813 - 13 de febrer de 1886) va ser un arquitecte català.

Infotaula de personaSebastià Cabot Anguera
Biografia
Naixement5 novembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1886 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata

Nascut a Reus, com explica l'historiador reusenc Andreu de Bofarull, va estudiar arquitectura i va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va treballar en diversos projectes a Reus, on a partir de 1843, va planificar millores urbanístiques a la ciutat, com ara la construcció de les voreres dels ravals el 1853, i l'expansió urbanística de la ciutat cap a la zona del convent de Sant Joan.[1] El 1846 va elaborar el pla de l'eixample d'Igualada. Cabot, després dels treballs previs d'estudi de la població, va presentar a l'ajuntament el mes de juny de 1847 el "Plano geométrico de la población". En el plànol va incloure el nucli de la ciutat en aquelles dates, molt reduït encara, i proposava les alineacions d'un nou eixample que arribava al límit nord del terme municipal. El plànol de Cabot donava la directriu per a futures alineacions de carrers per tal que les noves edificacions seguissin unes pautes per a aconseguir un conjunt ben urbanitzat.[2]

El 1870 va ser nomenat arquitecte municipal de Reus, on va fer els plànols del convent i col·legi de la Immaculada Concepció i va dirigir la construcció de l'asil de les Germanetes dels Pobres. Mentrestant, el 1879, va presentar un projecte per a l'eixample dels barris del Temple i Remolins de Tortosa que va ser acceptat per l'ajuntament d'aquella ciutat i va tenir el vist i plau de l'arquitecte provincial el 1880.[3]

A Reus, el 1860 juntament amb Antoni Fusté, Cabot va demanar al govern civil, la concessió d'un tramvia a tracció animal per comunicar Reus amb Salou, amb una línia de pas per Vila-seca. Aquesta petició la va tornar a presentar el 1875, però el govern espanyol no l'aprovà fins al 1881.[4] El projecte no s'arribà a realitzar, ja que l'opció definitiva dels comerciants reusencs va ser un tramvia de vapor, construït per la Companyia Reusenca de Tramvies que s'estalviava el pas per Vila-seca.[5]

Sebastià Cabot va morir el 1886, i va ser substituït com a arquitecte municipal de Reus per Francesc Borràs, que va dimitir el 1892, moment en què va accedir a la plaça Pere Caselles, el qual va acabar i inaugurar les obres de l'asil de les germanetes dels pobres iniciades per Cabot.[6]

Referències

modifica
  1. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 288. 
  2. Busqué i Corbella, Josep «Esculls de l'urbanisme d'Igualada a principis del segle XX». Miscellania Aqualatensia, 7, 1995, pàg. 42.
  3. Muro Morales, José Ignacio «Los planos de la plaza y la ciudad de Tortosa». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, juny 2014, pàg. 174.
  4. "Real orden otorgando á D. S. Cabot la concesión del tranvía desde Reus á Salou, con un ramal á Vilaseca de Solcina" (Gaceta de Madrid núm. 30, de 30/01/1881).
  5. Colección legislativa de España: primer semestre de 1881. Tomo CXXVI. Madrid: Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia, 1881, p. 47-49. 
  6. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 157.