Secretari d'Estat i del Despatx Universal

antic poder executiu a Espanya durant l'Antic Règim

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica,[1] però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el valido per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.[2] Exercia funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut. Instaurats amb l'adveniment de la Casa de Borbó personificada en Felip V, el sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya -règim polisinodial- fou minoritzat (a excepció del Consell de Castella) i la Secretaria d'Estat i del Despatx esdevingué la institució que assumí la major preeminència en la nova estructura governativa. Instaurada com a Secretaria del Despatx Universal primer, llavors des del 1705 desdoblada en dos, i des de 1714 en quatre (Estat, Hisenda, Justícia i una en conjunt per a Guerra, Marina i Índies).

En la monarquia absoluta la seva figura era en certa manera comparable al que posteriorment representaria el President del Consell de Ministres, càrrec que equival al de Primers Ministres i que també s'anomena President del Govern. En alguna ocasió, els secretaris d'Estat han estat denominats Primers Ministres, Ministres d'Estat, o Ministres Plenipotenciaris; històricament ocuparen una posició equivalent a les dels Privats durant el govern de la Casa d'Àustria, per bé que aquests no eren càrrecs institucionalitzats.

AntecedentsModifica

El treball dels secretaris que portaven a terme la gestió diària dels assumptes havia estat sempre imprescindible, i va produir la formació d'una classe de lletrats que va permetre l'ascens social des de posicions no privilegiades o des de la baixa noblesa. Existien des de la baixa edat mitjana i alguns secretaris reials van aconseguir una elevada confiança dels reis que no van delegar en vàlids. Francisco de los Cobos va ser secretari fidel i Mayordomo Major del Reino durant el regnat de l'emperador Carles V. Martí de Gaztelu va tenir també posicions de poder durant el regnat de Felip II, que també recorreria a homes com Joan de Idiáquez, Mateu Vázquez o Antonio Pérez del Hierro, aquest darrer protagonista de l'enfrontament amb Felip II de Castella que desembocaria en les Alteracions d'Aragó (1590).

HistòriaModifica

Articles principals: Jean Orry i Decrets de Nova Planta

L'origen de la Secretaria d'Estat que va funcionar durant la monarquia absoluta dels Borbons a Espanya va ser la Secretaria del Despatx Universal. Aquesta oficina va ser creada per Felip IV a causa dels problemes que va causar que l'antic valido de Felip III, el duc de Lerma, signés ell mateix les reials ordres, sense que el document fos revisat o validat. Per això, des de 1618 es va aplicar la normativa de no respectar-se cap ordre que no fos referendada per un secretari. Entre 1621 i 1623 es va nomenar un secretari únic, que va centralitzar i donar sortida a qualsevol document que tingués com origen o destí la taula del rei. Era un càrrec de confiança, no hi havia un nomenament oficial, però sí es tractava d'una persona qualificada i que no generava recels dintre de l'administració central de l'estat, per aquesta raó habitualment el càrrec l'ocupava un secretari d'estat. Les seves funcions inicials estaven vinculades a la documentació, correu o els pagaments dels monarca. Tanmateix, mica en mica va anar acumulant altres competències de caràcter executiu, que es van anar allunyant del model tradicional dels Habsburg i que, de fet, van augmentar també el poder dels validos.[2]

Arran de l'arribada de la dinastia borbònica, l'administració va ser reformada profundament. Es van reduir les atribucions dels antics consells, que es van mantenir sense unes competències concretes, i aquestes van ser assignades a la Secretari del Despatx. Amb tot, a causa del volum d'atribucions es va decidir dividir la secretaria mitjançant el decret d'11 de juliol de 1705, pel qual Felip V va dividir l'antiga secretaria en una d'Estat i de Despatx de Guerra i Hisenda i una altra de «tota la resta». Finalment, el 30 de novembre de 1714, un nou decret va donar forma a la secretaria, a imitació del model administratiu centralista francès i es creen quatre secretaries del Despatx, dividides per matèries, una de les quals va ser la d'Estat. Des de la seva creació, malgrat les reformes executades pels diferents monarques, la Secretaria d'Estat es va mantenir incòlume i va gaudir sempre d'autonomia pel que fa a les seves competències i funcions fins que, durant el regnat d'Isabel II, va passar a ser un ministeri del mateix nom.[1]

CompetènciesModifica

La secretaria tenia competències en matèria de relacions internacionals. Per una banda, controlava i administrava l'aparell diplomàtic, és a dir, el nomenament, manteniment o control dels ambaixadors, cònsols o d'altres càrrecs; de l'altra, estava encarregat del despatx i la correspondència de l'escenari polític internacional en sentit ple, amb caràcter universal. Entre les quals hi havia les declaracions de guerra, tractats de pau, regulació de l'economia o comerç internacional, els contractes i asientos, entre d'altres que afectaven les relacions bilaterals amb un altre país, o al debat internacional sobre un afer en particular.[1]

Llista de secretarisModifica

Període Secretari d'Estat Inici Final Nota
Felip IV (1621-1665) Antonio de Aróstegui 1621 1623
Pedro de Contreras y Villalobos 1623 1626
Juan de Insausti Rodríguez 1626 1627
Jerónimo de Villanueva 1627 1643
Andrés de Rozas 1643 1648
Fernando Ruiz de Contreras 1648 1660
Antonio Carnero Trogner 1660 1661
Luis de Oyanguren 1661 1665
Carles II (1665-1700) Blasco de Loyola 1665 1669
Pedro Fernández del Campo 1669 1676
Jerónimo de Eguía y Grifo 1676 1682
José de Veitia y Linaje 1682 1685
Manuel Francisco de Lira y Castillo 1685 1691
Juan de Angulo 1691 1694
Alonso Gaspar Carnero y López de Zárate 1694 1695
Juan de Larrea 1697 1698
Antonio de Ubilla 1698 1705
Felip V (1700-1724)
Jean Orry 1705 1714
José de Grimaldo 30 de novembre de 1714 14 de gener de 1724
Lluís I (1724) Juan Bautista de Orendain 14 de gener de 1724 4 de novembre de 1724
Felip V (1724-1746)
José de Grimaldo 4 de novembre de 1724 12 de desembre de 1725
Juan Guillermo Ripperdá 12 de desembre de 1725 14 d'abril de 1726
José de Grimaldo 14 d'abril de 1726 1 d'octubre de 1726
Juan Bautista de Orendain 1 d'octubre de 1726 21 de novembre de 1734
José Patiño 21 de novembre de 1734 26 de novembre de 1736 Secretari interí.
Sebastián de la Cuadra 26 de novembre de 1736 4 de desembre de 1746
Ferran VI (1746-1759) José de Carvajal 4 de desembre de 1746 9 d'abril de 1754
Fernando de Silva 9 d'abril de 1754 15 de maig de 1754 Secretari interí.
Ricardo Wall 15 de maig de 1754 9 d'octubre de 1763
Carles III (1759-1788)
Jerónimo de Grimaldi 9 d'octubre de 1763 19 de febrer de 1777
José Moñino, comte de Floridablanca 19 de febrer de 1777 28 de febrer de 1792
Carles IV (1788-1808)
Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda 28 de febrer de 1792 15 de novembre de 1792
Manuel Godoy 15 de novembre de 1792 30 de març de 1798
Francisco de Saavedra 30 de març de 1798 22 d'octubre de 1798 En propietat des del 6 de setembre de 1798.
Mariano Luis de Urquijo 22 de febrer de 1799 13 de desembre de 1800 Oficial habilitat.
Pedro Cevallos 13 de desembre de 1800 19 d'abril de 1808
Període de la Guerra del Francès

Junta Central Suprema i Governativa (1808-1810)

Consell de Regència (1810-1814)
- Primera regència (30 de gener - 28 d'octubre de 1810)

- Segona regència (28 d'octubre de 1810 - 22 de gener de 1812)

- Tercera regència (22 de gener de 1812 - 8 de març de 1813)

- Quarta regència (8 de març de 1813 - 10 de maig de 1814)

Josep I (1808-1813)

Ferran VII

a l'exili (1808-1813)

Pedro Cevallos 19 d'abril de 1808 7 de juliol de 1808
Pedro Cevallos 15 d'octubre de 1808 5 de gener de 1809
Martín Garay 5 de gener de 1809 13 d'octubre de 1809 Secretari interí
Eusebio de Bardaxí 13 d'octubre de 1809
Pedro de Rivero 13 d'octubre de 1809 30 d'octubre de 1809 Secretari interí
Francisco de Saavedra 30 d'octubre de 1809
Nicolás Ambrosio Garro 31 de gener de 1810 6 de febrer de 1812 Secretari interí
Eusebio de Bardaxí 20 de febrer i 27 de maig de 1810 Secretari interí
José García de León 6 de febrer de 1812 12 de maig de 1812 Secretari interí
Ignacio de la Pezuela 12 de maig de 1812 23 de juny de 1812 Secretari interí
Carlos Martínez de Irujo 23 de juny de 1812 27 de setembre de 1812
Ignacio de la Pezuela 23 de juny de 1812 27 de setembre de 1812 Secretari interí
Pedro Gómez Labrador 27 de setembre de 1812 11 de juliol de 1813
Antonio Cano Ramírez de Arellano 11 de juliol de 1813 10 d'octubre de 1813 Secretari interí
Juan O'Donojú 10 d'octubre de 1813 6 de desembre de 1813 Secretari interí
José Luyando 6 de desembre de 1813 Secretari interí
Ferran VII (1814-1820)

Període absolutista

José Miguel de Carvajal, duc de San Carlos 4 de maig de 1814 15 de novembre de 1814
Pedro Cevallos 15 de novembre de 1814 30 d'octubre de 1816
José García de León 30 d'octubre de 1816 14 de setembre de 1818
Carlos Martínez de Irujo 14 de setembre de 1818 12 de juny de 1819 Secretari interí
Manuel González Salmón 12 de juny de 1819 12 de setembre de 1819 Oficial habilitat
Joaquín José de Melgarejo 12 de setembre de 1819 18 de març de 1820
Ferran VII (1820-1823)

Trienni Liberal

Evaristo Pérez de Castro 18 de març de 1820 2 de març de 1821
Joaquín Anduaga 2 de març de 1821 23 d'abril de 1821 Secretari interí per absència
Eusebio de Bardaxí 4 de març de 1821 8 de gener de 1822
Ramón López Pelegrín 8 de gener de 1822 24 de gener de 1822
José Gabriel de Silva 24 de gener de 1822 30 de gener de 1822
Ramón López Pelegrín 30 de gener de 1822 28 de febrer de 1822 Secretari interí
Francisco Martínez de la Rosa 28 de gener de 1822 5 d'agost de 1822
Evaristo Fernández de San Miguel 5 d'agost de 1822 25 d'abril de 1823
José Manuel Vadillo 25 d'abril de 1823 7 de maig de 1823 Secretari interí
Santiago Usoz 7 de maig de 1823 13 de maig de 1823 Oficial habilitat
Álvaro Flórez 28 de febrer de 1823 20 d'abril de 1823 No pren possessió
José María Pando 13 de maig de 1823 29 d'agost de 1823
Juan Antonio Yandiola 29 d'agost de 1823 4 de setembre de 1823 Secretari interí
José Luyando 4 de setembre de 1823 30 d'octubre de 1823
Ferran VII (1823-1833)

Dècada Ominosa

Francisco Ramón de Eguía 9 d'abril de 1823 25 de maig de 1823 President de la Junta Provisional de Govern d'Espanya i Índies
Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo 25 de maig de 1823 1 d'octubre de 1823 President de la Regència
Antonio Vargas Laguna 27 de maig de 1823 7 d'agost de 1823 Habilitat per la reina Maria Cristina
Víctor Damián Sáez 7 d'agost de 1823 2 de desembre de 1823
Carlos Martínez de Irujo 2 de desembre de 1823 18 de gener de 1824
Narciso Heredia 18 de gener de 1824 11 de juliol de 1824
Francisco Cea Bermúdez 11 de juliol de 1824 24 d'octubre de 1825
Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo 24 d'octubre de 1825 19 d'agost de 1826
Manuel González Salmón 19 d'agost de 1826 20 de gener de 1832 Secretari interí fins a octubre de 1830
Antonio de Saavedra 20 de gener de 1832 1 d'octubre de 1832 Secretari interí
Francisco Cea Bermúdez 1 d'octubre de 1832 29 de setembre de 1833

NotesModifica

  1. President en funcions
  2. S'incorpora el 29 de maig
  3. Renuncia
  4. En substitució de l'anterior
  5. El 1811 se l'autoritza a prendre el comandament de les tropes i abandonar interinament la regència
  6. Interí fins a l'arribada de Císcar
  7. Interí fins a l'arribada de Blake
  8. S'incorpora el 15 de juny de 1815
  9. Fins al 29 d'agost de 1812
  10. S'incorpora el 29 de setembre de 1812

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Secretaría de Estado y del Despacho Universal» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 16 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 Hamer-Flores, Adolfo «Los secretarios del Despacho Universal de la monarquía hispánica durante el reinado de Felipe IV (1621-1665)». Revista de estudios histórico-jurídicos, núm. 41, agost 2019. ISSN: 0716-5455.