Secularisme
El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.[1] En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu,[2] i que propugna la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).[3][4]
Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models francès, turc i anglosaxó, però també hi ha models a l'Índia,[4] on l'èmfasi està més en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separació de poders en general. Els propòsits i arguments en suport del secularisme varien àmpliament, des d'asseveracions que és un element crucial de la modernització, fins que la religió i els valors tradicionals són endarrerits i divisius, o fins a l'afirmació que és l'únic garant de l'exercici religiós lliure.
EstatsModifica
En termes polítics, el secularisme és un moviment cap a la separació de poders entre la religió i l'Estat. Això pot referir-se a la reducció dels vincles entre un govern i una religió estatal o majoritària, per reemplaçar les lleis religiones (com Halacà i Xaria) per lleis civils i eliminar la discriminació entre diferents religions. Es diu que això contribueix a la democràcia ja que protegiria els drets de les minories religioses.[5]
La separació entre l'església i l'Estat no és més que una possible estratègia que han d'aplicar els governs seculars. Del democràtic a l'autoritari, aquests governs comparteixen la preocupació de limitar la influència religiosa. Cada Estat pot trobar les seves pròpies receptes polítiques, que poden incloure la separació, la vigilància acurada i la regulació de la religió organitzada com a França o Turquia.[6]
Un impacte important en la idea de llibertat religiosa estatal va provenir dels escrits de John Locke que, en la seva Carta sobre la tolerància, va argumentar a favor de la tolerància religiosa. Va argumentar que el govern ha de tractar tots els ciutadans i totes les religions per igual i que pot restringir les accions, però no la intenció religiosa que hi ha darrere.[7]
El maharajà Ranjeet Singh de l'Imperi sikh de la primera meitat del segle XIX va establir amb èxit un govern laic al Panjab. Aquesta regla secular respectava els membres de totes les races i religions i els permetia participar sense discriminació al darbar de Ranjeet Singh i tenia representants sikh, musulmans i hindús al capdavant del darbar.[8] Ranjit Singh també va finançar àmpliament l'educació, la religió i les arts de diverses religions i idiomes.[9]
El laïcisme s’associa més sovint a l’època de la Il·lustració a Europa i té un paper important en la societat occidental. Els principis, però no necessàriament les pràctiques, de separació de l'Església i l'Estat als Estats Units o la Laïcité a França es basen en gran manera en el laïcisme. Els estats seculars també existeixen al món islàmic.[10]
D'acord amb la creença en la separació de l'Església i l'Estat, els laics solen preferir que els polítics prenguin decisions per raons laiques en comptes de religioses.[11] En aquest sentit, les decisions polítiques relatives a temes com l'avortament, l'anticoncepció, la investigació de cèl·lules mare embrionàries, el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'educació sexual solen estar al centre del debat.[12][13]
Alguns fonamentalistes i erudits cristians s’oposen al laïcisme, sovint afirmant que s’està adoptant una ideologia “laïcista radical” en els nostres dies i veuen el laïcisme com una amenaça per als “drets cristians”[14] i la seguretat nacional.[15] S'ha argumentat que als Estats Units el concepte de laïcitat ha estat freqüentment mal interpretat. Jacques Berlinerblau va escriure que "el laïcisme ha de ser l'isme més incomprès i maltractat del lèxic polític estatunidenc", i que el dret religiós el va equiparar a propòsit amb l'ateisme, el comunisme i altres ideologies des dels anys setanta.[16]
Les forces més importants del fonamentalisme religiós al món contemporani són el fonamentalisme cristià i el fonamentalisme islàmic. Al mateix temps, un flux significatiu de laïcitat ha vingut de les minories religioses que veuen la laïcitat governamental i política com a part integral de la preservació de la igualtat de drets entre les persones de diferents credos.[17]
Alguns dels estats més coneguts que sovint es consideren "constitucionalment laics" són els Estats Units,[18] França,[19] l'Índia,[20] Mèxic, Corea del Sud, encara que cap d'aquestes nacions té formes idèntiques de governança respecte a la religió. Per exemple, a l'Índia, la laïcitat inclou la participació de l'estat i les restriccions religioses, mentre que a França, la laïcitat impedeix la participació de l'estat en la religió.[21][22]
SocietatModifica
En els estudis de religió, les democràcies modernes es reconeixen generalment com a laiques. Això es deu a la llibertat de religió gairebé completa (les creences religioses generalment no estan subjectes a sancions legals) i la manca d'una autoritat religioss sobre les decisions polítiques. No obstant això, s'ha afirmat en les enquestes realitzades pel Pew Research Center que els estatunidencs solen estar més còmodes amb la religió que té un paper important en la vida pública, mentre que a Europa disminueix l'impacte de l'església sobre la vida pública. [28]
La sociologia moderna ha estat, des de Max Weber, sovint preocupada pel problema de l'autoritat en les societats secularitzades i per la secularització com a procés sociològic o històric. [29] Entre els estudiosos del segle XX, que han contribuït a la comprensió d’aquests assumptes, hi ha Karl Löwith, Hans Blumenberg, Peter L. Berger, entre d'altres.
La majoria de les societats esdevenen cada vegada més laiques com a resultat del desenvolupament social, econòmic i del progrés, més que no pas mitjançant les accions d’un moviment secular.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Secularisme |
- ↑ «secularisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «secularisme 2». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Secularism». A: A Dictionary of Atheism. Oxford University Press, 2016.
- ↑ John R. Shook, The Oxford Handbook of Secularism. Oxford University Press, 2017. p. 10
- ↑ Feldman, Noah (2005). p. 14. "[Legal secularists] claim that separating religion from the public, governmental sphere is necessary to ensure the full inclusion of all citizens."
- ↑ Berlinerblau, Jacques «How to be Secular». Houghton Mifflin Harcourt.
- ↑ Elissa B. Alzate, Religious Liberty in a Lockean Society, Palgrave Studies in Religion, Politics, and Policy, 2017, p. 32
- ↑ A Secular Sikh Sovereign, (en anglès). Abhinav Publications, 1989. ISBN 81-7017-244-6.
- ↑ Newspaper, From the. «Destruction of schools as Leitner saw them» (en anglès), 31-10-2010. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ Ira M. Lapidus (October 1975). "The Separation of State and Religion in the Development of Early Islamic Society", International Journal of Middle East Studies 6 (4), pp. 363–85.
- ↑ Feldman Noah (2005). pp. 6–8.
- ↑ «Think Tank Will Promote Thinking», 29-10-2017. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ «Center for Inquiry - Washington D.C.», 17-01-2009. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ «'Jerry's Kids' Urged to Challenge 'Radical Secularism' | Christianpos…», 21-05-2007. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ «Positive Atheism's Big List of Jerry Falwell Quotations», 11-05-2008. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ Berlinerblau, Jacques; Civilization, ContributorDirector of Jewish; University, Georgetown. «Secularism Is Not Atheism» (en anglès), 28-07-2012. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ Feldman, Noah (2005). p. 13.
- ↑ «The United States Constitution - The U.S. Constitution Online - USConstitution.net», 30-08-2010. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ «Secularism and Religious Freedom in France - Ministry for Europe and Foreign Affairs», 30-10-2020. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ «PREAMBLE», 16-07-2011. [Consulta: 18 juliol 2021].
- ↑ Acevedo, Deepa Das «Secularism in the Indian Context» (en anglès). Law & Social Inquiry, 38, 1, 2013/ed, pàg. 138–167. DOI: 10.1111/j.1747-4469.2012.01304.x. ISSN: 0897-6546.
- ↑ «LAÏCITÉ: A MODEL OR A THREAT FOR FREEDOM OF RELIGION? — Religious Freedom Institute», 07-08-2020. [Consulta: 18 juliol 2021].