Obre el menú principal

Els aldarulls o la revolta de Nika (en grec: Στάση του Νίκα) fou una revolta succeïda l'any 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribes al poder el 527.

Infotaula d'esdevenimentRevolta de Nika
Tipus rebel·lió
sports riot Tradueix
Data 532
Lloc Constantinoble
Estat Imperi Bizantí
Esport Cursa de carros
Danys Constantinoble
Destrucció Santa Sofia
Modifica les dades a Wikidata

Situació socialModifica

La situació social era molt volàtil amb la població dividida en dues faccions, la facció verda i la blava, proto-partits polítics que seguien diferents branques de la teologia cristiana. La facció blava estava formada majoritàriament per la classe aristocràtica i seguien el cristianisme calcedoni, mentre que la verda, estava constituïda per la classe dels treballadors, artesans i comerciants i seguien la branca monofisita. Sovint s'enfrontaven en forts disturbis[1].

La revoltaModifica

En arribar al poder Justinià va emprendre diverses guerres per recuperar terres romanes a Europa perdudes segles abans en les invasions ostrogodes i vàndales. Per aconseguir diners per finançar aquestes guerres el ministre de finances, Joan de Capadòcia, va introduir fins a 26 nous impostos que afectaven, principalment a la classe alta. Això va fer que l'enuig vers la parella reial formada per Justinià i Teodora creixes a causa dels alts impostos i de les dures respostes de l'emperador als enfrontaments entre blaus i verds[1].

Els seguidors de la facció verda es sentien rebutjats per la parella reial mentre que els de la facció blava, habitualment els preferits de Justinià i Teodora, creien que havien perdut el favor imperial. Tots aquests fets van desembocar en una rebel·lió a l'hipòdrom de la capital de l'Imperi bizantí on els seguidors de les dues faccions van començar a cridar Níka (en grec 'victòria') desafiant als seus governants. Aviat una multitud va sortir als carrers de la ciutat cremant edificis al seu pas, incloent l'església on s'havien casat l'emperador i l'emperadriu i arribant a proclamar Hipati, el nebot d'Anastasi I, com a nou emperador[1].

Justinià i els seus oficials estaven preparant-se per fugir quan la seva dona, Teodora, avui santa per a l'Església ortodoxa, es va oposar i els va arengar per esclafar la revolta. Justinià, animat per el valor de la seva muller, va encomanar als seus generals de confiança, Belisari i Mundus, que ataquessin als revoltats, entrant amb les seves tropes a l'hipòdrom on van massacrar unes 30.000 persones (un 10% de la població de la ciutat), inclòs el pretendent al tron Flavi Hipati[1].

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 10,11. ISBN 9781492173960.