Segona Coalició

Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.

Segona Coalició

Guerres de la Revolució Francesa
Batalla de Marengo
Tipus	guerra
Data	1798 - 1802
Escenari	Europa central
Lloc	Europa Central
Resultat	Victòria francesa: Tractat de Lunéville, Tractat d'Amiens
Sacre Imperi Romanogermànic, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Imperi Rus, Regne de Portugal, Regne de Nàpols, Gran Ducat de Toscana, History of Malta under the Order of Saint John (en) , Imperi Otomà, dinastia borbònica, Estats Units d'Amèrica, Primera República Francesa, Espanya, Polish Legions (en) , Regne de Dinamarca i Noruega, República Batava, República Helvètica, República Cisalpina, República Romana i República Partenopea
Bàndols
Habsburg Sacre Imperi Romanogermànic Regne de la Gran Bretanya Imperi Rus Dinastia borbònica Regne de Portugal Regne de Nàpols Imperi Otomà Primera República Francesa Monarquia d'Espanya República Batava Legions poloneses Dinamarca-Noruega i altres estats clients

Després que Napoleó esfectuà una expedició a Egipte i que, malgrat les nombroses victòries, fos incapaç de transportar al seu exèrcit de tornada a França per mar després de la Batalla del Nil, cert nombre d'enemics de França van preparar una nova aliança amb Anglaterra per desfer les anteriors conquestes franceses. Àustria i Rússia van mobilitzar exèrcits de refresc per a les campanyes d'Alemanya i Itàlia el 1799.

1799

A Itàlia, el general Aleksandr Suvórov va vèncer en una cadena de batalles que van conduir als francesos fora de la vall del Po, forçant-los a tornar als Alps francesos i a la costa de Gènova, on foren assetjats. No obstant això, els exèrcits russos a Suïssa van ser derrotats per André Massena, i l'exèrcit de Suvórov es va retirar per motius polítics.

A Alemanya, l'Arxiduc Carles va conduir els francesos de Jean-Baptiste Jourdan de tornada a través del Rin, i va obtenir nombroses victòries a Suïssa. Jourdan va ser reemplaçat per Massena.

A finals de l'any, Napoleó va tornar d'Egipte, deixant després de si al seu exèrcit, i va prendre el control de França en un cop d'estat. Va reorganitzar als exèrcits francesos i els va comandar durant la campanya del següent any.

1800

El 1800, Napoleó havia pres personalment el control de l'exèrcit d'Itàlia, i va guanyar la Batalla de Marengo contra les tropes austríaques del general Michael Melas, conduint als austríacs de tornada als Alps, i la victòria de Jean Victor Moreau a la batalla de Hochstadt, els austríacs van retirar-se fins al riu Inn, de manera que els francesos van assegurar la riba esquerra del Danubi, i prendre Munic, i va derrotar de nou l'Arxiduc Carles en la Batalla de Hohenlinden, forçant-lo a signar un armistici.

Els anglesos fracassen en l'intent de presa de Ferrol.

1801

Al febrer de 1801, els austríacs van signar el Tractat de Lunéville, acceptant el control francès sobre el Rin i les repúbliques-satèl·lit franceses a Itàlia i els Països Baixos. El subsegüent Tractat d'Amiens entre França i Gran Bretanya va iniciar el major període de pau entre França i Gran Bretanya durant el període napoleònic.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona Coalició