Obre el menú principal

Selèucia d'Isàuria

Selèucia d'Isàuria (de vegades també Selèucida de Cilícia) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, Kalykadnos, modern Göksu), fundada per Seleuc I Nicàtor al començament del segle III aC. Fou una de les ciutats que van prendre el nom del fundador de l'Imperi Selèucida. Es pensa que podria haver substituït a dues ciutats, Olba (o Òlbia) i Híria, que foren reunides per fundar la nova; aviat va incloure la vila propera de Holmi (moderna Taşucu) antiga colònia jònica, que era a la costa exposada als atacs dels pirates mentre Selèucia, a l'interior, estava ben defensada. Sota els selèucides va agafar considerable empenta econòmica i prosperitat i fins i tot va ser rival de Tars. Llavors encara es deia simplement Selèucia o Selèucia de Cilícia.

Al segle II el temple de Júpiter va agafar una certa importància. Va passar a Roma després de la campanya de Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 79 aC) que va organitzar Cilícia com a província romana el 74 aC. Selèucia fou seu d'una notable escola filosòfica i hi van néixer Ateneu de Selèucia i Xenarc de Selèucia (segle I aC).

Al segle i, any 77, el governador Luci Octavi Memor hi va construir el pont de pedra. Al començar el segle IV Isàuria va esdevenir província separada amb Selèucia com a capital. Es van celebrar concilis a aquesta ciutat el 325, 359, i 410.

A Selèucia hi havia la tomba de santa Tecla d'Icònium, una dona convertida al cristianisme per Sant Pau, que va fundar un centre mèdic de molt èxit a la zona en la qual va morir. La tomba fou restaurada al segle V per Zenó (emperador). Les seves ruïnes es diuen actualment Meriamlik. Al començament del segle v hi havia un comes encarregat del govern de la província amb dues legions (Legio II Isaura i Legio III Isaura); d'aquest període sembla una necròpolis cristiana on hi ha bastants soldats enterrats. Al segle vi l'arquebisbat de Selèucida tenia 26 seus sufragànies.

Va passar als àrabs el 705 per un temps. La província eclesiàstica (que apareix sota el nom de Pamfília) fou incorporada al patriarcat de Constantinoble el 732. Al final del segle IX, Selèucia tenia 22 bisbes sufraganis i a mitjan segle X en tenia 23. El 968 la jurisdicció eclesiàstica fou transferida al patriarcat d'Antioquia. Encara és una seu catòlica.

El 1071 fou ocupada pels turcs seljúcides; el 1137 Lleó I d'Armènia Menor la va assetjar. En aquestos anys es va construir una fortalesa als turons propers. El 10 de juny de 1190 va morir a la seva rodalia l'emperador Frederic Barba-roja quan intentava travessar el riu Calicadnos. Fortalesa dels cavallers hospitalaris va caure en mans dels Karaman Oghlu a la segona meitat del segle XIII, dels quals va passar als otomans el 1471. Sota els turcs va portar el nom de Silifke, que conserva.