Selecció de futbol de l'Argentina
La selecció de futbol de l'Argentina representa l'Argentina a les competicions internacionals de futbol. És controlada per l'Associació del Futbol Argentí.
.svg&lang=ca){kind=icon} | |||
| Àlies | La Albiceleste (La blanc i blau cel) | ||
|---|---|---|---|
| Associació | Asociación del Fútbol Argentino | ||
| Confederació | CONMEBOL | ||
| Seleccionador | Lionel Sebastián Scaloni  | ||
| Capità | Lionel Messi | ||
| Més participacions | Lionel Messi (187) | ||
| Màxim golejador | Lionel Messi (109) | ||
| Estadi | Estadi Antonio Vespucio Liberti (Buenos Aires) Estadi Malvinas Argentinas (Mendoza) Estadi Mario Alberto Kempes (Córdoba) Estadi Único Madre de Ciudades (Santiago del Estero) Estadi San Juan del Bicentenario (San Juan) | ||
| Codi FIFA | ARG | ||
| Classificació FIFA | 1 | ||
| Millor clas. FIFA | 1 (Març 2007, Octubre 2007 – Juny 2008) | ||
| Pitjor clas. FIFA | 24 (Agost 1996) | ||
|
| |||
| Primer partit | |||
 Uruguai 2 – 3 Argentina  (Montevideo, Uruguai; 16 de maig de 1901 | |||
| Major victòria | |||
Argentina 12–0 Equador  (Montevideo, Uruguai; 22 de gener de 1942) | |||
| Major derrota | |||
 Txecoslovàquia 6–1 Argentina (Helsingborg, Suècia; 15 de juny de 1958)
 Espanya 6–1 Argentina (Madrid, Espanya; 27 de març del 2018) | |||
| Copa del Món | |||
| Participacions | 18 (Primera el 1930) | ||
| Millor resultat | Campions (1978, 1986 i 2022) | ||
| Copa Amèrica | |||
| Participacions | 44 (Primera el 1916) | ||
| Millor resultat | Campions (1921, 1925, 1927, 1929, 1937, 1941, 1945, 1946, 1947, 1955, 1957, 1959, 1991, 1993, 2021, 2024) | ||
| Copa Confederacions | |||
| Participacions | 3 (Primera el 1992) | ||
| Millor resultat | Campions (1992) | ||
| Jocs Olímpics d'Estiu | |||
| Participacions | 11 (Primera el 1928) | ||
| Millor resultat |  Medalla d'or (2004, 2008) | ||
La Selecció Nacional, també coneguda com La Albiceleste, ha participat en sis finals de la Copa Mundial, inclosa la primera el 1930, que va perdre per 4-2 davant l'Uruguai. En la seva següent participació en una final, el 1978, l'Argentina es va imposar a Holanda per 3-1 a la pròrroga. Argentina va tornar a guanyar el 1986, amb una victòria per 3-2 sobre Alemanya Occidental. El 1990 va tornar a assolir la fase final de la Copa Mundial, en què va caure per 1-0 davant Alemanya Occidental al minut 87. El 2014, Argentina va disputar la seva cinquena final mundialista, en què va tornar a caure per 1-0 davant Alemanya a la pròrroga. Els seleccionadors que han guanyat la Copa Mundial són César Luis Menotti el 1978 i Carlos Bilardo el 1986. El 18 de desembre de 2022, Argentina està disputant la seva sisena final de la Copa Mundial, a l'Estadi Icònic de Lusail.
Argentina també ha tingut molt èxit a la Copa Amèrica, guanyant-la 15 vegades, l'última amb Lionel Messi al capdavant el 2021, i actualment està empatada amb Uruguai amb més victòries. L'equip també va guanyar la Copa FIFA Confederacions de 1992. Argentina és l'equip més exitós a la Copa de Campions CONMEBOL-UEFA, havent-la guanyat dues vegades (1993 i 2022). Argentina és coneguda per tenir rivalitats amb Brasil, Uruguai, Anglaterra, Alemanya i Holanda.[1][2] A partir de 2022, Argentina ostenta el rècord de títols oficials guanyats per una selecció nacional masculina (22).
Història
modifica| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Futbol | |||
| Jocs Olímpics | |||
|
Atenes 2004 | Futbol masculí | |
|
|
Pequín 2008 | Futbol masculí | |
|
Amsterdam 1928 | Futbol masculí | |
|
|
Atlanta 1996 | Futbol masculí | |
La selecció argentina de futbol, coneguda com l'albiceleste és una de les més destacades en el concert internacional. El seu primer partit el diputà el 16 de maig de 1901, a Montevideo, i derrotà la selecció de futbol de l'Uruguai per 2 - 3.
Ha arribat a cinc finals de la Copa del Món de Futbol. La primera fou el 1930 a l'Uruguai essent derrotada pels amfitrions per 4-2. El segon cop arribà el 1978, on es proclamà campiona en vèncer els Països Baixos per 3-1. Repetí triomf el 1986, comandada per Diego Maradona, derrotant per 3-2 la Selecció d´Alemanya. Arribo novament a la final a la Copa del Món de Futbol de 1990 però aquesta vegada va ser derrotada per 1-0 per la Selecció d'Alemanya. La seva darrere final fou a la Copa del Món de Futbol de 2014, perdent novament amb Alemanya per 1 a 0.
La seva participació en la Copa Amèrica ha estat molt brillant, vencent en 15 ocasions (inclosos els tres campionats extra de 1941, 1945 i 1946. També ha guanyat set cops els Jocs Panamericans, el 1951, 1955, 1959, 1971, 1995, 2003 i 2019.
També ha guanyat la medalla d'or en futbol als Jocs Olímpics de 2004 i 2008, la medalla de plata el 1928 i el 1996, la Copa Confederacions i la Copa Kirin, ambdues el 1992. També ha guanyat sis Copes del Món juvenils:
- Japó 1979 amb Diego Maradona i Ramón Díaz
- Qatar 1995 amb Juan Pablo Sorín
- Malàisia, 1997 amb Juan Román Riquelme, Esteban Cambiasso i Pablo Aimar
- Argentina 2001 amb Javier Saviola i Andrés D'Alessandro
- Països Baixos 2005 amb Lionel Messi i Sergio Agüero
- Canadà 2007 amb Sergio Agüero i Maximiliano Moralez
Uniforme
modifica
L'uniforme de la selecció argentina es compon d'una samarreta blanca amb dues franges celestes (que sobresurten tant endavant com enrere), uns pantalons negres amb rectes celestes i blanques en vertical, i mitjanes blanques amb detalls celestes; a més, un segell inspirat en l'Escut de la República es posa sobre una de les mànigues. L'uniforme alternatiu es compon d'un conjunt completament violeta, amb detalls grisos i tons de lila, formant dibuixos de flamarades des de la base de la samarreta fins a la meitat del tors i l'escut de la selecció en un gris platejat i brillant.
Per a la Copa Mundial de Futbol del 2010, i coincidint amb el bicentenari nacional, la marca Adidas va redissenyar l'uniforme. El dissenyador argentí Martín Tibabuzo va ser l'encarregat del nou disseny que compta amb nombrosos homenatges a dissenys històrics, especialment al model utilitzat al Mundial de Mèxic 1986.[3]
Participacions en la Copa del Món
modificaCampions Finalistes Tercers Quarts
- Un requadre vermell indica que eren amfitrions del campionat.
| Historial a la Copa del Món | Historial a la classificació per la Copa del Món | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Edició | Ronda | Posició | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | |
| 1930
|
Finalista | 2s | 5 | 4 | 0 | 1 | 18 | 9 | |||||||
 1934
|
Vuitens de final | 9s | 1 | 0 | 0 | 1 | 2 | 3 | |||||||
| França 1938 | No hi participaren | ||||||||||||||
 1950
|
|||||||||||||||
 1954
|
|||||||||||||||
 1958
|
Fase de grups | 13s | 3 | 1 | 0 | 2 | 5 | 10 | 4 | 3 | 0 | 1 | 10 | 2 | |
 1962
|
Fase de grups | 10s | 3 | 1 | 1 | 1 | 2 | 3 | 2 | 2 | 0 | 0 | 11 | 3 | |
 1966
|
Quarts de final | 5s | 4 | 2 | 1 | 1 | 4 | 2 | 4 | 3 | 1 | 0 | 9 | 2 | |
 1970
|
No es classificaren | 4 | 1 | 1 | 2 | 4 | 6 | ||||||||
 1974
|
2a ronda | 8s | 6 | 1 | 2 | 3 | 9 | 12 | 4 | 3 | 1 | 0 | 9 | 2 | |
| 1978
|
Campions | 1s | 7 | 5 | 1 | 1 | 15 | 4 | Classificats com a amfitrions | ||||||
| 1982
|
2a ronda | 11s | 5 | 2 | 0 | 3 | 8 | 7 | Classificats com a campions vigents | ||||||
| 1986
|
Campions | 1s | 7 | 6 | 1 | 0 | 14 | 5 | 6 | 4 | 1 | 1 | 12 | 6 | |
 1990
|
Finalistes | 2s | 7 | 2 | 3 | 2 | 5 | 4 | Classificats com a campions vigents | ||||||
 1994
|
Vuitens de final | 10s | 4 | 2 | 0 | 2 | 8 | 6 | 8 | 4 | 2 | 2 | 9 | 10 | |
| França 1998 | Quarts de final | 6s | 5 | 3 | 1 | 1 | 10 | 4 | 16 | 8 | 6 | 2 | 23 | 13 | |
  2002
|
Fase de grups | 18s | 3 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 18 | 13 | 4 | 1 | 42 | 15 | |
| 2006
|
Quarts de final | 6s | 5 | 3 | 2 | 0 | 11 | 3 | 18 | 10 | 4 | 4 | 29 | 17 | |
 2010
|
Quarts de final | 5s | 5 | 4 | 0 | 1 | 10 | 6 | 18 | 8 | 4 | 6 | 23 | 20 | |
 2014
|
Finalistes | 2s | 7 | 5 | 1 | 1 | 8 | 4 | 16 | 9 | 5 | 2 | 35 | 15 | |
 2018
|
Vuitens de final | 16s | 4 | 1 | 1 | 2 | 6 | 9 | 18 | 7 | 7 | 4 | 19 | 16 | |
 2022
|
Campions | 1s | 7 | 4 | 2 | 1 | 15 | 8 | 17 | 11 | 6 | 0 | 27 | 8 | |
 2026
|
Pendent | ||||||||||||||
  2030
|
|||||||||||||||
 2034
|
|||||||||||||||
| Total | 3 títols | 88 | 47 | 17 | 24 | 152 | 101 | 153 | 86 | 42 | 25 | 262 | 135 | ||
Participacions en la Copa Amèrica
modificaParticipacions en els Jocs Panamericans
modifica- 1951 - Campions
- 1955 - Campions
- 1959 - Campions
- 1963 - Finalista
- 1967 - Primera ronda
- 1971 - Campions
- 1975 - Tercera posició
- 1979 - Tercera posició
- 1983 - Primera ronda
- 1987 - Tercera posició
- 1991 - No participà
- 1995 - Campions
- 1999 - No participà
- 2003 - Campions
- 2011 - Finalista
- 2015 - No participà
- 2019 - Campions
Palmarès
modifica
Copa del Món de Futbol (3): (1978, 1986, 2022)- Copa Amèrica de Futbol (16): (1921, 1925, 1927, 1929, 1937, 1941, 1945, 1946, 1947, 1955, 1957, 1959, 1991, 1993, 2021, 2024)
- Copa Confederacions (1): (1992)
- Jocs Olímpics (2): (2004, 2008)
- Jocs Panamericans (7): (1951, 1955, 1959, 1971, 1995, 2003, 2019)
- Copa de Campions Conmebol-UEFA (2): (1993, 2022)
.svg){kind=link}
Entrenadors
modifica- 1924-1925 Ángel Vázquez
- 1927-1928 José Lago Millán
- 1928-1929 Francisco Olazar
- 1929-1930 Olazar-Tramutola
- 1934-1934 Felipe Pascucci
- 1934-1937 Manuel Seoane
- 1937-1939 Ángel Fernández Roca
- 1939-1960 Guillermo Stábile
- 1960-1961 Victorio Spinetto
- 1961-1961 José D'Amico
- 1962-1963 Juan Carlos Lorenzo
- 1963-1963 Jim López
- 1963-1964 Horacio Amable Torres
- 1964-1968 José María Minella
- 1968-1968 Renato Cesarini
- 1968-1969 Humberto Dionisio Maschio
- 1969-1969 Adolfo Pedernera
- 1969-1972 Juan José Pizzuti
- 1972-1974 Enrique Omar Sívori
- 1974-1974 Vladislao Cap
- 1974-1982 César Luis Menotti
- 1982-1990 Carlos Bilardo
- 1990-1994 Alfio Basile
- 1994-1998 Daniel Passarella
- 1998-2004 Marcelo Bielsa
- 2004-2006 José Pekerman
- 2006-2009 Alfio Basile
- 2009-2010 Diego Armando Maradona
- 2010-2011 Sergio Batista
- 2011-2014 Alejandro Sabella
- 2014-2016 Gerardo Martino
- 2016-2017 Edgardo Bauza
- 2017-2018 Jorge Sampaoli
- 2018- Lionel Scaloni
Jugadors destacats
modificaVegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Gupta, Aneesh. «Great Footballing Rivalries : Argentina vs. Uruguay» (en anglès americà). [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ Wetzel, Dan. «War of words renews Argentina-Germany rivalry – FBINTL – Yahoo! Sports». Yahoo! Sport, 01-07-2010. Arxivat de l'original el 9 juliol 2010.
- ↑ Silber, Diego. «Cobertura especial: Argentina lanzó la camiseta adidas para el Mundial 2010» (en anglès americà), 05-11-2009. [Consulta: 18 desembre 2022].
Enllaços externs
modifica