Selecció de bàsquet d'Espanya

Selecció de bàsquet d'Espanya
Lema	Espanya
Rànquing FIBA	2r
Entrada a la FIBA	1935
Zona FIBA	FIBA Europa
Federació nacional	Federació Espanyola de Basquetbol
Entrenador	Sergio Scariolo
Jocs Olímpics
Participacions	12
Medalles	Plata: 1984, 2008, 2012; Bronze: 2016
Campionat del Món
Participacions	9
Medalles	Or: 2006, 2019
Eurobasket
Aparicions	29
Medalles	Or: 2009, 2011, 2015, 2022; Plata: 1935, 1973, 1983, 1999, 2003, 2007; Bronze: 1991, 2001, 2013, 2017
Uniformes
Clar	Fosc

La Selecció espanyola de bàsquet és l'equip format per jugadors de nacionalitat espanyola que representen la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) a les competicions internacionals organitzades per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) i el Comitè Olímpic Internacional (COI): els Jocs Olímpics, el Campionat mundial de Bàsquet i l'Eurobàsquet, entre altres.

Selecció masculina modifica

La Selecció espanyola és, avui en dia, la segona millor selecció del món. Segons el rànquing que elabora la FIBA.^[1]

La selecció espanyola es va formar, com a equip nacional, en 1935, a fi de participar en el primer Campionat d'Europa de la història, el disputat a Ginebra l'estiu de 1935, i en el qual va assolir una històrica segona posició. El primer partit de la història de la selecció va ser un amistós disputat setmanes abans de l'Europeu, el 1935, en el qual es va enfrontar a la selecció de Portugal. L'èxit de l'Eurobasket va donar a la Selecció la possibilitat de participar en els Jocs Olímpics de Berlín de 1936, els primers en què va haver-hi competició de bàsquet. Espanya, subcampiona d'Europa, era una de les favorites a aconseguir medalla, però no va poder assistir als Jocs a causa de l'inici de la Guerra Civil espanyola dies abans de l'inici dels Jocs.

L'èxit més important a la història de la selecció espanyola va ser la victorià al Campionat Mundial de Bàsquet celebrat al Japó el 2006, guanyant la final (47-70).^[2] Pocs dies després d'este triomf aconsegueix el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.^[3]

A més d'este campionat, la selecció va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Los Angeles el 1984, com també hi va aconseguir huit medalles al Eurobasket: sis de plata i dos de bronze, i als Jocs Mediterranis va guanyar la medalla d'or el 1955, la de plata el 1987 i la de bronze el 2005.

L'any 2008 va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín en un partit contra els Estats Units (107-118). A l'Eurobasket del 2009 va guanyar la medalla d'or, després de jugar la final contra la selecció de Sèrbia amb el resultat de 85-63. I als Jocs Olímpics de Londres va guanyar la medalla de plata després de perdre a la final davant la selecció dels Estats Units d'Amèrica.

Medallistes modifica

Jugadors	Total medalles	Jocs Olímpics		Mundobàsquet	Eurobàsquet
Jugadors	Total medalles	Argent	Bronze	Or	Or	Argent	Bronze
Emilio Alonso Arbeleche, Pedro Alonso Arbeleche, Joan Carbonell, Rafael Martín, Armand Maunier, Fernando Muscat, Cayetano Ortega i Rafael Ruano	1					1935
Clifford Luyk, Wayne Brabender, Nino Buscató, Vicente Ramos, Rafael Rullán, Manuel Flores, Luis Miguel Santillana, Carmelo Cabrera, Gonzalo Sagi-Vela, José Luis Sagi-Vela, Miguel Ángel Estrada i Enric Margall	1					1973
Fernando Arcega i Juan Antonio San Epifanio	3	1984				1983	1991
Andrés Jiménez, Fernando Martín, Fernando Romay, Josep Maria Margall, Juan Antonio Corbalán, Juan Domingo de la Cruz, Juan Manuel López Iturriaga i Nacho Solozábal	2	1984				1983
Chicho Sibilio i Joan Creus	1					1983
José Luis Llorente i José Manuel Beirán	1	1984
Jordi Villacampa, Antonio Martín, Juan Antonio Orenga, Mike Hansen, Rafael Jofresa, Pep Cargol, Quique Andreu, Manel Bosch, José Miguel Antúnez i Silvano Bustos	1						1991
Carlos Jiménez	6	2008		2006		1999, 2003 i 2007	2001
Alfonso Reyes	3					1999 i 2003	2001
Rodrigo de la Fuente i Alberto Herreros	2					1999 i 2003
Nacho Rodríguez	2					1999	2001
Roberto Dueñas, Roger Esteller, Ignacio de Miguel, Alberto Angulo, Nacho Rodilla, Juan Ignacio Romero i Iván Corrales	1					1999
Pau Gasol	11	2008 i 2012	2016	2006	2009, 2011 i 2015	2003 i 2007	2001 i 2017
Felipe Reyes	10	2008 i 2012	2016	2006	2009, 2011 i 2015	2003 i 2007	2001
Juan Carlos Navarro	10	2008 i 2012	2016	2006	2009 i 2011	2003 i 2007	2001 i 2017
Jorge Garbajosa	6	2008		2006	2009	2003 i 2007	2001
Raül López	3	2008			2009	2001
Chuck Kornegay, José Antonio Paraíso, Lucio Angulo i Paco Vázquez	1						2001
José Manuel Calderón	8	2008 i 2012	2016	2006	2011	2003 i 2007	2013
Roger Grimau, Carles Marco i Antonio Bueno	1					2003
Rudy Fernández	10	2008 i 2012	2016	2006 i 2019	2009, 2011 i 2015	2007	2013
Marc Gasol	9	2008 i 2012		2006 i 2019	2009 i 2011	2007	2013 i 2017
Àlex Mumbrú	5	2008		2006	2009	2007	2013
Sergio Rodríguez	7	2012	2016	2006	2015	2007	2013 i 2017
Berni Rodríguez	3	2008		2006		2007
Carlos Cabezas	3			2006	2009	2007
Ricky Rubio	7	2008	2016	2019	2009 i 2011		2013 i 2017
Sergio Llull i Víctor Claver	7	2012	2016	2019	2009, 2011 i 2015		2013
Fernando San Emeterio	5	2012			2011 i 2015		2013 i 2017
Serge Ibaka i Víctor Sada	2	2012			2011
Willy Hernangómez	4		2016	2019	2015		2017
Nikola Mirotic	2		2016		2015
Guillem Vives	2				2015		2017
Pau Ribas	2			2019	2015
Pablo Aguilar	1				2015
Àlex Abrines	2		2016				2017
Pierre Oriola i Juancho Hernangómez	2			2019			2017
Joan Sastre	1						2017
Xavi Rabaseda, Quino Colom i Javier Beirán	1			2019

Evolució històrica modifica

En negreta i amb fons fosc, medallistes
Competició		Lloc	Seleccionador	Equip												Any
Euro	1935	2a	Mariano Manent	Juan Carbonell	Pedro Alonso	Emilio Alonso	Cayetano Ortega	Rafael Ruano	Rafael Martín	Armando Maunier	Fernando Muscat					1935
Mundial	1950	9a	Michael P. Rutzgis	Ignacio Pinedo	Arturo Imedio	Jaume Bassó	Andreu Oller	Álvaro Salvadores	Joan Dalmau	Julio Gámez	Eduard Kucharski	Ángel González	Ángel Lozano	Domingo Bárcenas	Joan Ferrando	1950
Euro	1959	15a	Gabriel Alberti	Emiliano Rodríguez	Nino Buscató	Joaquín Hernández	Alfonso Martínez	José L. Martínez	Francisco Capel	Jordi Parra	Josep Lluís	Josep Brunet	Joan Canals	Francisco Borrell	Artur Auladell	1959
JJOO	1960	14a	Eduardo Kucharsky			Agustín Bertomeu		José Nora	Joaquín Enseñat	Santiago Navarro		Jorge Guillén	Chus Codina	Miguel A. González	Juan Martos	1960
Euro	1961	13a	Fernando Font			Lolo Sainz		José Nora	Carlos Sevillano	Santiago Navarro		Lorenzo Alocén		Javier Sanjuán	Juan Martos	1961
Euro	1963	7a	Joaquín Hernández					Moncho Monsalve		José R. Ramos		Juan A. Martínez		Miguel A. González	Artur Auladell	1963
Euro	1965	11a	Pedro Ferrándiz				Joan Fa					Juan A. Martínez	Juan B. Urberuaga	Miguel A. González	Enric Margall	1965
Euro	1967	10a	Antonio Díaz-Miguel			José L. Sagi-Vela	Alfonso Martínez		Toncho Nava		Ramón Guardiola	Ángel Serrano	José Laso	Carlos Luquero		1967
JJOO	1968	7a						Clifford Luyk		Vicente Ramos	Lorenzo Alocén	Juan A. Martínez	Chus Codina	Luis C. Santiago		1968
Euro	1969	5a									Lorenzo Alocén	Víctor M. Escorial	Chus Codina	Cristóbal Rodríguez		1969
Euro	1971	7a					Rafael Rullán		Luis M. Santillana		Wayne Brabender	Juan A. Martínez	Joan Martínez	Cristóbal Rodríguez		1971
JJOO	1972	11a		Carmelo Cabrera		Juan A. Corbalán						Jesús Iradier	Miguel A. Estrada	Gonzalo Sagi-Vela		1972
Euro	1973	2a				José L. Sagi-Vela						Manuel Flores		Gonzalo Sagi-Vela		1973
Mundial	1974	5a			Juan A. Corbalán	José L. Sagi-Vela								Cristóbal Rodríguez	Jesús Iradier	1974
Euro	1975	4a				Miguel López				Joan Filbá				Cristóbal Rodríguez	Jesús Iradier	1975
Euro	1977	9a				Juan D. de la Cruz		Josep M. Margall		Joan Filbá			Luis M. Prada	Gonzalo Sagi-Vela	Juan R. Fernández	1977
Euro	1979	6a		Juan A. San Epifanio, "Epi"						Juan M. López Iturriaga			Joaquim Costa	José L. Llorente	Pedro C. Ansa	1979
JJOO	1980	4a					Chicho Sibilio			Juan M. López Iturriaga			Nacho Solozábal	José L. Llorente	Fernando Romay	1980
Euro	1981	4a					Rafael Rullán		Fernando Martín	Chicho Sibilio				Joaquim Costa		1981
Mundial	1982	4a					Chicho Sibilio			Juan M. López Iturriaga		Andrés Jiménez		Joaquim Costa		1982
Euro	1983	2a					Chicho Sibilio				Fernando Arcega			Chichi Creus		1983
JJOO	1984	2a					José M. Beirán				Fernando Arcega			José L. Llorente		1984
Euro	1985	4a			Jordi Villacampa		Chicho Sibilio				Vicente Gil		Joaquim Costa	José L. Llorente		1985
Mundial	1986	5a								Chichi Creus	Fernando Arcega		Nacho Solozábal	Joaquim Costa		1986
Euro	1987	4a				Ferrán Martínez			José A. Montero	Paco Zapata				José A. Arcega		1987
JJOO	1988	8a					Quique Andreu			José Biriukov				José L. Llorente	Antonio Martín	1988
Euro	1989	5a			Manuel Aller			Pablo Laso		José Biriukov	Juan A. Morales		Quique Villalobos	José A. Arcega	Rafael Vecina	1989
Mundial	1990	10a		Paco Zapata	Jordi Villacampa			Manel Bosch		José M. Antúnez	Alberto Herreros		Rafael Jofresa	José A. Arcega	Fernando Romay	1990
Euro	1991	3a		Juan A. San Epifanio "Epi"		Mike Hansen		Manel Bosch	Juan A. Orenga	José M. Antúnez	Fernando Arcega	Silvano Bustos		Pep Cargol	Antonio Martín	1991
JJOO	1992	9a				Xavi Fernández		Tomás Jofresa		José Biriukov	Alberto Herreros	Andrés Jiménez		José A. Arcega	Santiago Aldama	1992
Euro	1993	5a	Lolo Sainz			Ferrán Martínez	Nacho Azofra	Tomás Jofresa		Xavi Crespo				Juan A. Morales	Antonio Martín	1993
Mundial	1994	10a					Quique Andreu	Pablo Laso		José M. Antúnez				Pep Cargol	Rafael Vecina	1994
Euro	1995	6a		Mike Smith	Nacho Rodríguez		José L. Galilea	Pablo Laso		Alberto Angulo		Alfonso Reyes	Xavi Fernández	Fran Murcia	Antonio Martín	1995
Euro	1997	5a		Mike Smith			Roger Esteller	Tomás Jofresa					Rafael Jofresa	José A. Paraíso	Roberto Dueñas	1997
Mundial	1998	5a		Carlos Jiménez		Rodrigo de la Fuente	Nacho Azofra	Iñaki de Miguel					Nacho Rodilla	José A. Paraíso		1998
Euro	1999	2a					Roger Esteller		Juan I. Romero				Nacho Rodilla	Iván Corrales		1999
JJOO	2000	9a					Juan C. Navarro		Raül López				Jorge Garbajosa	Johnny Rogers		2000
Euro	2001	3a	Javier Imbroda			Paco Vázquez		Chuck Kornegay	Raül López	Felipe Reyes	José A. Paraíso			Pau Gasol	Lucio Angulo	2001
Mundial	2002	5a	Javier Imbroda			Oriol Junyent		Carles Marco	José M. Calderón		José A. Paraíso				Lucio Angulo	2002
Euro	2003	2a	Moncho Löpez		Roger Grimau	Rodrigo de la Fuente		Carles Marco			Alberto Herrerros				Antonio Bueno	2003
JJOO	2004	7a	Mario Pesquera		Rudy Fernández	Rodrigo de la Fuente		Jaume Comas			Iker Iturbe	Óscar Yebra			Roberto Dueñas	2004
Euro	2005	4a	Mario Pesquera			Fran Vázquez		Iñaki de Miguel			Iker Iturbe	Carlos Cabezas		Sergi Vidal	Sergio Rodríguez	2005
Mundial	2006	1a	Pepu Hernández			Berni Rodríguez		Marc Gasol			Álex Mumbrú			Pau Gasol		2006
Euro	2007	2a	Pepu Hernández			Berni Rodríguez										2007
JJOO	2008	2a	Aíto Gª Reneses			Ricky Rubio						Berni Rodríguez			Raül López	2008
Euro	2009	1a	Sergio Scariolo	Sergio Llull					Víctor Claver			Carlos Cabezas				2009
Mundial	2010	6a							Víctor Claver			Fernando San Emeterio		Fran Vázquez		2010
Euro	2011	1a							José M Calderón		Serge Ibaka		Víctor Claver	Pau Gasol	Víctor Sada	2011
JJOO	2012	2a				Sergio Rodríguez					Serge Ibaka			Pau Gasol	Víctor Sada	2012
Euro	2013	3a	Juan A. Orenga			Ricky Rubio	Pablo Aguilar			Xavi Rey	Álex Mumbrú			Germán Gabriel	Sergio Rodríguez	2013
Mundial	2014	5a	Juan A. Orenga			Ricky Rubio	Juan C. Navarro			Felipe Reyes	Serge Ibaka	Àlex Abrines		Pau Gasol		2014
Euro	2015	1a	Sergio Scariolo			Pau Ribas	Pablo Aguilar	Nikola Mirotic	Guillem Vives		Willy Hernangómez	Fernando San Emeterio				2015
JJOO	2016	3a				Ricky Rubio	Juan C. Navarro	Nikola Mirotic	José M. Calderón			Àlex Abrines				2016
Euro	2017	3a		Álex Abrines	Joan Sastre		Juan C. Navarro	Marc Gasol	Pierre Oriola	Juancho Hernangómez		Fernando San Emeterio	Guillem Vives			2017
Mundial	2019	1a		Sergio Llull	Rudy Fernández		Pau Ribas	Marc Gasol	Pierre Oriola	Juancho Hernangómez		Xavi Rabaseda	Víctor Claver	Quino Colom	Javier Beirán	2019

Selecció femenina modifica

La secció femenina de la selecció espanyola no va aconseguir classificar-se per a mundials fins al Campionat mundial de bàsquet femení celebrat el 1994 a Austràlia, després de guanyar l'Europeu de Perusa el 1993, però des de llavors no sols es va classificar per als tres campionats següents, sinó que també va aconseguir un vuitena posició al Campionat mundial de bàsquet femení de 1994 celebrat a Australia, i dues cinquenes posicions consecutives al Campionat d'Alemanya 1998 i Xina 2002. La secció femenina de la selecció espanyola ocupa el sisé lloc al rànquing de la FIBA.^[4]

A més de l'or al campionat europeu de 1993, la selecció femenina va guanyar la medalla de plata a l'europeu del Campionat Europeu de Bàsquet Femení de 2007 i tres bronzes europeus consecutius el 2001, 2003 i 2005, com també un altre bronze als Jocs Mediterranis de 2005.

Altres seleccions modifica

La Federació Espanyola de Bàsquet hi té, també, una Selecció Espanyola Sènior, a més de les seleccions com les "Sènior B", "sub-20", "sub-18", "sub-16" i "sub-15" (masculines i femenines). A la secció femenina, també hi ha una categoria més, la "sub-19".

Controvèrsia modifica

Actualment està formada en gran part per jugadors de la província de Barcelona, que no poden jugar amb la selecció catalana de basquetbol, ja que no està reconeguda internacionalment, tot i l'ampli suport d'una part de la població per tal que hi hagi seleccions catalanes.^[5]^[6] Segons la Llei espanyola 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consejo Superior de Deportes autoritzar la inscripció en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la FIBA, de les federacions espanyoles, sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors; també té la competència de permetre la participació de les seleccions espanyoles a competicions internacionals.^[7]

Pel que fa a Catalunya, la competència és del Parlament de Catalunya que té competències plenes en matèria d'esport i que va legislar el 31 de juliol del 2000 al respecte, on en el seu article 19.1 diu textualment "Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació" Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya diu a l'article 25.2 "La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya", essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de 20 seleccions catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consejo Superior de Deportes i la federació espanyola permeten a les seleccions catalanes disputar partits, encara que eviten que juguin contra la selecció estatal o a dates designades per partits de les seleccions membres de la FIFA.

Referències modifica

↑ (anglès) Ranking FIBA masculí Arxivat 2016-04-13 a Wayback Machine.
↑ (castellà) Crónica final mundial 2006 Arxivat 2010-03-08 a Wayback Machine.
↑ (castellà) Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2006 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
↑ (anglès) Ranking FIBA femenino Arxivat 2016-04-17 a Wayback Machine.
↑ «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes». [Consulta: 13 desembre 2009].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf Arxivat 2010-02-15 a Wayback Machine. Llei de l'esport a Catalunya
↑ «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en castellà). noticiasjuridicas.com. [Consulta: 13 desembre 2009].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció de bàsquet d'Espanya

(castellà) Web oficial de la Federación Española de Baloncesto

[1] (anglès) Ranking FIBA masculí Arxivat 2016-04-13 a Wayback Machine.

[2] (castellà) Crónica final mundial 2006 Arxivat 2010-03-08 a Wayback Machine.

[3] (castellà) Premi Príncep d'Astúries dels Esports 2006 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.

[4] (anglès) Ranking FIBA femenino Arxivat 2016-04-17 a Wayback Machine.

[5] «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes». [Consulta: 13 desembre 2009].

[6] {[enllaç sense format]} http://www20.gencat.cat/docs/sge/Home/Secretaria%20General%20de%20lEsport/Normativa/Text%20%C3%BAnic%20de%20la%20Llei%20de%20l'esport.pdf Arxivat 2010-02-15 a Wayback Machine. Llei de l'esport a Catalunya

[7] «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en castellà). noticiasjuridicas.com. [Consulta: 13 desembre 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]