Obre el menú principal

Llengües semítiques

subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques
(S'ha redirigit des de: Semític)

Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques,[1] de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia. Es parlen al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica.

Infotaula de família lingüísticaLlengües semítiques
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nostràtiques
llengües afroasiàtiques
Codis
ISO 639-2 sem
Modifica les dades a Wikidata
Llengües afroàsiatiques. Les llengües semítiques estan marcades amb el color taronja.

Contingut

FamíliaModifica

 
Distribució de les llengües semítiques de l'antiguitat

Entre les llengües semítiques es troben les llengües parlades a l'antiga Mesopotàmia fa més de 3.000 anys. Són, per tant, les llengües documentades més antigues, tot i que fins al 1532 no van ser reconegudes com a família lingüística pròpiament dita (per part de Guillaume Postel).

El terme semítiques per a aquestes llengües és etimològicament incorrecte en l'aspecte que fa referència a la descendència mitològica de Sem, ja que algunes tribus d'aquesta descendència parlaven llengües no semítiques i algunes llengües semítiques eren parlades per tribus descendents de Cam, germà de Sem.

S'agrupen en diverses branques:

Les llengües semítiques més comunes avui dia són l'àrab, l'amhàric, l'hebreu i el tigrinya.

Altres llengües semítiques ja extintes importants són l'ugarític. Cal esmentar també el maltès, oficial a la Unió Europea.

Característiques comunesModifica

Les llengües semítiques tenen gran abundància de sons fricatius. És difícil reconstruir les vocals de les llengües no parlades avui dia, ja que la majoria d'aquests idiomes no les escriuen i els canvis en l'arrel dels mots en formar derivats fan que sigui difícil aventurar la pronúncia exacta de moltes paraules antigues. Sembla, però, que l'inventari vocàlic és relativament breu en la majoria d'idiomes de la família. Es distingeix sovint entre vocals llargues i breus.

La majoria de llengües col·loquen el complement al final de la frase, probablement perquè el proto-semític del qual deriven totes era una llengua VSO, com encara ho són les llengües clàssiques. Els substantius presenten flexió de cas, tot i que amb tendència a la simplificació o pèrdua. Es poden flexionar en tres nombres: singular, dual i plural.

Els verbs es conjuguen afegint prefixos i sufixos i presenten concordança de persona, gènere i nombre amb el subjecte. La principal distinció temporal rau entre el passat i la resta de temps. Les arrels verbals, igual que els lexemes nominals i adjectivals, acostumen a tenir tres consonants (que poden ser simplificades a dues o ampliades a quatre) que es conjuguen amb l'addició de nous morfemes i sons inserits entre elles.

Classificació de les llengües semítiquesModifica

 
Esquema en forma d'arbre mostrant la genealogia de les llengües semítiques i la seva distribució temporal. Cliqueu el gràfic per ampliar-lo

Semític orientalModifica

Semític occidentalModifica

Semític centralModifica

Semític nord-occidentalModifica
Llengües aràbiquesModifica

Semític meridionalModifica

Semític meridional occidentalModifica
Semític meridional orientalModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües semítiques  

ReferènciesModifica