Senat francès
El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès. Té el poder legislatiu juntament amb l'Assemblea Nacional. És, en virtut de l'article 24 de la Constitució de la V República, la cambra de representació de les entitats territorials i dels francesos a l'estranger. És conegut també col·loquialment com Alta Assemblea.
XVIII Període de la V República Francesa | |
Tipus | |
---|---|
Tipus | Cambra alta de Parlament de França |
Líders | |
President | Gérard Larcher, (LR) des del dia 1 d'octubre de 2020 |
Estructura | |
Membres | 348 |
Grups polítics |
Vacant (1)
|
Elecció | |
Sistema de votació | Sufragi indirecte |
Última elecció | 24 de setembre de 2023 |
Lloc de reunió | |
Sala de reunions Palau de Luxemburg París, República Francesa | |
Lloc web | |
www.senat.fr |
D'ençà de la darrera reforma legislativa, a partir del 2011 el Senat està compost per 348 membres. D'aquests, 326 són elegits als departaments de l'estat francès i representen les col·lectivitats territorials. Els altres 22, són elegits i representen els territoris d'ultramar (10 senadors en total) i els francesos residents a l'estranger (12 senadors). El nombre de senadors elegits a cada departament o territori varia en funció de la població que hi ha en cada una d'aquestes circumscripcions; la llei disposa del nombre atribuït en cada cas. Tots tenen un mandat de 6 anys, però són elegits per meitat cada 3 anys.[1][2]
Els senadors representant als departaments són elegits per sufragi indirecte: són elegits no pas directament per la població sinó per un col·legi de grans electors, format per tots els càrrecs electes de la circumscripció (diputats, senadors, consellers regionals, consellers departamentals, i consellers municipals –o delegats d'aquests–).[3] En els departaments on s'elegeixen només 2 senadors o menys, el mètode d'elecció és l'escrutini majoritari a dues voltes (si cal); i en els departaments on s'elegeixen 3 o més senadors, el mètode és la representació proporcional.[4] Pel que fa als senadors representant els territoris d'ultramar i els francesos residents a l'estranger, s'apliquen mètodes lleugerament particulars per a cada cas.
La seu del Senat és al Palau de Luxemburg, al 6è arrondissement de París i està vigilat per la Guàrdia Republicana. Davant de l'edifici hi ha el jardí del Senat, el Jardí de Luxemburg, que està obert al públic.
Aquesta cambra tradicionalment ha estat controlada per forces conservadores, durant la V República (l'actual), des del 1959 fins al 2011 així ha estat fins que a les eleccions senatorials del 25 de setembre de 2011 l'esquerra s'emportà la majoria absoluta.
XVIII Període de la V República Francesa | |||||||
Partits polítics | Líder | Percentatge | Escons | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Els Republicans (LR)
|
Jean-Claude Gaudin | 37,93% | 132 | ||||
Socialista (SOC)
|
François Rebsamen | 37,36% | 130 | ||||
Unió Centrista i Republicana (UCR)
|
François Zocchetto | 8,91% | 31 | ||||
Comunista, republicà i ciutadà (CRC)
|
Nicole Borvo Cohen-Seat | 6,03% | 21 | ||||
Reagrupament Democràtic i Social Europeu (RDSE)
|
Jacques Mézard | 4,88% | 17 | ||||
Ecologista (ÉCOLO)
|
Jean-Vincent Placé | 2,87% | 10 | ||||
No inscrits (NI) | 2,01% | 7 | |||||
Vacants | 0,00% | 0 |
Referències
modifica- ↑ «Mode d'élection des sénateurs». Sénat. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «LOI organique n° 2003-696 du 30 juillet 2003 portant réforme de la durée du mandat et de l'âge d'éligibilité des sénateurs ainsi que de la composition du Sénat». Légifrance. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «Code électoral. Livre II: Election des sénateurs des départements (articles LO274 à L327)». Légifrance. [Consulta: 18 juny 2022].
- ↑ «Code électoral. Election des sénateurs (articles L294 à LO325)». Légifrance. [Consulta: 18 juny 2022].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica