Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb prop de 50.000 habitants.

Senigallia
Localització
43° 42′ 47″ N, 13° 13′ 06″ E
Estat	Itàlia
Regió	Marques
Província	província d'Ancona
Capital	Senigallia
Població
Total	44.616 (2018)
• Densitat	378,84 hab./km²
Geografia
Superfície	117,77 km²
Altitud	3 m
Limita amb	Belvedere Ostrense Ostra (Itàlia) Monte San Vito Morro d'Alba Trecastelli Montemarciano Mondolfo
Dades històriques
Anterior	Sena Gallica (en)
Patrocini	Paulí de Nola
Identificador descriptiu
Codi postal	60019
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefònic	071
Identificador ISTAT	042045
Codi del cadastre d'Itàlia	I608
Altres
Lloc web	comune.senigallia.an.it

Història

Sena (Σήνη) o Sena Gallica fou una ciutat de l'Úmbria del Gallus Ager, a la costa de la mar Adriàtica, a la desembocadura del riu Sena (modern Nevola o Nigola). El territori fou dels gals sènons i el nom de la ciutat venia d'ells. Probablement la ciutat ja existia quan els romans van conquerir la zona però res no se sap fins que es va establir la colònia romana el 289 aC.

El 207 aC fou el lloc on es van reunir les forces dels cònsols Marc Livi Salinàtor i Gai Claudi Neró abans de la batalla del Metaure que s'hauria lliurat prop de Sena.

Torna a ser esmentada a la guerra civil entre Gai Màrius i Sul·la quan fou ocupada i saquejada per Pompeu, llavors lloctinent de Sul·la (82 aC). Va romandre ciutat de certa importància i sota el triumvirat va rebre nous colons. La ciutat és esmentada durant tot l'imperi fins al segle iv.

Fou saquejada per Alaric I; després va passar als ostrogots i recuperada pels romans d'Orient que la van fortificar i fou una de les ciutats de la Pentàpolis dins l'Exarcat de Ravenna. Altre cop saquejada pels longobards (segle viii), fou atacada pels sarraïns al segle ix.

Al segle xii apareix governada per un comte de nom Sergi que va rebre del vescomte de Marsella, amb la filla del qual s'havia casat, unes relíquies atribuïdes a Maria Magdalena. Va passar als Montefeltro i després als Malatesta. Segimon Pandolf Malatesta de Rímini la va fortificar a la meitat del segle xv. El Papa Pius II (1458-1464) la va donar en feu al seu nebot Antonio Piccolomini, però el poble es va posar sota domini directe del Papa Pau II (1464-1471) i Giacomo Piccolomini fou rebutjat en un intent de recuperar la ciutat el 1472. Sixt IV (1471-1484) la va donar als della Rovere que la van conservar fins al 1516 quan va passar a Llorenç II de Mèdici. El 1624 va tornar al papa. Va passar a Regne d'Itàlia el 1860.

Fills Il·lustres

• Francesco Maria I della Rovere (1490-1538), duc d'Urbino.
• Giulio Carlo Fagnano (1682-1766), matemàtic.
• Angelica Catalani (1780-1849) soprano.
• Pietro Morandi (1739-1815) compositor i mestre de capella.
• Rosa Morandi (1782-1824) cantatriu.
• Fernando Liuzzi (1884-1940), compositor i musicòleg.