Senigallia

un municipi Italià

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb prop de 50.000 habitants.

Infotaula de geografia políticaSenigallia

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata
 43° 42′ 47″ N, 13° 13′ 06″ E / 43.7131°N,13.2183°E / 43.7131; 13.2183
EstatItàlia
RegióMarques
Provínciaprovíncia d'Ancona Modifica el valor a Wikidata

CapitalSenigallia Modifica el valor a Wikidata
Població
Total44.616 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat378,84 hab./km²
Geografia
Superfície117,77 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorSena Gallica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniPaulí de Nola Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal60019 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic071 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT042045 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaI608 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.senigallia.an.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Sena (Σήνη) o Sena Gallica fou una ciutat de l'Úmbria del Gallus Ager, a la costa de la mar Adriàtica, a la desembocadura del riu Sena (modern Nevola o Nigola). El territori fou dels gals sènons i el nom de la ciutat venia d'ells. Probablement la ciutat ja existia quan els romans van conquerir la zona però res no se sap fins que es va establir la colònia romana el 289 aC.

El 207 aC fou el lloc on es van reunir les forces dels cònsols Marc Livi Salinàtor i Gai Claudi Neró abans de la batalla del Metaure que s'hauria lliurat prop de Sena.

Torna a ser esmentada a la guerra civil entre Gai Màrius i Sul·la quan fou ocupada i saquejada per Pompeu, llavors lloctinent de Sul·la (82 aC). Va romandre ciutat de certa importància i sota el triumvirat va rebre nous colons. La ciutat és esmentada durant tot l'imperi fins al segle iv.

Fou saquejada per Alaric I; després va passar als ostrogots i recuperada pels romans d'Orient que la van fortificar i fou una de les ciutats de la Pentàpolis dins l'Exarcat de Ravenna. Altre cop saquejada pels longobards (segle viii), fou atacada pels sarraïns al segle ix.

Al segle xii apareix governada per un comte de nom Sergi que va rebre del vescomte de Marsella, amb la filla del qual s'havia casat, unes relíquies atribuïdes a Maria Magdalena. Va passar als Montefeltro i després als Malatesta. Segimon Pandolf Malatesta de Rímini la va fortificar a la meitat del segle xv. El Papa Pius II (1458-1464) la va donar en feu al seu nebot Antonio Piccolomini, però el poble es va posar sota domini directe del Papa Pau II (1464-1471) i Giacomo Piccolomini fou rebutjat en un intent de recuperar la ciutat el 1472. Sixt IV (1471-1484) la va donar als della Rovere que la van conservar fins al 1516 quan va passar a Llorenç II de Mèdici. El 1624 va tornar al papa. Va passar a Regne d'Itàlia el 1860.

Fills Il·lustresModifica