Senyoria d'Alagón

La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó,[1][2] que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.[3] A la seva mort, el 1133, les seves possessions es repartiren entre les seves filles Toda i Ximena. Alagón correspongué a Ximena, qui es casà amb Gonçalo Péreç d'Açagra. La seva filla, anomenada també Ximena, es casà amb Artau III de Pallars Sobirà, comte del Pallars Sobirà. A partir del moment del casament (desembre del 1135, Artal III de Pallars es pot anomenar també Artal I d'Alagón.

Infotaula de títol nobiliariSenyoria d'Alagón
Blason Don Blasco d'Alagon (selon Gelre).svg
Tipustinença Modifica el valor a Wikidata
Data1119 Modifica el valor a Wikidata –
EstatRegne d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Llista de senyors d'AlagónModifica

Llista de senyors de la senyoria d'Alagón:

ReferènciesModifica

  1. «Senyoria d'Alagón». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  2. «Alagó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «DON BLASCO DE ALAGÓN. SUS LUCHAS Y CONQUISTAS EN ELS PORTS Y EL MAESTRAT». Arxivat de l'original el 2017-10-31. [Consulta: 5 agost 2016].
  4. «Balasc d'Alagó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu tambéModifica