Josef Dietrich
Josef "Sepp" Dietrich (28 de maig de 1892 – 21 d'abril de 1966) va ser un general alemany de les Waffen-SS, que arribà al rang de SS-Oberstgruppenführer, i era un dels homes més propers a Adolf Hitler. Pels seus serveis de guerra, va ser un dels 27 homes en rebre la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases i diamants.
![]() Sepp Dietrich amb l'uniforme de SS-Oberstgruppenführer und General der Waffen-SS | |
Nom original | (de) Sepp Dietrich ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 maig 1892 ![]() Hawangen ![]() |
Mort | 21 abril 1966 ![]() Ludwigsburg ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Sepultura | Ludwigsburg ![]() |
![]() | |
![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Altres noms | Sepp, Ujac |
Activitat | |
Lloc de treball | Berlín ![]() |
Ocupació | polític, militar ![]() |
Activitat | 1911 – 1945 |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors ![]() |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | ![]() ![]() ![]() ![]() |
Branca militar | ![]() ![]() |
Rang militar | ![]() und General der Waffen-SS |
Comandament | Leibstandarte SS Adolf Hitler 1r Cos Panzer SS |
Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial: |
Altres | |
Condemnat per | crim de guerra ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
BiografiaModifica
Sepp Dietrich va néixer a Hawangen, prop de Memmingen (Bavària), el 28 de maig de 1892, fill de Palagius Dietrich i de la seva esposa Kreszentia. Treballà de carnisser i de criat d'hotel. El 1911 s'allistà per un breu període a l'exèrcit bavarès. Voluntari des dels inicis de la Primera Guerra Mundial, serví amb l'artilleria, com a sergent pagador i a les primeres tropes blindades alemanyes.
Després de la guerra, Dietrich serví breument a un Freikorps contra la República Soviètica Bavaresa, al maig de 1919. Després, anà saltant d'una feina a l'altre, incloent-hi cambrer, policia, mosso de granja, depenent a una benzinera i a duanes. S'uní al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) el 1928, sent nomenat comandant del cos de protecció de Hitler: les Schutzstaffel (les SS). Acompanya a Hitler en viatges al voltant de tot Alemanya i Hitler li donà el malnom de "Chauffeureska". Posteriorment, Hitler li donà més responsabilitats, incloent-hi diversos càrrecs a les SS, i el deixà viure a la Cancelleria.
El 1930 va ser escollit delegat de la Baixa Baviera pel Reichstag. Cap al 1931 ja tenia el rang de SS-Gruppenführer. Quan el NSDAP obtingué el poder el 1933, Dietrich ascendí visiblement dins de la jerarquia nazi. Va ser ascendit al rang de SS-Obergruppenführer, comandant de la Leibstandarte SS Adolf Hitler, general de les Waffen-SS i membre del Consell d'Estat de Prússia.
El 1934, Dietrich tingué un paper actiu a la Nit dels ganivets llargs. Hitler li ordenà que prengués 6 homes i que anés al Ministeri de Justícia per executar a diversos caps de les SA. Poc després, va ser promogut a SS-Obergruppenführer.
Amb l'esclat de la II Guerra Mundial, Dietrich comandà la Leibstandarte als atacs contra Polònia, el Benelux i França. Després seguí amb les campanyes de Iugoslàvia i Grècia, per ser promogut a comandar el I SS-Panzerkorps, inclòs al Grup d'Exèrcits Centre del Front Oriental, per participar en la invasió de la Unió Soviètica. El 1943 va ser enviat a Itàlia per rescatar a l'amant de Mussolini, Clara Petacci.
Dietrich comandà el I.SS-Panzerkorps a la Batalla de Normandia. Pels seus èxits, Hitler el promogué al comandament del 6.SS-Panzer-Armee. Dietrcih el comandà a la Batalla de les Ardenes el 1944 (se li va assignar la tasca perquè, després del Complot del 20 de juliol, Hitler desconfiava dels oficials de la Wehrmacht)]. El 17 de desembre, unitats de les SS sota el seu comandament van matar entre 77 i 82 presoners de guerra a Malmedy, tot i que no és segur que Dietrich ho sabés.
En aquest moment, Dietrich comença a protestar a Hitler per la desgana que tenia per deixar que els oficials actuessin per pròpia iniciativa. A l'abril de 1945, després del fracàs d'Ofensiva del Despertar de la Primavera al llac Balatón, encapçalada per les tropes de Dietrich, un frustrat Hitler ordenà que Dietrich i els seus homes es traguessin de l'uniforme les seves cintes d'unitat (que portaven el nom de Hitler, i aquest els considerà indignes de lluir el seu nom) però Dietrich rebutjà publicar l'ordre.
Dietrich comandà les tropes de tancs a Viena, però fracassà en evitar que les tropes soviètiques capturessin la ciutat. Després d'això, acompanyat per la seva dona, Dietrich es rendí en 9 de maig de 1945 al Sergent Major Herbert Kraus de la 36a Divisió d'Infanteria americana a Krems an der Donau, Àustria.
PostguerraModifica
Dietrich va ser jutjat entre el 16 de maig i el 16 de juliol de 1946 per la Matança de Malmedy, sent sentenciat a cadena perpètua per ordenar l'execució de presoners de guerra. Degut al testimoni de diversos oficials alemanys, la seva sentència va ser retallada a 25 anys, dels quals en complí 10, sent alliberat el 22 d'octubre de 1955. No obstant això, va tornar a ser detingut a l'agost de 1956 per les autoritats alemanyes i jutjat per la seva participació en la matança de líders de la SA durant la Nit dels ganivets llargs. Va ser sentenciat a 19 mesos de presó. Va ser alliberat el 2 de febrer de 1959 per problemes de salut, si bé llavors ja gairebé havia complert tota la pena. Paral·lelament, va ser sentenciat a mort en absència per un tribunal de la Unió Soviètica pels crims de guerra comesos per la Leibstandarte a Khàrkiv el 1943.
Va morir el 1966 d'un atac de cor a Ludwigsburg amb 73 anys. Al seu funeral van anar uns 7.000 antics camarades de guerra. Va ser elogiat per l'antic SS-Obergruppenführer un General der Waffen-SS Wilhelm Bittrich.
Dates de promocióModifica
- SS-Sturmführer: 1 de juny de 1928
- SS-Sturmbannführer: 1 d'agost de 1928
- SS-Standartenführer: 18 de setembre de 1929
- SS-Oberführer: 10 d'octubre de 1930
- SS-Gruppenführer: 18 de desembre de 1931
- SS-Obergruppenführer: 1 de juliol de 1934 und General der Waffen-SS: 19 de novembre de 1940
- SS-Oberstgruppenführer und Panzer-Generaloberst der Waffen-SS: 1 d'agost de 1944
CondecoracionsModifica
- Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants:
- Creu de Cavaller (05-07-1940) com SS-Obergruppenführer und General der Waffen-SS i Comandant del Leibstandarte SS "Adolf Hitler", a la Campanya Occidental
- Fulles de Roure (41è) (31-12-1941) com SS-Obergruppenführer i Comandant del Leibstandarte SS "Adolf Hitler"
- Espases (26è) (16-3-1943) com SS-Obergruppenführer i Comandant del Leibstandarte SS "Adolf Hitler"
- Brillants (16è) (6-8-1944) com SS-Oberstgruppenführer i Comandant del I.SS-Panzer-Korps "Leibstandarte"
- Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (1918)
- Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (1917)
- Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (27-10-1939)
- Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (25-9-1939)
- Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 (1942)
- Creu d'Honor dels Combatents del Front
- Insígnia d'Or del NSDAP (1933)
- Orde de Sang (10è) (1933)
- Insígnia de Ferits 1918 en negre (ferit 2 cops)
- Creu al Mèrit de Guerra Bavaresa de 3a Classe amb Espases i Corona
- Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb barra "Castell de Praga"
- Medalla del 13 de març de 1938
- Insígnia de Combat de tancs 1918 en plata (1921)
- Insígnia Combinada de Pilot-Observador en Or i Diamants
- Insígnia esportiva de les SA en or
- Insígnia esportiva nacional alemanya en or
- Medalla del Llarg Servei a les Forces Armades
- Àliga de Silèsia de 2a classe (1934)
- Medalla de Llarg Servei bavaresa de 3a classe
- Anell de la Calavera de les SS
- Espasa d'Honor del Reichführer-SS
- Gran Oficial de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (Itàlia)
- Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia (Itàlia)
- Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia (Itàlia)
- Gran Oficial de l'Orde de la Corona de Romania (Romania)
Precedit per: Ningú |
Comandant de la 1a Divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler 15 d'agost de 1938 – 7 d'abril de 1943 |
Succeït per: SS-Brigadeführer Theodor Wisch |
Precedit per: Ningú |
Comandant del I. SS-Panzerkorps Leibstandarte SS Adolf Hitler 4 de juliol de 1943 – 9 d'agost de 1944 |
Succeït per: SS-Brigadeführer Fritz Krämer |
Precedit per: General der Panzertruppen Heinrich Eberbach |
Comandant del 5. Panzer-Armee 9 d'agost de 1944 - 9 de setembre de 1944 |
Succeït per: General der Panzertruppen Hasso von Manteuffel |
Precedit per: Ningú |
Comandant del 6.SS-Panzerarmee 26 d'octubre de 1944 - 8 de maig de 1945 |
Succeït per: Dissolt |