Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Serapeum».

El Serapèum d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.[1]

Infotaula d'edifici
Serapeu d'Alexandria
Egypt.Alexandria.PompeysPillar.01.jpg
Dades
Tipus serapeu
Dedicat a Serapis
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura hel·lenística
Ubicació geogràfica
PaísEgipte
Governaciógovernació d'Alexandria
Ciutat portuàriaAlexandria
 31° 10′ 55″ N, 29° 53′ 49″ E / 31.18194°N,29.89694°E / 31.18194; 29.89694
Modifica les dades a Wikidata
Bust janiforme de Antinous: Osiris - Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano.

La tradició es recolza en les notícies que dóna el gran assagista i biògraf grec Plutarc (c 46 - 125), que assegura que el rei d'Egipte Ptolemeu I Sòter va robar l'estàtua del déu que es trobava en Sinope -l 'actual Sinop de Turquia, ciutat situada a la vora del mar Negre, enfront de les costes de Crimea. Al llarg de la història, molts experts han estudiat aquest tema i alguns asseguren que el relat de Plutarc no s'ajusta a la realitat històrica.

Els historiadors confirmen que aquest déu és producte del sincretisme de les mitologies egípcia i grega. Serapis integra les divinitats Osiris i Apis egípcies, el culte s'associava amb els déus grecs Zeus i Hades. Ptolemeu Sòter el va fer senyor tutelar d'Alexandria en una magistral operació politicoreligiosa, aconseguint que tant els egipcis més tradicionalistes com la població grega més o menys nova acceptessin a aquest déu representat com un home amb barba, sedent i amb una espècie de cistell al cap, símbol de la fertilitat de la terra, ja que se'l suposa ple de llavors.

El serapeu tenia una important biblioteca que va ser destruïda per Teòfil d'Alexandria en la seva persecució d'escrits herètics.

El temple i la seva històriaModifica

Ptolemeu I Sòter va manar construir el primer temple consagrat a Serapis. Sembla que era una edificació bastant simple i modesta. Ptolemeu va ser l'introductor del culte a aquest déu. Ptolemeu III el va ampliar al mateix temps que manava construir la biblioteca-filla d'Alexandria. A partir de l'emperador romà Claudio (emperador des del 41 al 54 després de Crist), el temple va anar evolucionant i prenent dimensions de gran santuari, fins a arribar als 185 per 92 metres. D'aquesta manera l'acròpoli alexandrina anava embellint amb una sèrie d'edificis: a més del temple i biblioteca esmentats, es van afegir el temple d'Anubis, el d'Isis, la necròpolis dels animals sagrats, els obeliscos de Seti I i la gran columna de Serapis, que encara es mantenia en peu al segle III.

Sent emperador de Roma Trajà (98 - 117) hi va haver a Alexandria una revolució de jueus i el temple va ser destruït. Més tard, en època de l'emperador Adrià (117-138) hi va haver una reconstrucció. Adrià va manar esculpir la gran estàtua del Bou Apis que es troba al Museu Grecoromà.

El temple va tenir activitat durant segles, i molt visitat per tota mena de pelegrins, fins que l'any 391, el patriarca cristià d'Alexandria, Teòfil, va assolar l'edifici al capdavant d'una multitud enfurismada que pretenia desterrar de la ciutat els cultes pagans, i destruir el monument que com déu s'havia fet erigir Dioclecià, el major impulsor de les persecucions contra els cristians. El Serapeu va ser transformat en un temple cristià, consagrat a Sant Joan Baptista. Aquest temple va arribar intacte fins al segle X, en què va resultar destruït pels àrabs.

S'accedia al lloc sagrat pujant cent esglaons. L'exterior estava recobert de marbre, i les parets interiors de metalls preciosos. Allà hi havia col·locada la monumental estàtua de Serapis.

Vegeu tambéModifica

NotaModifica

  1. Judith McKenzie. The architecture of Alexandria and Egypt, c. 300 B.C. to A.D. 700. Yale University Press, 2007, p. 387–. ISBN 9780300115550 [Consulta: 22 abril 2011]. 

Bibliografia consultadaModifica

  • Egipte . Andrew Humphreys. National Geographic. RBA S.A. 2004 ISBN 84-8298-308-3
  • Egipte , Editorial Anaya, ISBN 84-9776-146-4
  • Història universal. Orient i Grècia de Ch Seignobos. Editorial Daniel Jorro, Madrid 1930
  • FERNÁNDEZ ABAD, Francisco Javier (2008): El Serapeo o Serapeum: temple, biblioteca i centre d'investigacions cienfíficas . A: Revista General d'Informació i Documentació , núm 18 vol 1.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serapeu d'Alexandria