Serenata núm. 7 (Mozart)
La Serenata per a orquestra núm. 7 en re major, K. 250 (248b), també coneguda com a Serenata «Haffner», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart que rep el seu sobrenom de la família Haffner.
Forma musical | Serenata |
---|---|
Tonalitat | Re major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
Creació | 1776 |
Data de publicació | 1776 |
Parts | 8 moviments |
Catalogació | K. 250 (248b) |
Durada | 55' |
Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart |
Estrena | |
Estrena | 21 de juliol de 1776 |
Sigmund Haffner, amic de Mozart, li va encarregar l'obra amb la finalitat d'utilitzar durant les festes prèvies al casament de la seva germana Marie Elisabeth Haffner amb Franz Xaver Spaeth. La serenata fou interpretada per primera vegada la vigília del casament, el 21 de juliol de 1776.
La Simfonia «Haffner», K. 385, és una altra peça molt coneguda de Mozart, també encarregada per Haffner.
Estructura
modificaConsta de vuit moviments:
- Allegro maestoso - Allegro molto
- Andante
- Menuetto
- Rondeau: Allegro
- Menuetto galante
- Andante
- Menuetto
- Adagio - Allegro assai
El segon, tercer i quart moviments es caracteritzen pels prominents solos de violí. El rondó (quart moviment) ha estat arranjat per a violí sol i emprat com una peça popular per mostrar el seu virtuosisme. La interpretació de l'obra sol durar uns cinquanta-cinc minuts.
Referències
modifica- Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, Nova York, 1990. ISBN 0-393-02886-0
Enllaços externs
modifica- Serenata núm. 7, «Haffner», K. 250: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
- "Program notes on the Haffner Serenade" (Notes del programa de la interpretació d'aquesta serenata amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York.