El poble serer o serere (també escrit "sérère", "sereer", "serere", "seereer" i algunes vegades de manera equivocada "Serre") són un grup ètnic del Senegal. Juntament amb els diola són reconeguts com els habitants més antics de Senegal i Gàmbia.[1]

Infotaula de grup humàSereres
SererTypeOriginal.jpg
Un tirador serere de 21 anys anomenat Ouali. 1881.
Tipusètnia
Modifica les dades a Wikidata
Carte dels pobles del Senegal de l'abat Boilat (1853): un mapa ètnic de Senegal de l'època colonial francesa. Apareixen anotades les àrees interiors com "Peuple Sérère".

Distribució geogràficaModifica

En el modern Senegal, el poble serer viu en la part centre occidental del país, des de la vora sud de Dakar fins a la frontera amb Gàmbia. Els sereres (també coneguts com a "seex" o "sine-sine") ocupen les zones dels antics regnes de Sine i Saloum (actualment part del Senegal). A Gàmbia, ocupen parts dels antics "Nuimi" i "Baddibu" així com el "Kombo". Els serer-noon ocupen l'antiga àrea de Thiès en l'actual Senegal. Els serer-ndut es troben al Cayor i al nord-oest de l'antiga Thiès. Els serer-njeghen ocupen l'antic Baol o Bawol, mentre que els serer-palor ocupen la zona centro occidental i sud occidental de Thiès i els serer-laalaa el nord de Thiès i l'àrea de Tambacounda.[2][3]

RepresentacióModifica

Els serer són el tercer major grup ètnic de Senegal, sumant el 14.7% de la població senegalesa.[4] A Gàmbia no arriben al 2% de la població.[5] A més de Senegal i Gàmbia, també es troben en petits grups al sud de Mauritània. Alguns sereres reconeguts són Isatou Njie-Saidy, vicepresident de Gàmbia, i l'historiador de Senegambia, polític i defensor de la independència de Gàmbia durant l'època colonial Alhaji Alieu Ebrima Cham Joof. A Senegal, són representatius Leopold Sedar Senghor i Abdou Diouf (primer i segon presidents de Senegal, respectivament).

EtònimModifica

El nom "serere", que no solament identifica al poble serere sinó també la seva llengua, cultura i tradicions; es considera per diferents antropòlegs, lingüistes i historiadors (entre els quals es troben Issa Laye Thiaw, Cheikh Anta Diop i Henry Gravrand) que és una antiga i sagrada paraula de la llengua serere.[6]

PoblacióModifica

El poble serere és divers i encara que s'estén a través de la regió de Senegambia, és especialment nombrós en llocs com Baol, Sine, Saloum i Gàmbia, que va ser part del regne de Saloum.

La següent taula ofereix l'estimació de la població serer per país:

País Població
Senegal 1.840.712[7]
Gàmbia 31.900[8]
Mauritània 3.500[9]

ReferènciesModifica

  1. Gambian Studies No. 17.
  2. Patience Sonko-Godwin.
  3. Ethnologue.com.
  4. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sg.html CIA Factsheet
  5. [1] Ethnologue.com
  6. "La Religiosité des Sereer, avant et pendant leur Islamisation". Éthiopiques, No: 54, Revue Semestrielle de Culture Négro-Africaine.
  7. Agence Nationale de Statistique et de la Démographie.
  8. Dato estimado para 2006.
  9. African Census Analysis Project (ACAP).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sereres